Llei de Murphy
La llei de Murphy és un principi que establix que «tot lo que puga anar mal, anirà mal». Esta llei es referix a la tendència dels events negatius a ocórrer en el pijor moment possible i a sovint de forma inesperada. S'usa comunament en situacions quotidianes i en ingenieria per a emfatisar la necessitat d'anticipar problemes i planificar contingències.
El seu orige es remonta a la década de 1940, quan l'ingenier aeroespacial Edward A. Murphy Jr. enunciava que, si alguna cosa tenia una possibilitat d'eixir mal, ho faria. Des de llavors, la llei s'ha ampliat com una forma d'advertir que no es deu subestimar les complicacions possibles i es deu estar preparats per a lo inesperat. Va ser popularisada pel llibre homònim d'Arthur Bloch, i les seues seqüeles La Llei de la Senyora Murphy i La Llei de Murphy del 2000.
Història
[editar | editar còdic]La llei va ser enunciada per Edward A. Murphy Jr., que va treballar en experiments en eixides sobre rieles posats en pràctica per la Força Aérea dels Estats Units en 1949.
Existixen diferents versions sobre l'orige de la llei de Murphy i sobre els detalls de cóm va ser formulada inicialment. Durant el periodo de 1947-1949 es va desenrollar un pla denominat MX100 en el camp Muroc (cridat més tarde Base Aérea Edwards) destinat a provar la resistència humana a les forces G durant una desacceleració ràpida. Per a les proves s'amprava un eixida sobre rieles en una série de fres en un extrem.
En les proves inicials varen usar un ninot humanoide nugat a una cadira en el trineu. Més alvance va participar el llavors capità John Paul Stapp, en la substitució del ninot. En estes proves s'evaluava la precisió dels instruments utilisats per a medir les forces G que experimentava un pilot. Abans de la prova en Stapp, es va experimentar en un chimpansé. Edward Murphy va propondre usar medidors electrònics d'esforç subjectes al arnés per a medir la força eixercida sobre ells per la ràpida desacceleració. L'assistent de Murphy cableó el arnés. No obstant, els sensors varen donar una llectura de zero.
Llavors es va advertir que s'havia produït un error en l'instalació: cada sensor s'hi havia cablejat al revés. Segons George Nichols, un atre ingenier que estava present, Murphy, frustrat, li va tirar la culpa, de forma arrogant, al seu assistent, dient: «Si té una forma de cometre un error, ho farà». La versió de Nichols és que la llei de Murphy va sorgir, més vesprada, en una conversació entre atres membres de l'equip i, en el temps, es va convertir en «Si pot ocórrer, succeirà», i va ser denominada «la llei de Murphy» de forma socarrona.
També hi ha atres versions. Alguns, incloent a Robert Murphy, el fill d'Edward, neguen la versió de Nichols i sostenen que la frase la va enunciar el propi Edward Murphy. D'acort en Robert, la frase del seu pare va ser alguna cosa aixina com «Si hi ha més d'una forma de fer un treball i una d'elles culmina en desastre, algú ho farà d'eixa manera».[1]
La frase va eixir del seu context original, per primera volta, durant una conferència de prensa en la que al capità Stapp se li va preguntar per qué ningú va resultar en ferides d'importància durant les proves. Stapp va explicar que va ser perque es va prendre en consideració la Llei de Murphy. Després va citar la llei i va aclarir el seu significat: que era important considerar totes les possibilitats abans de fer una prova.
En 1952 va aparéixer la frase «Tot lo que puga eixir mal, passarà» en un epígraf del llibre The Butcher: The Ascent of Yerupaja de John Sack.
Possiblement el primer us imprés del nom de Murphy en relació en la llei està en el llibre de 1955 de Lloyd Mallan Men, Rockets and Space Rats.
No obstant, la forma més coneguda d'esta llei («Lo que puga eixir mal, eixirà mal») mai va ser pronunciada per Edward Murphy. Es tracta, en realitat, d'una frase que va ser popularisada per l'escritor de ciència ficció Larry Niven, gràcies a vàries històries sobre miners d'asteroides que tenien una religió i cultura que incloïen la por i l'adoració del deu Finagle i el seu profeta dement Murphy. En estes històries la frase és la Llei de Finagle dels Negatius Dinàmics.
L'esperit de la llei
[editar | editar còdic]Sense importar la composició exacta, i l'orige de la frase, el seu esperit comporta el principi de disseny defensiu: l'anticipar els errors que l'usuari final provablement cometrà. Els sensors de força G de Murphy varen fallar perque existien dos formes diferents de conectar-los; una d'elles resultaria en llectures correctes, mentres que l'atra resultara en absència de llectures. L'usuari final —en este cas, l'assistent de Murphy— va triar la forma errònea.
En la major part de la tecnologia ben dissenyada per a l'us pel consumidor comú i corrent, les conexions incorrectes es fan difícils. Per eixemple, el disc de 3,5 polzades usat en molts ordenadors personals no cabria fàcilment en la disquetera a menos que estiga orientat correctament. En contrast, el disc de 5,25 polzades podia ser insertat en una varietat d'orientacions que podien danyar el disc o la disquetera. Els discs compactes permeten una orientació incorrecta —el disc pot ser insertat al revés—. Un dissenyador defensiu reconeix el fet de que el disc pot ser insertat de manera errònea i per lo tant algú en algun moment ho farà.
La llei de Murphy s'ha escampat ràpidament a atres cultures tècniques relacionades en l'ingenieria aeroespacial, especialment en computació. Ràpidament les seues variants varen passar a l'imaginació popular, mutando a la seua volta. Generalment l'esperit de la llei capta la tendència general a emfatisar les coses negatives que ocorren en la vida; en este sentit, la llei és habitualment formulada en la seua variant «Si alguna cosa pot eixir mal, eixirà mal» de Larry Niven i la seua llei de Finagle.
Enfatización de lo negatiu
[editar | editar còdic]Un eixemple freqüentment citat d'esta tendència a emfatisar lo negatiu, és que, cada volta que una rebanada de pa untada de manteca cau al sol, la gent tendix a recordar més vívidamente les voltes en que va caure en el costat de la manteca cap al sol, ya que si caiguera en la manteca cap a dalt tindria menys conseqüències. Per lo tant, un té l'impressió de que el pa sempre cau en la manteca cap a avall, sense importar la verdadera provabilitat de cada ocurrència.
Lleis com la de Murphy són una expressió directa de tals perversidades en l'orde de l'univers. Existix una demostració física per al fet de que efectivament la torrada té major provabilitat de caure del costat de la manteca, pero és per atres factors. El factor principal és l'altura de la taula, per la que la torrada té 'temps' de donar-se mig regrés, no pel pes de la manteca com a errònea i intuitivamente se supon, sino per la rotació pròpia a les condicions inicials de la caiguda, pero no hi ha altura suficient per a donar més de mig regrés.[2] Robert Matthews, investigador de la Aston University, en Birmingham, va rebre en 1996 el Premi Ig Nobel de física per un estudi sobre un derivat de la llei de Murphy, és dir, per la demostració del cas de la torrada en base en les constants fonamentals.[3]
S'han produït variacions diverses de la llei i els seus corolaris, moltes d'elles en apariència de metaleyes d'alguna classe. Per eixemple, el model del pa en manteca podria formular-se aixina: «La provabilitat de que una rebanada de pa untada de manteca caiga en el costat de la manteca cap a avall, és proporcional al preu de l'estora».
Un atre eixemple d'analogia ocorre quan s'està fent una llarga coa per a pagar en el supermercat, la teua fila no alvança, veus de sobte que l'atra fila és més curta i alvança molt més ràpit, decidixes passar-te esta, i la teua fila inicial comença alvançar i en la que vares decidir passar, comença a tindre demora per a pagar. Un clar eixemple.
La película Interstellar utilisa este concepte per al seu desenroll inicial; inclús un dels personages es diu Murph.
Vore també
[editar | editar còdic]- Conseqüències imprevista
- Entropía
- Pessimisme
- Llei de Finagle
- Karma
- Llista de prejuïns cognitius
- Edward A. Murphy Jr.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1960) Enciclopèdia Barsa, Editorial Barsa.
- ↑ (2000) El llibre del seguixc XX, Blume, grup Clarín.
- ↑ Matthews, Robert. «Tumbling toast, Murphy's Law and the fonamental constants», en: European Journal of Physics, vol. 16, n.º 4, 18 de juliol de 1995, pp. 172–176.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley de Murphy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.