Anar al contingut

Llei de Friedel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Representació vectorial de la llei de Friedel

La llei de Friedel, cridada aixina en honor al mineralogo francés Georges Friedel (1865-1933), és una propietat de les transformades de Fourier de funcions reals.[1] Donada una funció real f(x), la seua transformada de Fourier

F(k)=+f(x)eikxdx

té les següents propietats:

F(k)=F*(k)

a on F* és la complexa conjugada F.

Els punts centrosimétricos (k,k) es diuen parells de Friedel.

El quadrat de l'amplitut (|F|2) és centrosimétrico:

|F(k)|2=|F(k)|2

La fase ϕ of F és antisimètrica:

ϕ(k)=ϕ(k).


La llei de Friedel és usada en difracció de rajos X, cristalografia i dispersió de potencials reals junt en l'aproximació de Born. Note's que una operació semblant (coneguda com Opération de maclage) és equivalent a l'inversió d'un centre i les intensitat dels individus són equivalents baix la llei de Friedel.[2][3][4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Friedel G(1913).Comptes Rendus.157
    1533–1536.
  2. Nespoloa N, Giovanni Ferraris G(2004).Acta Crystal A.60(1)
    89–95.doi:10.1107/S0108767303025625.
  3. Friedel G (1904). "Étude sur els groupements cristallins". Extracte del Bullettin de la Société de l'Industrie Minérale, Quatrième série, Prengues III et IV. Saint-Étienne: Societè de l'Imprimerie Thèolier J. Thomas et C.
  4. Friedel G. (1923). Bull. Soc. Fr. Minéral. 46:79-95.