Llei Federal d'Aliments, Medicaments i Cosmètics d'Estats Units
La Llei Federal d'Aliments, Medicaments i Cosmètics d'Estats Units (en anglés, The United States Federal Food, Drug, and Cosmetic Act, abreviada com FFDCA, FDCA o FD & C) és un conjunt de lleis aprovades pel Congrés dels Estats Units en 1938, que va donar autoritat a la Agència de Medicaments i Alimentació (Food and Drug Administration, FDA) per a supervisar la seguritat dels aliments, medicaments i cosmètics. L'autor principal d'esta llei va ser Royal S. Copeland, qui va anar senador per l'estat de Nova York durant tres llegislatures.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut En 1968, es varen agregar certes disposicions sobre el control de la radiació dels productes electrònics. També en eixe any la FDA va crear el Drug Efficacy Study Implementation —DESI— (Implementació de l'Estudi de l'Eficàcia dels Medicaments) per a incorporar als reglaments les recomanacions d'una investigació de la Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units sobre l'eficàcia dels medicaments que ya estaven disponibles en el mercat.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut La llei ha segut modificada moltes voltes; la més recent, per a afegir requisits sobre les preparacions de bioterrorismo.
La creació d'esta llei es va vore influïda per la mort de més de 100 pacients provocada pel denominat Elíxir sulfanilamida, un medicament a pur de sulfamida que era dissolt en dietilenglicol per a presentar-ho en forma líquida.[1][2] Vi a subsituir la Llei de Purea d'Aliments i Medicaments de 1906.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The 1937 Elixir Sulfanilamide Incident(en anglés) FDA Consultat 25 d'abril de 2010.
- ↑ «[1]», Clave magazine. Consultat el 25 d'abril de 2010 (en anglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley Federal de Alimentos, Medicamentos y Cosméticos de Estados Unidos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.