Anar al contingut

Lemna gibba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lemna gibba (Lemna gibba)

Lemna gibba o llentilla d'aigua és una planta aquàtica menuda, de la família de les aráceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

Diferix de Lemna minor en tindre frondas àmpliament ovadas o casi redonejades, grosses, de 2-5 mm de llarc, generalment en envés visiblement protuberante; frondas vert grisos o a voltes pardo rojoses per damunt, envés en 40-50; cada fronda en una raïl. 4-6 òvuls ( 1 òvul en Lemna minor). Florix en primavera i principis d'estiu.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Estesa per Europa, llevat Islàndia i Noruega. Habita en estanys i séquies.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Lemna gibba va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 970. 1753.[2]

Sinonímia
  • Lemna cordata Sessé & Moc.
  • Lemna parodiana Giardelli
  • Lemna trichorrhiza Thuill. ex Schleid.
  • Lenticula gibba (L.) Moench
  • Lenticula gibbosa P.Renault
  • Telmatophace arrhiza Schur
  • Telmatophace generalis I.H.L.Krause
  • Telmatophace gibba (L.) Schleid.
  • Telmatophace gibbosa (P.Renault) Montandon[3][4]
  • Castellà: culantrillo, espejuelos, llentilla d'aigua, llentilles d'aigua, llentilla, llentilles d'estany, mare de l'aigua, ovas, verdina, verdín.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Polunin, O (1989). , Barcelona:Omega. ISBN ISBN 84-282-0857-3.
  2. «Lemna gibba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 d'agost de 2013.
  3. Lemna gibba en PlantList
  4. «Lemna gibba». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 10 d'agost de 2013.
  5. «Lemna gibba». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 10 d'agost de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  3. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  4. Burkart, A. 1957. La Vegetació de la Delta del Riu Paraná. Darwiniana 11(3): 457–561.
  5. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  6. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  7. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  8. Flora of North America Editorial Committee, i. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
  9. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library