Llangosta
Els palinúrits (Palinuridae) són una família de crustàceus decàpodos més coneguts baix el nom de llangostes, i molt apreciats en gastronomia. La seua gran mida i el seu interés culinari fa que alguns el confonguen en el llamàntol, encara que tenen característiques diferents. Mentres que els llamàntols tenen unes grans pinces i unes antenes chicotetes, les llangostes no tenen pinces i sí que tenen unes antenes llargues i espinoses.
Les llangostes viuen, en general, en fons rocosos a on fàcilment poden trobar refugi. Es desplacen caminant en l'ajuda de les seues potes pero també poden nadar propulsant-se per mig de violentes contraccions de l'abdomen, mecanisme que fan servir sobretot en situacions de fugida.
Les larves, nomenades filosomes, translúcides i de forma esclafada, tenen una vida planctònica. Es deixen portar pels corrents marins fins que ya més madures, van a parar al fons a on realisant la metamorfosis i es transformen en una llangosta adulta. Per a poder créixer han d'efectuar un seguit de mudes de manera regular, durant les quals perden i renoven la seua closca. Això ho fan diverses vegades a l'any quan són jovenils i ya d'adults, habitualment, una vegada a l'any.
Les llangostes es troben en quasi tots els mars càlits, incloent-hi el Mar del Carip i el Mar Mediterràneu, pero són especialment freqüents en Australàsia. Hi ha unes 45 espècies conegudes i una espècie nova, Palinurus barbarae va ser descrita en l'any 2006.[1]
També entre els palinúrits es troben els escassos eixemplars de fòssils vivents de decàpodos com l'espècie Neoglyphaea inopinata que es creïa extinta des del Mesozoic i de la que es varen trobar eixemplars en les costes de les Filipines.[2]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Plantilla:Ref-publicació
- ↑ Armengol, J. i cols.: Història Natural dels Països catalans. Vol. 9 "Artròpodes (I)". Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1996.