Anar al contingut

Llei de canvi climàtic i transició energètica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica més coneguda com a Llei del canvi climàtic, és una llei aprovada en Espanya en maig de 2021[1] que té per objecte assegurar el compliment per part d'esta nació dels objectius del Acort de París.[2][3]

Mides principals

[editar | editar còdic]

Algunes de les mides contemplades en esta llei són:

  • Es prohibix otorgar noves autorisacions d'exploració, permissos d'investigació i concessions d'explotació d'hidrocarburs en tot el territori nacional. Tampoc s'otorgaran nous permissos vinculats a recursos extrets per les seues propietats radiactives, fisionables o fèrtils, com és el cas del urani. Ademés, queden vetades noves autorisacions a proyectes de producció de carbó a nivell nacional, i supon el fi del fracking –tècnica de la fractura hidràulica–.[4]
  • No més tart de l'any 2040 tots els coches nous deuran ser zero emissions. És dir, a partir d'eixe any no es podran vendre turismes i vehículs comercials llaugers nous (no destinats a usos comercials) que emeten CO₂, principal gas d'efecte hivernàcul que contribuïx al calfament global de l'atmòsfera. L'objectiu és tindre en 2050 un parc de turismes i vehículs comercials llaugers sense emissions directes de CO₂.[4]
  • S'obliga als municipis de més de 50.000 habitants a establir zones de baixes emissions, a l'estil de Madrit Central, abans de 2023, per a rebaixar la contaminació de l'aire. Són 149 localitats que sumen més de 25 millons de persones.[5]
  • S'obliga a les gasolineres a que instalen punts de recarrega de coches elèctrics. A partir de 2023, tots els edificis que no estiguen destinats a us residencial i en més de 20 places d'aparcament deuran contar en infraestructures de recarrega.[4]

Aprovació

[editar | editar còdic]

La llei va ser aprovada definitivament en el Congrés dels Diputats el 13 de maig de 2021.[6][7] El text va obtindre el respal de tots els grups llevat el de Vox, que va votar en contra, i de el PP i Més País-Verts Equo, que es varen abstindre.[8]


Referències

[editar | editar còdic]