Liquidus
.svg)
La temperatura liquidus, TL o Tliq especifica la temperatura per damunt de la qual un material és completament líquit,[1] i la temperatura màxima a la que els cristals poden coexistir en la massa fosa en equilibri termodinàmic. S'utilisa principalment per a substàncies impuras (mescles) com a vidres, aleacions i roques.
Per damunt de la temperatura liquidus, el material és homogéneu i líquit en equilibri. Per baix de la temperatura del líquit, es formaran més i més cristals en la massa fosa si un espera un temps suficientment llarc, depenent del material. Alternativament, es poden obtindre vidres homogéneus per mig d'un refredat suficientment ràpit, és dir, per mig de l'inhibició cinètica del procés de cristalisació.
La fase cristalina que cristaliza primer en gelar una substància a la seua temperatura liquidus es denomina fase cristalina primària o fase primària. El ranc de composició dins del com la fase primària permaneix constant es coneix com a camp de fase cristalina primària.
La temperatura liquidus és important en l'indústria del vidre perque la cristalisació pot causar problemes greus durant els processos de fusió i formació del vidre, i també pot ocasionar la falla del producte.
La temperatura liquidus es pot contrastar en la temperatura solidus. La temperatura solidus quantifica el punt en el que un material es solidifica completament (cristaliza). Les temperatures liquidus i solidus no necessàriament coincidixen; si existix una diferència entre les temperatures de liquidus i solidus, llavors dins d'eixe interval, el material consta de fases sòlides i líquides simultàneament (fusió parcial).
Per a substàncies pures, per eixemple metal pur, aigua pura, etc. liquidus i solidus tenen la mateixa temperatura, i es pot usar el terme «punt de fusió». Per a substàncies impuras, per ej. aleacions, aigua de l'aixeta, refrescs, gelats, etc. El punt de fusió s'amplia en un interval de fusió parcial. Si la temperatura està dins de l'interval de fusió, poden vore's «suspensions» en l'equilibri, és dir, la suspensió no solidificará completament ni es fondrà. Esta és la raó per la qual la neu nova d'alta purea es derrite o permaneix sòlida, mentres que la neu bruta en el sol tendix a convertir-se en fanc a certes temperatures. Els grups de fusió de soldadura que contenen alts nivells de sofre, ya siga a partir d'impurees foses del metal base o del electrodo de soldadura, solen tindre intervals de fusió molt amplis, lo que aumenta el risc de agrietamiento.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Askeland, Donald R.; Wright, {{{nom2}}} (14 de giner de 2014). Essentials of Materials Science and Engineering, Cengage Learning, pp. 329. ISBN 978-1-11157685-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liquidus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.