Anar al contingut

Lasius niger

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
formiga negra de jardí (Lasius niger)


La formiga negra de jardí (Lasius niger) és una formiga de la subfamília Formicinae, del gènero Lasius que es troba en tota Europa i en algunes parts d'Amèrica del Nort, Amèrica del Sur i Àsia. Les obreres són de color negre en reflexos grisos i mida de 3 a 5 mm i la reina pot ser de fins a 11 mm (normalment de 9 mm). Hi ha una sola reina per formiguer.

Les colónies de Lasius niger poden alcançar un tamany màxim d'al voltant de quinze mil individus, pero la mija és al voltant de quatre mil a sèt mil individus. La reina de Lasius niger pot viure durant uns dotze anys.

Cicle vital

[editar | editar còdic]

Vols nupcials

[editar | editar còdic]

Els vols de apareament o vols nupcials es produïxen en els mesos d'estiu en Europa i en Amèrica en autumne. Els vols són massius i poden aplegar a ser de mils de formigues.

Si l'estiu és llarc i calorós els vols es poden produir simultàneament en una gran extensió de terreny.

Una volta que s'ha produït la còpula i les reines estan fecundadas, es posen en el sol, s'arranquen les ales i comencen a buscar un lloc a on excavar el formiguer. Els mascles moren poc temps despuix d'haver fecundado a les reines.

La reina fecundada excava un túnel poc profunt en la terra per a després tapar l'entrada. Una volta tapat el túnel, la reina comença a posar ous que en unes huit a dèu semanes es convertiran en les primeres obreres. En este periodo la reina es nutrix de les proteïnes que tenia acumulades en els músculs de les ales. A voltes pot aplegar a menjar-se alguns dels seus ous per a sobreviure.

Les primeres obreres

[editar | editar còdic]

Els ous passen per quatre estadis larvarios abans de convertir-se en obreres:

  • La reina posa ous chicotets i blanquecinos, en una superfície adherente per a ser transportats en facilitat.
  • Quan eixos ous eclosionan ixen unes chicotetes larves que són alimentades i ateses per la reina.
  • Una volta eixes larves s'han desenrollat lo suficient teixixen un capoll al voltant d'elles i entren en l'estadi de bua a on té lloc la metamorfosis.
  • Aplegat el moment, la bua trenca el capoll i ix una formiga adulta. Esta en un principi és descolorida pero al poc temps s'enfosquix i termina sent negra.

La colónia

[editar | editar còdic]

Les primeres obreres que naixen són molt chicotetes en comparació a les generacions posteriors. En este punt, les obreres comencen immediatament a ampliar el niu i s'encarreguen del conte de la reina i les crío. Finalment destapen l'entrada del niu i comencen a buscar aliment en la superfície. Est és un moment crucial per a la colónia, ya que deuen reunir els aliments ràpidament per a recolzar el creiximent futur i sobretot per a alimentar a la reina, que haurà perdut al voltant del 50% del seu pes corporal de l'esforç de cuidar a les críes sense alimentar-se ella. Des d'este punt la reina comença a posar ous. Convertint-se en la seua única funció. Les generacions posteriors de les formigues obreres seran més grans, més fortes i més agressives. La formiga que naixca depén de la cantitat de l'alimentació que rep en la fase de larva. Les primeres, en ser alimentades solament pels escassos recursos disponibles de la reina, són molt menors que les críes que naixen quan ya hi ha algunes obreres que es puguen encarregar d'alimentar-les i cuidar-les. En esta fase el creiximent de la colónia depén molt de la cantitat d'aliment que siguen capaços de trobar. Despuix de varis anys una volta que la colónia està ben establida la reina posa els ous que es convertixen en reines i en mascles alados.

Alimentació

[editar | editar còdic]

S'alimenten majoritàriament de la melaça que segreguen alguns tipos d'áfidos. A canvi, les formigues protegixen d'atres amenaces a estos insectes que són perjudicials per als cultius. Per això este tipo de formigues solen ser un problema per als jardiners. També s'alimenten de fruts madurs com les fraules que carixen de capa superficial dura. Per a conseguir proteïnas s'alimenten d'alguns chicotets insectes i aranyes.

#Mutualisme

[editar | editar còdic]

Ademés del mutualisme en áfidos descrit en la secció anterior esta espècie té una atra relació en la palometa Plebejus argus. La femella d'esta espècie posa els seus ous prop dels nius de L. niger.[1][2] Esta relació beneficia a la palometa perque pot reduir el conte parental.[1] Les formigues cuiden a les larves de la palometa una volta que els ous fan eclosió, protegint-los contra depredadors i parasitoides. En recompensa, les orugas produïxen una secreció azucarada i en proteïnes en una glándula eversible en la seua esquena.[1][2] Quan les larves estan a punt de convertir-se en bues, les formigues les duen al formiguer a on continuen protegint-les.[2][1] La palometa adulta abandona el niu quan emergix en el més de juny.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (2003).Oikos.103(1)
    162-174.ISSN 1600-0706.doi:10.1034/j.1600-0706.2003.12331.x.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 (1992).Oecologia.91(3)
    439-446.ISSN 0029-8549.doi:10.1007/bf00317635.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]