Anar al contingut

Lambda Bootis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lambda Bootis.jpeg
Lambda Bootis
Lambda Bootis
Constelació Bootes
Ascensió recta α 14h 16min 23,02s
Declinació δ +46º 05’ 17,9’’
Distància 97,1 ± 1,8 anys llum
Magnitut visual +4,18
Magnitut absoluta +1,81
Lluminositat 16 sols
Temperatura 8900 K
Massa 2 sols (aprox)
Ràdio 1,7 sols
Tipo espectral A0p
Velocitat radial -8,1 km/s

Lambda Bootis (λ Boo / 19 Bootis / HD 125162) és una estrela pertanyent a la constelació de Boyero en una magnitut aparent +4,18.

Denominació tradicional

[editar | editar còdic]

En la tradició astronòmica àrap, esta estrela junt en les Aselli (Asellus Primus (Theta (θ) Bootis), Asellus Secundum (Iota (ι) Bootis) i Asellus Tertius (Kappa (κ) Bootis) formen l'asterisme denominat Auladhíba (ألعولد ألذعب - al aulād al dhiʼb) que en espanyol significa "Els cadells de les hienes" i aludixen a un atre asterisme conegut com Les hienes compost per les estreles més lluentes del sector superior de Boyero: Nekkar (Beta (β) Bootis), Seginus (Gamma (γ) Bootis), Princeps (Delta (δ) Bootis) i Alkalurops (Mu (μ) Bootis).[1]

Característiques

[editar | editar còdic]

Es troba a 97 anys llum del sistema solar. És una estrela blanca de la seqüència principal classificada com A0p. En una temperatura efectiva de 8900 K, és 16 voltes més lluminosa que el Sol, paràmetros que corresponen a una estrela en una massa doble de la solar.

Catalogada com estrela peculiar, el principal interés de Lambda Bootis radica en la seua composició química. Mentres les capes exteriors de l'estrela estan empobrides (en un factor de 10) en metals tals com cromo, bari, níquel i titani, el contingut d'atres elements és més o menys normal. Estes estreles, denominades estreles Lambda Bootis, són escasses, sent conegudes només unes 50 estreles d'este tipo. En atres estreles, com Gienah Gurab (γ Corvi), els continguts anómals de certs elements estan causats per la separació d'elements en una atmòsfera quiescente. Este no és el cas de Lambda Bootis, la velocitat de la qual de rotació proyectada és de 128 km/s; considerant que la seua ràdio és un 70 % major que el ràdio solar, implica un periodo de rotació inferior a 0,66 dies. L'idea predominant és que estes estreles en una edat primerenca es trobaven rodejades per un gros núvol de gas i pols. És ben conegut que els grans de pols interestelar absorbixen àtoms metàlics del gas, propiciant un empobriment del gas. Pot succeir que la pressió de radiació de l'estrela mantinga apartat la pols mentres que el gas s'integra dins de l'estrela.

Referències en la ret

[editar | editar còdic]

Bibliografia consultada

[editar | editar còdic]
  1. Allen (2003). Star Names and Their Meanings (en anglés), New York: Kessinger, p. 105. ISBN 978-0-7661-4028-8.