Lactarius fallax
Lactarius fallax, conegut comunament com níscalo aterciopelado, és una espècie de fongo de la família Russulaceae.[1]
Els seus cossos fructífers són de tamany mig, en capells aterciopelados de color marró a negruzco de fins a 2-9 cm (0,79-3,54 polzades) de diàmetro en un umbo puntagut. Els capells estan sostinguts per tallos aterciopelados de fins a 8 cm de llarc i 1,5 cm de gruixa. El bolet rezuma un làtex blanquecino quan es talla, i el teixit lesionat acaba adquirint un color rojós apagat. Les espècies de l'est de Norteamérica i d'Europa L. lignyotus són molt similars en apariència, pero poden distinguir-se per la seua diferent àrea de distribució.
L. fallax, que es troba tant en boscs d'avets com en boscs mixts de coníferes, és una espècie prou comuna en la regió nort-occidental del Pacífic de Norteamérica, en un àrea de distribució septentrional que s'estén fins a Alaska.
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita originalment pels micólogos nortamericans Alexander H. Smith i Lexemuel Ray Hesler en una publicació de 1962.[2] Smith va realisar la recolecció inicial a finals d'octubre de 1944, en Rhododendron, Oregó. La publicació també descrivia la varietat Lactarius fallax var. concolor basant-se en #espècimen recolectats en Mount Hood. Segons Smith i Hesler, fins a eixe moment esta varietat s'havia identificat generalment com Lactarius lignyotus en el noroest del Pacífic. Varen descriure la varietat L. lignyotus var. americanus per a donar conte de diferències com «l'ornamentació de les espores, les làmines distants en la madurea i el sabor típicament llaugerament acre».[2] No obstant, en la seua monografia de 1979 sobre les espècies de Lactarius de Norteamérica, varen considerar L. lignyotus var. americanus com a equivalent (i per tant sinònim) de L. fallax var. concolor.[1] El epítet específic fallax deriva de la paraula llatina «enganyós».[3] El fongo es coneix comunament com «níscalo aterciopelado».[4]
Lactarius fallax es classifica en la secció Plinthogalus del subgénero Plinthogalus del gènero Lactarius. Les espècies d'esta secció tenen el capell de color marró a negruzco i la cutícula del capell conté un pigment marró dissolt. La cutícula de la majoria de les espècies és de tipo tricodermo, a on les hifes més externes emergixen aproximadament paraleles, com a pèls, perpendicular a la superfície del capell.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]El capell de L. fallax medix 2-9 cm (0,79-3,54 pulg.) d'ample,[6] i la seua forma varia de convexa a casi plana en un menut umbo, expandint-se a plana o tornant-se superficialment deprimida, en o sense umbo. El marge (vora del capell) és uniforme o festoneado. La superfície del capell és seca i aterciopelada, finamente arrugada en el centre, azonada (sense llínees concèntriques) i de color marró obscur a negruzco. Les làmines estan unides a subdecurrentes (corren poc a lo llarc del talle), són estretes, apiñadas, no bifurcadas, blanques al principi i es tornen de color crema en l'edat. Les vores de les agallas són marrons com el capell, i s'teñir llentament de vináceo (color rojós) quan es colpegen. Hi ha varis nivells de lamélulas (làmines curtes que no apleguen al talle) intercaladas entre les làmines completes. El talle medix 2,5-8 cm (1,0-3,1 polzades) de llarc, 5-15 mm (0,2-0,6 polzades) de gruixa,[6] casi igual d'ample en tota la seua superfície, sec, sòlit, sense polir o aterciopelado i de color marró més pàlit que el capell. La carn és fina, trencadiça, de color vináceo pàlit. L'olor no és característic i el sabor és suau o llaugerament acre. El làtex és abundant, blanc a l'exposició, immutable, teñir llentament de vináceo la carn i les agallas. La chafada de l'espora és blanc-groguenca.[6]
La comestibilidad del fongo és desconeguda.[7] L'espècie és un dels varis níscalos de color marró a casi negre que són, segons David Arora, «notables per la seua bellea, i per lo tant és provable que atraguen l'atenció inclús del coleccioniste ocasional».[4]
La varietat Lactarius fallax var. concolor és casi idèntica a l'espècie principal en aspecte i distribució, pero té les vores de les làmines coloreados com la cara branquial.[2]
Característiques microscòpiques
[editar | editar còdic]Les espores són esfèriques i estan ornamentadas en barrugues i crestes que formen un retícul parcial (un patró de llínees en forma de ret) en #prominència de fins a 2 μm d'altura. Són hialinas (translúcidas), amiloides (lo que significa que absorbixen yodo quan s'teñir en el reactiu de Melzer) i medixen 7,5-10,0 per 7-9,5 μm. La cutícula del capell és un tricodermo.[7] Els basidios (les cèlules portadores d'espores) medixen 38-56 per 10-13 μm, tenen forma de garrot, quatre espores i són hialinos quan es monten en una solució diluïda d'hidròxit de potassi (KOH). Hi ha abundants queilocistidios (cistidios que es troben en la vora de les brànquies), en continguts que varien en color des del groc brut al hialino en KOH. Medixen 32-50 per 3-6 μm, i poden tindre forma de huso (ahusados en cada extrem) o de cilindre, o poden ser flexuosos (enrollándose de costat a costat). Els pleurocistidios (cistidios que es troben en la cara branquial) són filamentosos, de 2,5-5 μm de diàmetro, i d'escassos a dispersos.[2]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Lactarius lignyotellus i L. lignyotus són similars a L. fallax, i totes estan associades en Picea i Abies; l'examen de les característiques microscòpiques no pot utilisar-se per a distinguir-les.[8] L. lignyotus té una distribució restringida a l'est de Norteamérica i Europa. Lactarius pseudomucidus és un atre níscalo en un capell marró obscur, pero té un capell i un talle plans (no aterciopelados) i viscosos.[4] Una atra espècie de níscalo marró de l'est de Norteamérica és L. gerardii; té làmines blanques distanciades que baixen pel talle.[9] L. fuliginellus, que preferix créixer prop de frondoses, té làmines propenques.[4]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Els cossos fructífers de L. fallax creixen dispersos o agrupats en el sol, o en troncs de coníferes molt podridos en zones alpines baixe coníferes en peu. També es troben en boscs d'avets.[10] Són prou comuns i solen trobar-se entre agost i octubre. L. fallax es distribuïx per l'oest d'Estats Units i Canadà, estenent-se l'àrea de distribució septentrional fins a Alaska; l'àrea de distribució oriental està llimitada a l'est per les Grans Planures.[7][5] Les observacions de camp sugerixen que el fongo pot formar associacions ectomicorrícicas en Tsuga heterophylla.[11] Hesler i Smith varen observar que la varietat concolor era freqüent baixe espècies d'avet.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «North American Species of Lactarius».Michigan: The University of Michigan Press.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «"Studies on Lactarius–III the North American species of section Plinthogali".».Brittonia..doi:10.2307/2805252.
- ↑ Internet Archive, Mairi; Davidson, George W. (1996). [1], Edinburgh : Chambers. ISBN 978-0-550-10588-2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Arora, David (1986). [2] (en en), Clarkson Potter/Tingues Speed. ISBN 978-0-89815-169-5.
- ↑ 5,0 5,1 «North American Species of Lactarius».Michigan: The University of Michigan Press.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Mushrooms of North America».Knopf.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Milk Mushrooms of North America: A Field Guide to the Genus Lactarius».Syracuse, New York: Syracuse University Press.
- ↑ «"Notes on Lactarius in the high-elevation forests of the Southern Appalachians"».Mycologia.doi:10.2307/3793379.
- ↑ «Lactarius gerardii (MushroomExpert.Com)». www.mushroomexpert.com. Consultat el 2025-07-01.
- ↑ Trudell, Steve; Ammirati, Joe (2009-09-01). [3] (en en), Timber Press. ISBN 978-1-60469-141-2.
- ↑ «"Ectomycorrhizal fungi of Tsuga heterophylla"».Mycologia..doi:10.2307/3792970.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lactarius fallax» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.