Leo Esaki
Leo Esaki (江崎 玲於奈? transcripció correcta Esaki Reona; també conegut com Esaki Lleona) (Osaka, Japó, 12 de març de 1925) és un físic japonés que va rebre, junt en Ivar Giaever i Brian David Josephson, el Premi Nobel de Física de 1973 pel descobriment del efecte túnel del electró. És també conegut per l'invenció del diodo de Esaki, que aprofitava tal fenomen.
Va nàixer en Osaka, estudiant física en l'Universitat de Tòquio. Despuix d'obtindre la llicenciatura en 1947, va dirigir l'investigació sobre el tunelamiento de l'electró en sòlits sobre l'any 1958. En 1959 obtindria el doctorat en física. Les troballes que va realisar li supondrien més tart la concessió del Premi Nobel[1] i del Premi Japó.[2]
Més vesprada, en 1960, es traslladaria a Estats Units per a incorporar-se al Thomas J. Watson Research Center d'IBM, a on adquiriria la categoria de IBM Fellow (honor en el que la companyia recompensa als seus científics més creatius) en 1967.[3]
[[Categoria:Centenaris de Japó ]] [[Categoria:Doctores honoraris per l'Universitat Northwestern ]] [[Categoria:Doctors honoris causa de l'Universitat Nacional de l'Argent ]]
- ↑ «Nobel Prize in Physics 1973» (en en-us). NobelPrize.org. Consultat el 2025-10-07.
- ↑ «The Japan Prize Foundation» (en en). The Japan Prize Foundation. Consultat el 2025-03-10.
- ↑ «Leo Esaki | IBM» (en en). www.ibm.com. Consultat el 2025-03-10.