Llengües bodo-garo
.png){kind=link}
Les llengües bodo-garo o bor-garo constituïxen un subgrup de llengües sinotibetanas parlades en el noreste de l'Índia, principalment en la conca mija del Brahmaputra i àrees montanyoses adjacents. El terme bodo no deu confondre's en bódico, amprat per a designar un conjunt distint de llengües tibeto-birmanes relacionades en el tibetano.
Classificació
[editar | editar còdic]Les llengües bodo-garo se solien agrupar com tibetobirmana dins del conjunt de llengües sinotibetanas, si ben ara es considera que lo que es dia tibeto-birmà no té innovacions comunes. En algunes classificacions anteriors varen ser incloses dins d'un supost grup «tibeto-birmà central», hui considerat provisional o no vàlit. Burling agrupa les llengües bodo-garo junt en el konyak-nocte (naga) i el jingpo (kachin), mentres que atres autors proponen una relació més estreta únicament entre el bodo-garo i el konyak-nocte, denominant a este conjunt hipotètic llengües báricas. Esta última proposta no és acceptada de forma unànim. Les llengües bodo-garo solen dividir-se en tres branques principals:[1]
- Llengües bodo: inclouen el bor pròpiament dit, el dimasa, el tiwa, el riang, el kokborok i varietats kachari.
- Llengües garo: comprenen el garo i el megam.
- Llengües koch (o rabha-koch): inclouen el koch, el rabha, el wanang, l'atong i el ruga. El bodo té reconeiximent oficial en és estat indi d'Assam. El kokborok, o tripuri, és una de les principals llengües de l'estat de Tripura. El megam ha segut fortament influït per les llengües khásicas (jásicas).
Característiques comunes
[editar | editar còdic]En les llengües bodo-garo, com en moltes llengües sino-tibetanes, la sílaba eixercita un paper central en la fonologia. L'inventari de consonant en posició inicial és més ampli que el permés en posició final de sílaba.[2]
Existix desacort entre els autors sobre el número exacte de tons, encara que sol acceptar-se la presència d'oposicions binàries de nivell tonal. El garo constituïx una excepció notable, ya que el contrast tonal s'ha reinterpretat històricament com una oposició entre sílabes en i sense oclusiva glotal. Este desenroll s'atribuïx a l'evolució del to alt del proto-garo cap a un tancament glotal.[3]
Comparació lèxica
[editar | editar còdic]Els numerals en diferents varietats bodo-garo-koch són:[4]
GLOSSA Bodo Garo Koch PROTO-
B-G-DBor Dimasa Kokborok Riang Garo Megam Koch Ruga '1' es ma-ʃi ʂa ha sa wao̯ sɑ sa / baix ʂa⁴ '2' nɯi ma-gni nui nɔi gin-i ar niŋ ni [gi⁴]-niŋ '3' tʰam ma-ktʰam tʰam tʰam ɡit-tam lai̯ tɑm tʰam tʰam² '4' brɯi ma-bɾi burui brɔi bri sao̯ bɾi(ŋ) bɾi b-ɾɯi¹ '5' ba ma-bwa ba ba boŋ-a sau boŋ baŋ-a **baŋ(a) '6' dɔ ma-doʔ douk douk dok rɨw kɾob dok-a **dok
kɾok'7' sni ma-ʃni ʂɪni ʂni sense-i hnʲo sense sɨn-ia s-ni⁴ '8' dain ma-ʤai ʧar ʧai ʧet pʰɾa gin ʧet-a ʧat '9' gu ma-ʃkʰo ʃɪku ʂkou sku kʰondai̯ ɡis suk-o s-kʰo¹ '10' zi ma-ʤi ʧi ʧi ʧi-kiŋ ʧɨpʰo ʧɑ ʧi-kuŋ ʧi
Els pronoms en diferents varietats bodo-garo-koch són:[5]
GLOSSA Bodo Garo Koch PROTO-
B-G-KPROTO-
TIB.-BIR.Bor Deuri Dimasa Kokborok Rabha Singular 1ª aŋ ã aŋ aŋ aŋ(a) aŋ aŋ 2ª nən nõ nuŋ nɯŋ naʔ(a) **naŋ **naŋ 3ª bí ba bo bɔ bi(a)
o(a)o
oPlural 1ª jɯŋ jou jiŋ cɯŋ naʔčiŋ
aŋʔčiŋciŋ **ciŋ **ciŋ 2ª nə́nsər lou niši nɔrɔk naʔbaixŋ nároŋ 3ª bísər
bíphərbau bõniši biʔbaixŋ
uamaŋiroŋ
uroŋ**hi-
**hu-
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Burling, Robbins (1959, 1981, 1992).
- Joseph, O. V. & Burling, Robbins (2001, 2006).
- van Driem, George (2001). Languages of the Himalayas: An Ethnolinguistic Handbook of the Greater Himalayan Region. Leiden: Brill.
- Wood, Daniel C. (2008). An initial reconstruction of Proto-Bor-Garo.