Anar al contingut

Lindano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Lindano (desambiguació).

El lindano (nom químic: 1,2,3,4,5,6-hexaclorociclohexano)[1] també conegut com gamma-hexachlorociclohexano, (γ-HCH), Gamexane, Gammaxene, Gammallin,[2] és un halogenuro de llogue en fòrmula molecular C6H6Cl6. També es coneix comercialment en el nom de lindano o lindane, té activitat d'insecticida prohibit en totes les seues formulació i usos per ser amolador per a la salut humana i l'ambient; pero tan solament presenta nivells notables de tal activitat l'isòmer γ-hexaclorociclohexano. Va ser descobert per Teunis van der Linden de l'Universitat de Ámsterdam, Països Baixos.

Resum de la mida de prohibició

[editar | editar còdic]

El lindano va ser exclós de la llista de substàncies actives autorisades per a l'us en productes de protecció de plantes en 1991 baix la Llei per a protecció de plantes contra plagas i pesta en molts països degut a que el tòxic s'acumula en els greixos de l'organisme i és cancerígeno.

Està prohibida la producció, us i comercialisació de tots els productes de protecció de plantes que continguen lindano.

El lindano està designat com un producte químic CFP.

Està permesa l'importació i us del producte químic per a l'investigació o propòsits de laboratori en cantitats menors de 10 kg.

El lindano era un dels composts actius principals del yacutin i va anar per este motiu la seua eliminació com insecticida cutàneu contra l'escabiosis o sarna.[3][4]

Perills i riscs coneguts respecte a la salut humana

[editar | editar còdic]

El lindano és un insecticida organoclorado que és moderadament tòxic i pot ser moderadament perillós per als humans si es manipula incorrectament o sense precaució.[5] És prou persistent en l'ambient.[6][7] És per tant essencial que s'observen les correctes precaucions durant la seua manipulació i us. Les sintomatologia presentada per intoxicació en lindano són: nàusea, inquietut, mal de cap, bossada, tremolació, atàxia, convulsions tònic-clónicas i/o canvis en les pautes de el EEG. Pot concloure's d'uns quants estudis aguts i a curt determini en els sers humans. A un nivell de dosis d'aproximadament 1 mg/kg pese corpóreo, no induïx enverinament pero a un nivell de dosis de 15-17 mg/kg pese corpóreo donarà lloc a síntomes d'intoxicació greu.

Aproximadament el 10% d'una dosis aplicada via dérmica s'absorbix a través de la pell humana, pero l'absorció aumenta si la pell està danyada.

Per una atra part, un estudi francés de 2009 de el INSERM i de l'Universitat Pierre i Marie Curie realisat en agricultorés que sofrixen de la malaltia de Parkinson, estima que l'exposició al lindano i al DDT dupliquen el risc de contraure Parkinson.[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. The Pesticide manual : a world compendium, Hampshire, BCPC, 2009 15th ed
  2. (1997) Analytical toxicology: for clinical, forensic, and pharmaceutical chemists, Berlin: Walter de Gruyter, p. 243. ISBN 978-3-11-010731-9.
  3. Drugs.com Professional Drug Information: Lindane vist 10 de maig 2009
  4. Commission for Environmental Cooperation. The North American Regional Action Pla (NARAP) on Lindane and Other Hexachlorocyclohexane (HCH) Isomers. 2005. En http://www.cec.org/files/PDF/POLLUTANTS/lindane-NARAP-Public-Comment_en.pdf
  5. International Agency for Research on Cancer (IARC). Summaries & Evaluations: HEXACHLOROCYCLOHEXANES (Group 2B). Va actualisar 2 de març 1998. http://www.inchem.org/documents/iarc/suppl7/hexachlorocyclohexanes.html
  6. U.S. EPA. Evaluation of the Carcinogenic Potential of Lindane, PC. Code: 009001. 2001. http://www.lindane.com/pdf/EPA_cancer_assessment_of_lindane2001.pdf [1] archivat en Wayback Machine.
  7. World Health Organization (WHO). Lindane in Drinking Water: Background Document for Development of WHO Guidelines for Drinking-Water Quality. 2004.
  8. "Professional exposure to pesticides and Parkinson's disease" Alexis Elbaz1,2,3 , Jacqueline Clavellinera 4,5, Paul J. Rathouz 6, Frédéric Moisan1,2, Jean-Philippe Galanaud1,2, Bernard Delemotte 7, Annick Alpérovitch1,2, Christophe Tzourio1,2. 1- Inserm Unité 708, F-75005, Paris, France (AE, JPG, FM, AA, CTZ)