Leiosaurus paronae

Leiosaurus paronae (fardacho de Peracca) és una espècie de fardacho del gènero Leiosaurus, de la família Leiosauridae.

Informació d'evaluació

Encara que l'espècie té una distribució global molt àmplia, dins d'esta àrea està restringida a zones boscoses del Chaco i Mont, els quals estan en risc desproporcionadament alt per la expansió agrícola i l'extracció de fusta. Si ben açò sugerix que és provable que l'espècie siga un problema de conservació, se sap molt poc sobre les tendències de la població, en part perque, encara que sembla relativament comuna, és difícil de detectar, i la capacitat de l'espècie de persistir en hàbitats pertorbats per a determinar si està en risc d'extinció i, en conseqüència, es classifica com a deficient en senyes.

Distribució

La distribució de Leiosaurus paronae comprén el centre oest d'Argentina, des de Mendoza fins a la província de Santiago del Estero. Dins d'esta àrea, este fardacho semi-arbòreu està restringit a parts boscoses de les províncies fitogeográficas del Mont i el Chaco àrit i semiárido.

En Argentina es podria trobar en: Santiago del Estero, Sant Luis, Sant Joan, Mendoza, La Rioja, La Pampa, Còrdova, Catamarca.

Població

Esta és una espècie relativament comuna, no obstant, és difícil de trobar per la seua coloració críptica. No hi ha informació sobre les tendències de població d'esta espècie, no obstant, està restringida a hàbitats baix una forta pressió del desenroll.

Hàbitat

Esta espècie està associada en boscs secs en el Chaco i en arbusts i arbres de les regions de Mont. L'espècie és semi-arbòrea i, per lo tant, es presumix que està estrictament restringida a àrees en una cobertura d'arbres a lo manco moderadament intacta, no obstant, casi no se sap res de la seua biologia.

Tipo d'hàbitat:

• Bosc (Subtropical / Tropical Sec).
• Xara (Templat).

Amenaces i conservació

En els hàbitats del Chaco, este fardacho està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat per les activitats agrícoles i l'extracció de fusta. Les taxes de deforestació tant en el Chaco com en el Mont excedixen tant la mija mundial com les taxes d'deforestació en la Amazonía. En els últims 30 anys, el Chaco sec en Corboda es va reduir en un 80%. A voltes la gent local ho mata perque pensen que és una espècie venenosa.

Les amenaces són:

• Agricultura i acuicultura (Cultius anuals i perennes no maderables).
• Us de recursos biològics (Tala i collita de fusta).

Esta espècie no s'utilisa ni es comercialisa. Esta espècie estaria classificada com a Vulnerable en Argentina. Esta espècie es beneficiaria d'una millor informació sobre distribució, abundància, tendència de la població i amenaces.