Llac CECs

El llac CECs de tipo subglacial de l'Antàrtica ubicat a 160km del Glaciar Unió. el seu nom es deu al que va ser descobert pel Centre d'Estudis Científics (CECs) el qual té sèu principal en Valdivia (Chile). La seua ubicació solament és reclamada per Chile.

El llac conta en una superfície estimada de 18 km². Està ubicat en una zona divisòria de tres grans glaciars de l'Antàrtica occidental, a on naixen grans corrents de gèl, per lo que es troba en una situació de baix destorbament, a on el moviment del gèl és casi inexistent. Açò permet caracterisar al llac com un cos d'aigua extremadament estable, en mínims intercanvis de massa en el seu entorn, convertint-ho en un llac pràcticament encapsulado. Lo que favorix la hipòtesis de que d'albergar vida, esta s'hauria desenrollat en condicions d'extrem aïllament.

Els primers indicis varen ser detectats en l'estiu de l'any 2014, mentres l'estació mòvil "CECs 1" feya la seua travessia pel plateau central d'Antàrtida Occidental, aproximadament en latitut 80° S a només 10 graus geogràfics del pol sur.

El dia 21 de giner del 2014, les medicions del radar terrestre varen mostrar tornades subglaciares distints als observats fins a la data, els que indicaven la presència d'un cos d'aigua massiu a una miqueta més de 2.6 quilómetros profunditat baix el gèl. Es va realisar de colp i repent un primer mapage en radar de penetració de gèl, que va confirmar la troballa. Es va retornar a l'any següent i es va completar un mapage exhaustiu. Els resultats varen ser llavors analisats en detalle i es varen enviar per a publicació en la revista especialisada de la matèria, "Geophysical Research Letters", a on l'artícul va aparéixer el 22 de maig del 2015, els autors són tots integrants del laboratori d'glaciología del CECs: Andrés Rivera, José Uribe, Rodrigo Zamora i Jonathan Oberreuter.