Llei de Faraday

Llei de Faraday

Experiment de Faraday que mostra l'inducció entre dos bobines: La bateria (dreta) aporta la corrent elèctrica que fluïx a través d'una chicoteta bobina (A), creant un camp magnètic. Quan les espiras són estacionarias, no apareix cap corrent induïda. Pero quan la chicoteta bobina es mou dins o fòra de la bobina gran (B), el fluix magnètic a través de la bobina major canvia, induint-se una corrent que és detectada pel galvanómetro (G).

La llei d'inducció electromagnètica de Faraday (o simplement llei de Faraday, també coneguda com a llei de Faraday-Lenz) establix que la tensió induïda en un circuit tancat és directament proporcional a la rapidea en que canvia en el temps el fluix magnètic que travessa una superfície qualsevol en el circuit com a vora.

Història

Esta llei va ser formulada a partir dels experiments que Michael Faraday va realisar en 1831, i té importants aplicacions en la generació d'electricitat.

Diagrama de l'aparat d'anell de ferro de Faraday. El fluix magnètic canviant de la bobina esquerra induïx una corrent en la bobina dreta.

Simbologia

Simbologia

Símbol	Nom
$\overrightarrow{B}$	Camp magnètic
$\overrightarrow{E}$	Camp elèctric
$\mathrm{d}\overrightarrow{\ell }$	Element infinitesimal de llongitut del circuit representat pel contorn C
$S$	Superfície arbitrària, la vora de la qual és C

Les direccions del contorn C i de $\mathrm{d}\overrightarrow{S}$ estan donades per la regla de la mà dreta.