Liraíta
La liraíta és una espècie de mineral de la classe dels fosfat pegmatíticos, acceptada en l'any 2019, l'orige del qual és una serra del centre de l'Argentina.
Generalitats
[editar | editar còdic]- Característiques i usos
La liraíta és un fosfat hidratado (en la seua composició conté fòsfor i aigua) el qual presenta manganeso, ferro, calcio i sodi, sent el quint fosfat i la sexta espècie integrant de el “grup de la wicksita”.[1]
El seu color és vert obscur, ademés exhibix fragments més prims de color vert oliva. La seua durea és similar a la d'atres fosfat, sent menys dur que el cuarzo. Es presenta en nòduls molt grans. Encara no se li ha trobat una utilitat econòmica.[2]
- Localitat tipo
La localitat tipo i l'estrat portador és la pegmatita Ceferino Namuncurá, ubicada en la serra de Pocho (en el departament homònim), pertanyent a les serres de Còrdova, en la província homònima del centre de l'Argentina.[1]
La liraíta és el sext mineral descobert per primera volta en la província argentina de Còrdova, els atres cinc són la brackebuschita, la achalaíta, la benyacarita, la gayita i la galliskiita.[2]
- Història
En l'any 1991, durant una expedició per a detectar liti en una mina en Mogigasta, varen ser colectadas les primeres mostres d'este mineral per un investigador de la Secretaria de Mineria de la província de Còrdova, Jorge Sfragulla, en companyia de professionals del Museu “Dr. A. Stelzner” i geòlecs de l'Universitat Nacional de Còrdova (UNC), comandados per la mineralogista Hebe Gai.[2] Les mostres varen permanéixer depositades en la colecció del Museu de Mineralogia i Geologia “Dr. A. Stelzner” de l'Universitat Nacional de Còrdova (FCEFYN-UNC), fins que en l'any 2017, un investigador d'eixe museu, el geólogo Marco E. Biglia, va iniciar l'estudi mineralógico sistemàtic per a la seua caracterisació i validació com a nova espècie mineral, la que finalment va ser acceptada en decembre de 2019 per la “Comissió de nous minerals, nomenclatura i classificació” de l'Associació Mineralógica Internacional (IMA-CNMNC).[1]
El grup de treball va estar conformat per docents-investigadors de la FCEFyN (Museu de Mineralogia i Geologia “Dr. A Stelzner” i càtedra de Petrologia Ígnea i Metamòrfica), de el IANIGLA (CCT–MENDOZA CONICET) junt en parells de les universitats de Manitoba (Canadà) i Maine (Estats Units).[1]
- Etimologia
Etimològicament, el terme liraíta és un epònim que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, el docent i investigador i director del Museu “Stelzner”, Raúl Lira,[1] investigador del Conicet i titular de la càtedra de Jaciments Minerals de l'Universitat Nacional de Còrdova (UNC).[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 descobrir-un-nou-mineral/ Varen descobrir un nou mineral. descobrir-un-nou-mineral/ archivat en Wayback Machine. 2019. Pàgina oficial de la Facultat de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de l'Universitat Nacional de Còrdova.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Troben un nou mineral “amagat” en un museu de la UNC. per Lucas Viano, diari La Veu, Còrdova, Argentina, edició del divendres 13 de decembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liraíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.