Llímit elàstic

El llímit elàstic o llímit d'elasticitat és la tensió màxima que un material elastoplástico pot soportar sense sofrir deformacions permanents. Si s'apliquen tensions superiors a este llímit, el material experimenta un comportament plàstic en deformacions permanents i no recupera espontàneament la seua forma original en retirar les càrregues. En general, un material somés a tensions inferiors al seu llímit d'elasticitat és deformat temporalment d'acort en la llei de Hooke.

Els materials somesos a tensions superiors al seu llímit d'elasticitat tenen un comportament plàstic. Si les tensions eixercides continuen aumentant el material alcança el seu punt de fractura. El llímit elàstic marca, per tant, el pas del camp elàstic a la zona de fluencia. Més formalment, açò comporta que en una situació de tensió uniaxial, el llímit elàstic és la tensió admissible a partir de la qual s'entra en la superfície de fluencia del material.

Determinació del llímit elàstic

Archiu:Traction conventionnal curve.png

Determinació del llímit elàstic convencional.

Si es disponen les tensions en funció de les deformacions en un gràfic s'observa que, en un principi i per a la majoria dels materials (els elastòmers no ho complixen, per eixemple), apareix una zona que seguix una distribució casi llineal, a on la pendent és el mòdul d'elasticitat I. Esta zona es correspon a les deformacions elàstiques del material fins a un punt a on la funció canvia de règim i escomença a curvar-se, zona que es correspon a l'inici del règim plàstic. Eixe punt és el llímit elàstic.

Per la dificultat per a localisar-ho exactament i en total fidelitat, ya que en els gràfics experimentals la recta és difícil de determinar i existix una banda a on podria situar-se el llímit elàstic, en ingenieria s'adopta un criteri convencional, establit per la norma ASTM A370 i conegut com el método de la paralela, método de la desviació o método de la compensació (offset method en anglés), i es considera com a llímit elàstic la tensió a la qual el material té una deformació plàstica del 0.2% (o també ε = 0.002). En este cas, el llímit elàstic deu reportar-se, per eixemple, com: llímit elàstic (per a 0.2% de compensació) = R_p0.2 = 360 MPa. Deu tindre's en conte que atres valors de compensació com 0.1% o uns atres poden ser usats: tot depén del tipo de material.