Anar al contingut

Llengües tai-kadai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les llengües kra-dai[1] o tai-kadai són una família de llengües del Surest Asiàtic. Antigament considerada part de les llengües sino-tibetanes, són considerades hui en dia com una família independent per la major part de llingüistes. S'ha especulat una relació en les llengües austronesias, inclús s'ha propost la seua pertinença a la macrofamilia austro-tai (més, especulativamente, esta família podria ser d'una hipotètica macrofamilia áustrica).

Les llengües kra-dai es varen originar en el sur de China, que és el breçol de la majoria de les subfamílies del grup. Parlants de llengües tai es varen desplaçar cap al surest asiàtic en temps històrics, fundant nacions que més vesprada es convertirien en Tailàndia i Laos.[2] Al voltant de 93 millons de persones parlen idiomes kra-dai, el 60% dels quals parla tailandés.[3] Ethnologue enumera 95 idiomes en la família, en 62 d'estos en la branca tai.[4]

Orige

[editar | editar còdic]

James R. Chamberlain (2016) propon que la família llingüística tai-kadai (kra-dai) es va formar ya en el XII en el centre de la conca del Yangtsé, coincidint aproximadament en l'establiment del Chu i el començ de la dinastia Zhou.[5] La gran diversitat de llengües kra-dai en el sur de China apunta a l'orige de la família llingüística kra-dai en el sur de China. Les branca Tai es varen desplaçar cap al sur, cap al surest asiàtic, solament al voltant de l'any 1000 de la nostra era. Els anàlisis genètics i llingüístics mostren una gran homogeneïtat entre els parlants de kra-dai en Tailàndia.[6]

Encara que la posició del kra-dai en relació en el austronesio seguix sent discutida, alguns proponen que el kra-dai i el austronesio estan genèticament conectats, en una putativa família austro-tai. Weera Ostapirat (2005) va establir una série de correspondències sonores regulars entre ells, assumint un model d'escissió primària entre abdós; serien llavors branques coordinades de la macrofamilia austro-tai.[7] Weera Ostapirat (2013) seguix mantenint que el kra-dai i el austronesio són llengües germanes, basant-se en algunes correspondències fonològiques.[8]

Per un atre costat, Laurent Sagart (2008) propon que el kra-dai és una forma posterior del FATK,[9] una branca del austronesio pertanyent al subgrup Puluqic desenrollat en Taiwan, els parlants del qual varen emigrar de regrés al continent, tant a Guangdong, Hainan i el nort de Vietnam al voltant de la segona mitat del tercer mileni a. C.[10] A la seua arribada a esta regió, es varen sometre a un contacte llingüístic en una població desconeguda, lo que resulta en una relexificación parcial del vocabulari FATK.[11] Si la teoria de Sagart de que el kra-dai és un subgrup del proto-austronesio que va emigrar de Taiwan i va retornar a les regions costeres de Guangdong, Guangxi, Hainan, i (possiblement) Vietnam és correcta, simplement no haurien tingut un desenroll semblat a res com el destí d'atres llengües proto-austronesias que varen emigrar de Taiwan a les Filipines i atres illes del surest asiàtic.[12] Ademés de vàries evidències concretes de l'existència del kra-dai en l'actual Guangdong, es poden trobar restants de llengües kra-dai parlades més al nort en materials inscripcionales desenterrados i subestratos no han en min- i chinenc wu.

Wolfgang Behr (2002, 2006, 2009, 2017)[13][14][15] indica que la majoria de les paraules no-Siniticas en les inscripcions en bronze de Chu són d'orige Kra-Dai. Per eixemple, el grafo Chu per a "un" escrit com (? < OC *nnəŋ) en el conte de bronze I jun qijie 鄂君啟筯 i en inscripcions en bambú dels Estats Combatents, que representa una paraula areal Kra-Dai; compara en el proto-Tai *hnïŋ = *hnɯŋ (Siamese 22nɯŋ, Dai 33nɯŋ, Longzhou nəəŋA etc.) "un".[16]

A principis de la década de 1980, Wei Qingwen (韦庆稳), un llingüiste Zhuang, va propondre que el llenguage antic Yue registrat en la "Cançó del barquero Yue" és de fet un idioma ancestral del Zhuang.[17] Wei va usar chinenc antic reconstruït per als caràcters i va descobrir que el vocabulari resultant mostrava un gran semblat en el Zhuang modern.[18] Més vesprada, Zhengzhang Shangfang (1991) va seguir l'idea de Wei pero va utilisar l'escritura tailandesa per a comparar, ya que esta ortografia data de el XIII i conserva #arcaisme que no es troben en la pronunciació moderna.[18][19] Zhengzhang senyala que 'tart, nit, obscuritat' du el to C en Wuming Zhuang xamC2 i ɣamC2 'nit'. L'element "raa" normalment significa "nosatres inclusivos", pero en alguns llocs, p. Tai Lue i White Tai 'I'.[20] No obstant, Laurent Sagart critica l'interpretació de Zhengzhang com a anacrònica, perque per molt arcaica que és l'escritura tailandesa, l'idioma tailandés solament es va escriure 2000 anys en acabant de que es gravara la cançó; inclús si les Proto-Kam-Tai hagueren sorgit en el VI, la seua pronunciació hauria segut substancialment diferent de la tailandesa. [21]


Classificació de les llengües del grup

[editar | editar còdic]

Les llengües kra-dai es subdividen en cinc branques:[22]

  • Llengües kam-tai (49)
    • Llengües be-tai (49)
      • Llengües be (1)

Característiques comunes

[editar | editar còdic]

Fonologia

[editar | editar còdic]

Fonológicamente les sílabes de les llengües kra-dai són relativament simples admetent grups consonàntics complicats només en el atac silàbic. El núcleu silàbic pot estar format per una vocal breu, un diptongo o una vocal llarga. La coda silàbica o final de sílaba sol ser senzilla i està normalment formada com a molt per una nassal o una oclusiva no-relaixada. Ademés d'eixes característiques cada sílaba pot tindre un to, per eixemple en el tailandés de Bangkok existixen cinc tons distintius:

(baix) màak 'areca' / (mig) maa 'vindre' / (alt) máa 'cavall'
(descendent) mâak 'molt' / (ascendent) mǎa 'gos'

Per al proto-tai s'han reconstruït tres tons diferents.[23]

Gramàtica

[editar | editar còdic]

Les llengües kra-dai tendixen a ser llengües aïllants formades per raïls monosilábicas en la seua major part, encara que existixen també paraules polisilábicas (especialment abundants són els préstams del sánscrito en camboyano). En general, no existix flexión encara que sí derivació, que es dona sobretot per mig de composició, com en els següents eixemples del tailandés:

nâa-taa (lit. cara-ull) 'rostre'
kèp-kìw (lit. arreplegar-tallar) 'vendimiar'

La reduplicación total o parcial també és un fenomen freqüent:

dii 'bo' / díi-dii 'molt bo'
sànuk-sanâan 'gojar un mateixa' / sanuk 'divertir-se'

Sobre la morfologia les llengües kra-dai usen extensivamente prefixs i la composició per a la formació de noves paraules. També de la mateixa manera que les llengües sino-tibetanes usen classificadors nominals junt als numerals i atres demostrativos. També compartixen en les llengües sino-tibetano la traça tipològica de que existix poca o cap diferència entre les formes que fan d'adjectiu i els verps estativos. Les frases interrogativas i imperatives freqüentment usen certes partícules gramaticals al final de la frase.

Comparació lèxica

[editar | editar còdic]

Els numerals reconstruïts per a diferents grups de llengües kra-dai són:

GLOSSA PROTO-
HLAI[24] 		PROTO-
KRA[25] 		Kam-Tai PROTO-
TAI-
KADAI[26]
PROTO-
LAKKIA[27] 		PROTO-
KAM-SUI[28] 		PROTO-
TAI[29]
'1' tɕʰɯː tʂəmC *ʔŋinC1 nɯːŋB *(C)itsɤː
'2' *hluːʔ *saA *houC1 *hraA1 baixːŋA *saː
'3' *ʧʰwuʔ el teuA (*saːmA1) (*saːm) *
'4' *ʧʰaːwʔ pəA (*seiB1) (siːB) *
'5' *hmaː r-maA (*ʔŋɔC2) (*ŋoC2) haːC *-maː
'6' *hnom h-nəmA (lɔkD2) (*ljukD2) (*krokD) h-nVm
'7' tʰoː t-ruA (tʰetD1) (*cetD) *
'8' *ruː m-ruA (*paːtD1) (*pjaːtD1) (peːtD) *-ru
'9' C-βɯːʔ s-ɣwaB (*tseuC1) (kɤwC) *
'10' *fuːt *pwlotD (*dzepD2)

Molts numerals del proto-tai i proto-lakkia a partir del 3 són préstams de llengües sinotibetanas, tots ells s'han posat entre paréntesis.

Hipòtesis sobre les relacions externes

[editar | editar còdic]

Austro-tai

[editar | editar còdic]

Varis estudiosos han presentat proves de que kra-dai pot estar relacionat en, o inclús ser una branca de la família de llengües austronesias.[30] Hi ha una série de possibles cognados en el vocabulari bàsic que mostren correspondències sonores regulars. Entre els defensors, encara no hi ha acort sobre si són un grup germà del austronesio en una família anomenada austro-tai, una migració posterior de Taiwan al continent o una migració posterior de Filipines a Hainan durant l'expansió austronesia.[8]

L'inclusió de japonés en la família austro-tai, com va propondre Paul K. Benedict a finals de el XX,[31] no conta en el respal dels actuals defensors de l'hipòtesis austro-tai.

Sino-tai

[editar | editar còdic]

Antigament es considerava que les llengües kra-dai formaven part de la família sinotibetana, en part perque contenen un gran número de paraules similars a les llengües sinotibetanas. No obstant, els estudiosos occidentals solen considerar que es tracta de préstams siníticos i senyalen que les paraules del vocabulari bàsic de les llengües kra-dai a sovint tenen cognados en llengües austronesias.[1] Fòra de China, les llengües kra-dai es classifiquen actualment com una família independent. En China, es denominen llengües Dong-Tai (侗台) o Zhuang-Dong (壮侗) i generalment s'inclouen, junt en les llengües hmong-mien, en la família sino-tibetano.[32]

Hmong-mien

[editar | editar còdic]

Kosaka (2002) va defendre específicament una miao-dai. Basant-se en els cognados lèxics proposts, defén una relació genètica entre les llengües hmong-mien i les llengües kra-dai. Ademés, sugerix que les similituts entre el kra-dai i les llengües austronesias es deuen a un contacte areal posterior en les zones costeres de l'est i surest de China o a una relació ancestral més antiga (llengües proto-asiàtiques orientals).[33]

Japonés

[editar | editar còdic]

Alexander Vovin (2014) va propondre que la localisació del Urheimat (pàtria llingüística) de les llengües japónicas es trobaria en el sur de China. Vovin argumenta proves tipològiques de que el proto-japónico va poder ser una llengua monosilábica, de sintaxis SVO i aïllant, que també són característiques de les llengües kra-dai. Segons ell, estes traces comunes no es deuen, no obstant, a una relació genètica, sino més be al resultat d'un intens contacte.[34]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Ostapirat, Weera. 2005. "Kra–Dai and Austronesian: Notes on phonological correspondences and vocabulary distribution." Laurent Sagart, Roger Blench & Alicia Sanchez-Mazas, eds. The Peopling of East Àsia: Putting Together Archaeology, Linguistics and Genetics. London: Routledge Curzon, pp. 107–131.
  2. ↑ Diller, Anthony, Jerry Edmondson, Yongxian Luo. (2008). The Tai–Kadai Languages. London [etc.]: Routledge. ISBN 978-0-7007-1457-5
  3. ↑ «Taikadai» (en en).
  4. ↑ «Ethnologue Tai–Kadai family tree».
  5. ↑ Chamberlain, James R. (2016). "Kra-Dai i la protohistòria del sur de China i Vietnam", pp. 27-77. En Journal of the Siam Society, Vol. 104, 2016.
  6. ↑ “ncbi.nlm.nih.gov/m/pubmed/25833471/ Correlació genètica i llingüística dels grups Kra- Dai en Tailàndia” . Journal of Human Genetics 60 (7): 371-380. doi:10.1038/jhg.2015.32. ISSN 1435-232X. PMID 25833471.
  7. ↑ Blench, 2017, p. 11.
  8. ↑ 8,0 8,1 Ostapirat, 2013, pp. 1-10.
  9. ↑ antecessor formosano del Tai-Kadai.
  10. ↑ Sagart, 2008, pp. 146-152.
  11. ↑ Sagart, 2008, p. 151.
  12. ↑ Brindley, 2015, p. 51.
  13. ↑ Behr, 2002.
  14. ↑ Behr, 2006.
  15. ↑ Behr, 2009.
  16. ↑ Behr, 2017, p. 12.
  17. ↑ Holm, 2013, p. 785.
  18. ↑ 18,0 18,1 Edmondson, 2007, p. 16.
  19. ↑ Zhengzhang, 1991, pp. 159–168.
  20. ↑ Edmondson, 2007, p. 17.
  21. ↑ Sagart, 2008, p. 143.
  22. ↑ Ostapirat, Weera. (2005). "Kra–Dai and Austronesian: Notes on phonological correspondences and vocabulary distribution", en Sagart, L., Blench, R. & Sánchez-Mazas, A. (eds.), The Peopling of East Àsia: Putting Together Archaeology, Linguistics and Genetics. Londres - Nova York: Routledge-Curzon, pp. 107–131.
  23. ↑ David Strecker, 1987, pp.24
  24. ↑ «P. Norquest, A Phonological Reconstruction of Proto-Hlai, 2007». Archivat des d'el original, el 14 de giner de 2015. Consultat el 27 de març de 2013.
  25. ↑ Ostapirat, Weera. 2000. "Proto-Kra." Linguistics of the Tibeto-Burman Area 23 (1): 1-251.
  26. ↑ Ostapirat, Weera. 2018a. Reconstructing Disyllabic Kra-Dai. Paper presented at the 28th Annual Meeting of the Southeast Asian Linguistics Society, held May 17–19, 2018 in Kaohsiung, Taiwan.
  27. ↑ Theraphan L.-Thongkum. 1992. "A Preliminary Reconstruction of Proto-Lakkja (Cha Shan Yao)." Mon–Khmer Studies Journal, 20: 57-90.
  28. ↑ Thurgood, Graham. 1988. "Notes on the reconstruction of Proto-Kam–Sui." In Jerold A. Edmondson and David B. Solnit (eds.), Comparative Kadai: Linguistic studies beyond Tai, 179-218. Summer Institute of Linguistics Publications in Linguistics, 86. Dallas: Summer Institute of Linguistics and the University of Texas at Arlington.
  29. ↑ «Pittayaporn, 2009, p. 358». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2017. Consultat el 27 de març de 2013.
  30. ↑ “archives-ouvertes.fr/docs/00/09/09/06/PDF/THE_HIGHER_PHYLOGENY_OF_AUSTRONESIAN.pdf La filogenia superior del austronesio i la posició del Tai-Kadai” (2004). Oceanic Linguistics 43 (2): 411-440. doi:10.1353/ol.2005.0012.
  31. ↑ Benedict, Paul K.. Japanese/Austro-Tai, Karoma. ISBN 978-0-89720-078-3.
  32. ↑ Luo, Yongxian. 2008. Sino-tai i tai-kadai: Una atra mirada. En Anthony V. N. Diller i Jerold A. Edmondson i Yongxian Luo (eds.), The Tai-Kadai Languages, 9-28. London & New York: Routledge.
  33. ↑ Kosaka, Ryuichi. 2002. "Sobre la filiació del Miao-Yao i el Kadai: Podem plantejar la família Miao-Dai". Mon-Khmer Studies 32:71-100.
  34. ↑ Vovin, Alexander (2014). ¿Fòra del sur de China? --some linguistic and philological musings on the possible Urheimat of the Japonic language family-- XXVIIes Journées de Linguistique d'Asie Orientale 26-27 juin 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengües_tai-kadai&oldid=681692»