Anar al contingut

Llac Bras d'Or

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llac Bras d'Or
Vista del llac.

El llac Bras d'Or (en anglés: Bras d'Or Lake) és una sòrt de llac o mar interior de Canadà, un gran cos d'aigua parcialment salat localisat en el centre de l'illa de Veta Bretón, en la província de Nova Escòcia. En una superfície d'aproximadament 1.099 km²,[1] el llac s'estén aproximadament 100 km de llongitut i 50 km d'ample. Rodejat casi en la seua totalitat per alts tossals i baixes montanyes, la forma del llac està dominat per la península Washabuck, en el centre-oest, l'illa Boularderie, en el noreste, i una gran península que s'estén des del centre-este dominada pels tossals de Boisdale. La península Washabuck i els tossals de Boisdale dividixen el llac en les conques nort i sur, unides pel estret de Barra d'1 km d'ample. La profunditat màxima del llac Bras d'Or és de 287 m i es troba en el canal de St. Andrews.

El llac està conectat en l'Atlàntic Nort per varis canals naturals: el Gran Canal Bras d'Or (Great Bras d'Or Channel), al nort de l'illa Boularderie i el Chicotet Canal Bras d'Or (Little Bras d'Or Channel ) al sur de la citada illa, conecten el braç noroest del llac en l'estret de Cabot; i el canal de Saint-Pierre, en l'extrem sur del llac, conecta en l'Atlàntic a través del estret de Canse, un canal artificial en esclusa terminat en 1869.

Esta àrea va ser declarada Reserva de la Biosfera per l'UNESCO en 2011.[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Hi ha vàries explicacions contradictòries sobre l'orige del nom Bras d'Or. La més popular és que els primers europeus en descobrir i posteriorment assentar-se en l'àrea eren francesos, nomenant el llac Bras d'Or que significa «braç d'or», lo que provablement es refiriría als rajos de sol que es reflectixen en les seues aigües. No obstant, en els mapes de 1872 i anteriors, el llac es diu «Li Lac de Labrador», (o simplement «Labrador»)[3][4] i esta és més provablement el verdader orige del nom actual. El significat lliteral d'eixe Labrador provindria del portugués lavrador , que significaria «propietari».[5][6][7] En un document preparat pel fallit Dr. Patterson per a la Societat Històrica de Nova Escòcia, diu que pensava que el nom de Bras d'Or vindria de la forma bretona de «bras d'eau», per braç d'aigua o d'mar.[6][7]

El poble el meu'kmaq va nomenar el llac com Pitu'pok, que podria traduir-se com a «llarga aigua salada» o Pitu'paq «abocant-se cap a l'unitat».[8]

Geografia

[editar | editar còdic]

El llac es coneix a voltes com els llac Bras d'Or (Bras d'Or Lakes) o com a sistema de llac Bras d'Or (Bras d'Or Lakes system). No obstant, el seu nom geogràfic oficial és llac Bras d'Or (Bras d'Or Lake[9]) ya que és una entitat singular.


L'autor canadenc i navegant Silver Donald Cameron descriu el llac Bras d'Or com «una conca rodejada de tossals índigo mesclades en marbre. Illes en una mar dins d'una illa»[10]

Subdivisions

[editar | editar còdic]

L'efecte de la topografia local s'ha traduït en els següents components principals del llac Bras d'Or:

  • conca del Nort:
  • Great Bras d'Or
  • Little Bras d'Or
  • canals St. Andrews i St. Patricks
  • baïes Baddeck, Nyanza i Whycocomagh
  • conca del Sur:
  • Denys Basin
  • St. Peters Inlet
  • baïes East i West

La part major del llac medix aproximadament 25 km en la conca sur, emmarcats per les baïes East i West, en la conca Denys al nort i el St. Peters Inlet, al sur. L'estret de Barra és travessat per varis ponts de carretera i ferrocarril que corren entre la península Washabuck i els tossals Boisdale.

Els següents rius principals desemboquen en el llac (que també es pot definir com una mar interior, o un golf):

  • riu Denys
  • ric Middle
  • riu Baddeck
  • riu Skye
  • riu Georges
  • ric Washabuck

El restringit intercanvi mareal en els seus tres punts de contacte en l'Atlàntic, junt en la significativa aigua dolça drenda pels numerosos rius i rieres de la conca del llac, fan que l'aigua del llac tinga menys salinitat que l'oceà circumdant. Encara que la salinitat varia en tot el sistema del llac, és aproximadament d'un terç fresc i dos terços de mescla d'aigua de mar, i, per lo tant pot denominar-se com aigua salobre. Sense molt intercanvi en l'oceà fòra de l'illa, la calitat de l'aigua del llac es veu amenaçada per la escorrentía de les activitats humanes en la conca circumdant, especialment per les plantes de tractament de les aigües residuals i fosses sèptiques, bucs oceànics i menudes embarcacions que naveguen en el sistema llacustre. En part per esta raó, els llac varen ser designats per l'UNESCO com Reserva de la Biosfera.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Facts About Canada: Lakes». The Atles of Canada. Natural Resources Canada. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2007.
  2. «UNESCO Biosphere». UNESCO.
  3. «Carte du Canada ou de la Nouvelle France et dones decouvertes que i ont ete faites. Dressee sur plusieurs observations et sur un grand nom de relations imprimees ou manuscrites. Parell Guillaume Del'Isle, Geographe de l'Academie Royale dones Sciences. A Paris - David Rumsey Historical Map Collection (includes map)». Guillaume DeLisle, Quai de l'Horloge a l'Aigle d'Or, Paris, 1708. Consultat el 24 d'abril de 2012.
  4. «meu=0&trs=2 A Chart Of The Gulf Of St. Laurence, Composed From A Great Number Of Actual Surveys - David Rumsey Historical Map Collection (includes map)». Sayer and Bennett, London, 1708. Consultat el 24 d'abril de 2012.
  5. «Terre-Neuve-et-Labrador». Ressources naturelles Canada. Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2011. Consultat el 2 de juliol de 2011.
  6. 6,0 6,1 «Bras d'Or Lake». Government of Nova Scotia.
  7. 7,0 7,1 «Bras d'Or Lake (C. B.)». Plau-names of the province of Nova Scotia by Thomas J. Brown. Royal Print & Litho. in Halifax, N.S. 1922.
  8. Bras d'Or Lake Biosphere Reserve Association, 2010, p. 2
  9. «Bras d'Or Lake». Natural Resources Canada. Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2013.
  10. "A basin ringed by indigo hills laced with marble. Islands within a siga inside an island."