Anar al contingut

Llectura de l'edicte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Napoli - Museo archeologico nazionale 3879.jpg
Llectura de l'edicte

Llectura de l'edicte és un fresca que es trobava en la casa de Julia Felix i es conserva en l'interior del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Història

[editar | editar còdic]

Realisat en un periodo entre 62 i 79,[1] la fresca era part d'un llarc friso que decorava l'atri de la casa de Julia Felix:[1] est tenia com tema escenes de la vida quotidiana en el fòrum, provablement el de la mateixa Pompeya.[2] Trobat durant les investigacions arqueològiques que varen involucrar la casa, el friso va ser separat de la seua ubicació original en 1757 i d'ell es varen obtindre dotze panels[2] per a ser conservats en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

La fresca pertany al quart estil[4] en predomini de colors obscurs, grocs i rojos.[2]Representa la llectura d'un edicte per tres hòmens vestits en togues, situats en primer pla d'esquenes, flanquejats per un chiquet a la dreta.[5] El llarc pergamí en el que està escrit l'edicte està fixat a la base de tres estàtues ecuestres de bronze: el cavaller de l'estàtua de l'esquerra sosté una llança en la seua mà dreta, el del centre alça la seua destra com si saludara, mentres que el de la dreta senyala en la seua mà el costat dret.[5] El fondo es caracterisa per un doble orde de columnes: l'inferior està feta de columnes corintias de les que pengen guirnaldas, mentres que de la superior solament es veuen les bases.[5]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Irene Bragantini i Valeria Sampaolo (2009). La pittura pompeiana, Electa. ISBN 978-88-928-2357-0.


Referències

[editar | editar còdic]