Laugerie-Basse
Laugerie-Basse és un jaciment arqueològic d'época paleolítica situat en el municipi d'Els Eyzies-de-Tayac-Sireuil en el departament de la Dordonya, al suroest de França. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1979, formant part del lloc «Llocs prehistòrics i grutas decorades de la vall del Vézère» en el còdic 85-006.
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'un abric rocós, més que una cova, sobre la ribera dreta del riu Vézère. Té al voltant de quinze metros de profunditat i al voltant de cinquanta de llarc. El lloc no s'ha excavat en la seua totalitat. Consta en realitat de dos abrics: l'abric clàssic i l'abric del Marseilles (abri dones Marseilles). Les excavacions portades a terme durant els anys 1860 per Édouard Lartet no varen registrar en precisió l'estratigrafia del lloc. L'estratigrafia no es va establir fins a aproximadament la Primera Guerra Mundial: es distinguixen quatre fases magdalenienses, de III a VI, durant el Würm IV. Entre els aproximadament 600 objectes trobats en Laugerie-Basse, destaquen vàries obres magdalenienses coneguts, entre uns atres una estatuilla de dòna de cap trencat cridada «Venus impúdica» (Vénus impudique) descoberta pel marqués de Vibraye cap a 1864 aixina com una placa anomenada «Dòna al reno» (Femme au renne).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- H. Delporte, L'image de la femme dans l'art préhistorique, Picard, París, 1993
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laugerie-Basse» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.