Anar al contingut

Langrenus (cràter)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Langrenus (cràter)
Localisació del cràter sobre el globo llunar
En la vora oriental del Mare Fecunditatis es troba el cràter Langrenus, vist com l'àrea grisa més clara en el centre dreta de la foto.
Vista des del Apolo 8, la primera missió tripulada a la Lluna. Durant la missió, l'astronauta James Lovell va descriure Langrenus com "un cràter prou gran; en un con central. Les parets del cràter estan aterrazadas, en uns sis o sèt nivells cap a avall."
Archiu:Langrenus crater CAPS 0 .jpg
Fotografia de la missió Apolo 15
Archiu:Langrenus M CAPS 1 .jpg
Langrenus M. Fotografia de la missió Clementine (1994)

Langrenus és un prominent cràter d'impacte localisat prop de l'extremitat oriental llunar. La seua forma és circular, pero apareix allargat pel escorzo. Es troba en la costa oriental del Mare Fecunditatis. Al sur es troba un parell de cràters sobre els que destaca: Vendelinus i Lamé, alguna cosa més menut.

Archiu:Langrenus - CAPS 2 - CAPS 3
Fotografia de la missió Llunar Reconnaissance Orbiter
Archiu:CAPS 4 Langrenus.png
Fotografia de la missió Llunar Reconnaissance Orbiter

La paret interior de Langrenus és aterrazada, ampla i irregular, en una amplitut mija d'uns 20 quilómetros. Els rampes externes són irregulars i montanyoses, en un sistema de marques radials lluenta, i fragments rocosos escampats a través del mare a l'oest. L'interior del cràter té un albedo més alt que l'entorn, per lo que el cràter descolla de manera prominent quan és allumenat directament pel Sol. El seu sol està recobert per numerosos blocs de roca, i és llaugerament irregular en la mitat noroest. Els picos centrals s'eleven aproximadament a un quilómetro per damunt del sol, alcançant un pico situat en la vora oriental una altitut de 3 km.

En el passat no s'ha considerat la presència en el cràter de fenomens llunars transitoris. No obstant, el 30 de decembre de 1992, Audouin Dollfus del Observatori de París va observar una série de resplandors en el sol d'este cràter utilisant el telescopi d'un metro. Estes resplandors varen canviar de forma en el temps, i el professor Dollfus va considerar que provablement podria tractar-se d'una emissió gaseosa. El sol badat del cràter va poder haver segut la font del gas.[1]

L'astrònom flamenc Michel Florent van Langren va ser la primera persona en dibuixar un mapa llunar mentres donava noms a molts dels elements del relleu. Inclús va denominar a este cràter en el seu propi nom. Irònicament, est és l'únic dels elements que va nomenar que ha conservat la seua designació original.

Cràters satèlit

[editar | editar còdic]

Per convenció estos elements són identificats en els mapes llunars posant la lletra en el costat del punt mig del cràter que està més propenc a Langrenus.

Cràters satèlit
Langrenus Coordenades Diàmetro
I Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 30 km
G Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 23 km
H Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 23 km
L Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 12 km
M Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 17 km
N Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 12 km
P Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 42 km
Q Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 12 km
R Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 5 km
S Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 9 km
T Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 42 km
O Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 4 km
V Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 5 km
W Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 23 km
X Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 25 km
I Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 27 km
Z Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> 20 km

Molts dels cràters associats més significatius que rodegen a Langrenus han segut renombrados per l'UAI:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Observatoire de Paris Report.Consultat el 13-2-2022.