Lasiommata megera

palometa saltacercas (Lasiommata megera)

La palometa saltacercas (Lasiommata megera) és una espècie de lepidòpter de la família Nymphalidae, subfamília Satyrinae. Està estesa per tota la regió paleártica en una varietat gran d'hàbitats i de número de generacions per any. Envergadura: 36–50 milímetros.

Descripció

L'anvers de les seues ales és anaranjado (pot tindre variacions en blava) en un característic reticulado obscur. En l'ala superior lluïx un ocelo apical de gran tamany, i en la posterior, chicotets ocelos de pupila blanca en les venes llongitudinals S1c, S2, S3 i S4. El revers de l'ala posterior és grisáceo, en una série de punts posdiscales. Els mascles presenten un marcat androconio.

Pot confondre's en Lasiommata maera, una palometa alguna cosa major i en la zona taronja de l'anvers de l'ala posterior reduïda a una banda posdiscal rodejant els ocelos. També pot confondre's en Lasiommata petropolitana, en les zones basals i discales d'abdós ales obscures.

• 
  Lasiommata megera megera ♂
• 
  ♂ △
• 
  ♀
• 
  ♀ △

Àrea de distribució

Àfrica del nort, Europa, Caucas, Àsia Menor, Orient Mig, oest de Siberia, nort de Tian-Shan, Montanyes de Zungaria, Kazakhstan i Zungaria.

Hàbitats

Els hàbitats inclouen lindes de boscs i clars, camins, zones arbustivas en barrancs i valls de riu, aixina com boscs poc espessos. També es troba en hàbitats montanyosos fins a 3.000 metros.

Cicle vital

Els eixemplars adults, en estadi imago, volen entre març i abril fins a agost, encara que no és rar trobar-li-les també fins a ben entrat octubre, en dos o tres generacions depenent de la localitat i l'altitut. La larva s'alimenta d'herbes dels gèneros Festuca, Bromus, Deschampsia, Poa annua, Dactylis glomerata i Brachypodium.

L'ou és vert pàlit recent posat, i la seua forma és casi esfèrica, encara que més alt que ample; està finamente acanalado i reticulado, pero si no és examinat a través d'una lent aparenta ser prou pla.

La oruga una volta desenrollada és  blanquecino-verdosa, esguitada en punts blanc. Del més gran d'estos punts de la part posterior li sorgixen celes de color grisáceo; les tres llínees de la part posterior (dorsal i sub-dorsal) són blanquecinas, en talls vert obscurs; la llínea en els costats (espiraculares) és blanca, en franges de pèls grisos; punts anals verts, peluts, en pèls de puntes extremes blanques. Cap més gran que el primer anell (primer segment toràcic), vert esguitat de blanc i pelut, mandíbules marcades de color marró. S'alimenta d'herba.

La crisálida és verda, en marques blanques-grogues teñir en la vora de les cobertes de les ales i les vores; les taques en el cos són de color groguenc, o, a voltes blanc. De tant en tant les crisálidas són negruzcas, en punts blancs o grocs en el cos. '

Subespecies

• L. m. megera
• L. m. vividissima
• L. m. megerina (Herrich-Schäffer, 1856) - Transcaucasia
• L. m. transcaspica (Staudinger, 1901) - Turkmenia

Enllaços externs

• Lasiommata megera en Palometes i Arnes Europees.
• Lasiommata megera en Palometes de França (en anglés).