Laretia acaulis
.JPG)
La llareta o yareta (Laretia acaulis Cav.) és una planta herbàcea molt compacta i resinosa, pertanyent al gènero Laretia, es troba en la divisió espermatófita (produïx llavors) i pertany a la família Apiaceae. És originària d'Amèrica del Sur, en països com Chile, Argentina i Bolívia.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Són herbas perennifolias de molt llent creiximent, cespitosas. Té fulls simples de fins a 2.5 cm de llarc que són resinosas i aromàtiques. Les flors de color groc en 5 pétals, alcancen un tamany de 4 cm. El frut d'1 cm de llarc, són dos esquizocarpos secs.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]Espècie nativa de l'alta cordillera dels Vages, en el noreste de Chile. En Chile es distribuïx en les regions de: Atacama, Coquimbo, Valparaíso, Metropolitana, O'Higgins, Maule en un ranc d'altituts de 2000-3500 m3. En Argentina es distribuïx en les províncies de Mendoza i Sant Joan.[1]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Actualment està catalogada com "preocupació menor" en el Reglament per a Classificar Espècies (RCE) del Ministeri del Mig ambient.[3] No obstant, en versions anteriors li l'ha classificat com a vulnerable ya que el seu us com a combustible pot aplegar a disminuir significativament les poblacions de llaretales.[2]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie ha tingut diversos usos, durant mils d'anys este arbust es va utilisar com a combustible per als pobles altiplánicos, utilisant la resina dels seus fulls.[4] En medicina popular s'ampra tota la planta per a tractar dolors musculars, refredats, hiperglucemia, “mal de montanya” o en vendajes de ferides. Ademés és utilisada per a tractar asma, refredats i bronquitis, malalties els síntomes principals de les quals són l'inflamació i el dolor.[2][4]
També en la medicina popular és utilisada en molèsties urinàries i digestives, i com hipoglicemiante en persones diabètiques no insulino depenents. La goma (resina) s'ampra localment en dolor de dents.[5]
Composició química
[editar | editar còdic]Els principals composts identificats en L. acaulis són azorellanol, 7-deacetilazorellanol i 13-hidroxi-7-oxoazorellano. Estos han demostrat activitat analgésica i antiinflamatoria en estudis farmacològics.[6]
#Sinonímia[7]
[editar | editar còdic]Azorella ruizii G.M.Plunkett & A.N.Nicolas
Mulinum acaule (Cav.) Pers.
Selinum acaule Cav.
Huanaca acaulis Cav.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Ministeri del Mig ambient de Chile. (2019). Ficha de classificació: Laretia acaulis. https://clasificacionespecies.mma.gob.cl/wp-content/uploads/2019/10/Laretia_acaulis_P07.pdf
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (2010) [1].
- ↑ «Classificació d'Espècies – Classificació segons estat de conservació.». clasificacionespecies.mma.gob.cl. Consultat el 2025-06-14.
- ↑ 4,0 4,1 «Una desconeguda planta suramericana que sembla d'un atre planeta». latinamericanscience.org. Consultat el 2025-06-14.
- ↑ «103 HERBES MEDICINALS FUCOA 2022». www.fucoa.cl. Consultat el 2025-06-14.
- ↑ «Pharmaco-toxicological study of diterpenoids».Bioorganic & Medicinal Chemistry.11(7)
- 1187–1190.ISSN 0968-0896.doi:10.1016/S0968-0896(02)00645-4.Consultat el 2025-06-14.
- ↑ «Catàlec de les plantes vasculars de Chile».Catàlec de les plantes vasculars de Chile.Consultat el 13-06-2025.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Laretia acaulis.- Imàgens
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laretia acaulis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.