Anar al contingut

Llanceta per a sanc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Llanceta per a sanc
Erro al crear miniatura:
Caixa de llancetes desechables.

Una llanceta per a sanc o simplement llanceta, és un chicotet instrument mèdic usat per al mostreig de sanc capilar. Esta és similar a un chicotet bisturí pero en un full de doble tall o agulla. Les llancetes s'utilisen per a fer puncions —en el bulbo del dit, preferentment l'índex—, per a obtindre chicotetes mostres de sanc i són generalment desechables.

Les llancetes també s'utilisen per a punchar la pell en les proves per a buscar alèrgies.[1]

Un dispositiu per a prendre mostres de sanc, també conegut com a instrument de punción, és un instrument reutilisable equipat en una llanceta. És comunament utilisat per les persones que patixen diabetis per a monitorear periòdicament els nivells de glucosa en sanc. La profunditat de la penetració en la pell es pot ajustar per a diferents gruixa de pell, aixina mateix, els dispositius de punció llarcs s'utilisen per a l'anàlisis de sanc del cuiro cabellut fetal per a obtindre una mida de l'estat àcit base del feto.

Mostreig de sanc

[editar | editar còdic]

Les chicotetes mostres de sanc capilar obtinguts es poden provar per a medir els nivells de glucosa en sanc, hemoglobina i analisar diversos components de la sanc.

Composició

[editar | editar còdic]

Es compon de dos parts: el mànec, format de dos peces de closca o de banya mòvils sobre el full i que servixen per a conservar-la; el full, d'acer molt terso i consta de tres parts: la base, el cos o mig i la punta. Les vores deuen estar molt esmolats.[2]

S'usen habitualment tres tipos de llancetes: la primera es diu de gra d'ordi; el seu full és ample fins a la punta i servix per a les venes grosses i superficials; la segona cridada de gra de avena, té la seua punta més prolongada que l'anterior; la tercera, de llengua de serp és molt més aguda.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Abstract: The Allergy Pricker». Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2012. Consultat el 1 de maig de 2015.
  2. 2,0 2,1 Somrient, 1833, p. 157.

Bibliografia

[editar | editar còdic]