Limoneno
El limoneno és una substància natural que s'extrau de l'oli dels clafolls dels cítrics i que dona l'olor característica als mateixos. Pertany al grup dels terpenos, en concret a de els limonoides, que constituïxen una de les més àmplies classes d'aliments funcionals i fitonutrientes, funcionant com antioxidants.
Posseïx un carbono asimètric com estereocentro. Per tant, existixen dos isòmers òptics: R-limoneno i S-limoneno , el segon també conegut com a L-limoneno (antigament, dextro i levo, respectivament).
El limoneno pot ser destilat d'este oli per diferents tècniques i usat en alimentació i com desengrasante natural. Els processos d'extracció i destilació són realisats en totes les regions productores de cítrics del món per a satisfer l'aument de demandes. Recentment, s'ha sugerit l'energia de microones per a la seua destilació azeotrópica utilisant-se per a l'extracció de greixos i olis, considerant-se esta tècnica com un método eficaç, ya que oferix temps d'extracció curts (només 30 minuts front a 3 h en el método convencional), ademés supon un baix cost i en una baixa producció de subproductes (en comparació a la destilació convencional).[1]
Propietats
[editar | editar còdic]El limoneno és un líquit incoloro a temperatura ambiente. La purea del limoneno comercial és aproximadament del 90-98%, les impurees són principalment monoterpenos. En tractar-se de dos isòmers, les seues olors són distintes ya que el d-limoneno olora a llima mentres que el l-limoneno olora a pi.[2]
El limoneno és inflamable a una temperatura superior a 48 °C, pero no tòxic. El seu solubilidad en aigua és molt baixa, sent la seua densitat de 0,84g/ml. Deu mantindre's en un lloc fresc, sec i ben ventilat, fòra de la llum solar directa i l'envàs perfectament tancat per a evitar la seua oxidació.
Toxicitat
[editar | editar còdic]
El d-limoneno i els seus productes d'oxidació poden actuar com irritantes per al sistema respiratori i la pell. Estos efectes són més comuns en escenaris industrials, com la fabricació de pintures i desengrasado, a on l'exposició al compost pur és prolongada. Els síntomes poden variar des de enrojecimiento i picazón en la pell fins a dificultat per a respirar en casos extrems.
A pesar de la preocupació per l'irritament, no hi ha evidència científica que indique que el d-limoneno siga carcinógeno o genotóxico en sers humans. Varis estudis científics respalen que el compost té un baix nivell de toxicitat general.
En condicions d'alta humitat, el d-limoneno pot oxidarse per a formar carvona, un compost que pot ser tòxic en altes concentracions. La carvona afig un risc adicional, especialment en ambients humits, i pot ser irritante o perillosa si es ingerix o inhala en grans cantitats.
A pesar de ser biodegradable, el d-limoneno presenta un baix punt d'inflamació, per lo que deu ser manejat en precaució durant la seua eliminació. Es recomana tractar-ho com un residu perillós, seguint les directrius de maneig de residus químics establides per autoritats locals o nacionals.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Virot, Matthieu (2008). Green procedure with a green solvent for fats and oils’ determination: Microwave-integrated Soxhlet using limonene followed by microwave Clevenger distillation. Journal of Chromatography A. Vol. 1196-1197. p. 147-152. Consultat el 10 de març de 2010.
- ↑ World Health Organization (1998).Concise international chemical assessment document nº5, Limonene.. Consultat el 23 de febrer de 2010.
- ↑ Limonene, Wikipedia (english). [1]. Consultat el 18 de març de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Limoneno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.