Anar al contingut

Llei de Foster

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Garganornis ballmanni (reconstruction by Stefano Maugeri).jpg
Garganornis ballmanni, un fòssil d'oca jaganta del Mioceno tardà

La Llei de Foster, també coneguda com la Llei Insular o el Efecte illa, és un regla biogeográfica en biologia evolutiva, que establix que els membres d'una espècie reduïxen el seu tamany (nanisme insular) o ho aumenten (jagantisme insular) depenent dels recursos disponibles en l'entorn. Per eixemple, està sabut que el mammuthus exillis (mamuts nanos) va evolucionar de mamuts normals en illes menudes. Camins evolutius similars han segut observats en elefants, hipopótams, boes, cérvols i inclús humans.[1][2]

La llei va ser primerament senyalada per J. Bristol Foster en 1964.[3][4] Per a això, va comparar 116 espècie d'illes en varietats continentals. Va propondre com a explicació del fenomen que criatures chicotetes apleguen a ser més grans quàn la pressió predatoria és menor per l'absència d'alguns depredadors propis del continent, i les criatures grans devenen més chicotetes quàn els recursos alimentaris estan llimitats per constrenyiment ecològics del lloc.[5]

L'idea efue explicada en La Teoria d'Biogeografía de les Illes, per Robert MacArthur i Edward O. Wilson. En 1978, Ted J. Case va publicar un artícul més llarc respecte al tema en la revista Ecology.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Juan Luis Arsuaga, Andy Klatt, The Neanderthal's Necklace: In Search of the First Thinkers, Thunder's Mouth Press, 2004, ISBN 1-56858-303-6, ISBN 978-1-56858-303-7, p. 199.
  2. Jean-Baptiste de Panafieu, Patrick Gries, Evolution, Seven Stories Press, 2007, ISBN 1-58322-784-9, ISBN 978-1-58322-784-8, p 42.
  3. (1964).Nature.202(4929)
    234–235.doi:10.1038/202234a0.
  4. Foster, J. B. (1965) The evolution of the mammals of the Queen Charlotte Islands, British Columbia. Occasional Papers of the British Columbia Provincial Museum, 14, 1–130.
  5. (1998) Island biogeography: ecology, evolution, and conservation, Oxford University Press, UK, pp. 73–75. ISBN 978-0-19-850020-9.
  6. (1978).Ecology.59(1)
    1–18.doi:10.2307/1936628.