Llet de bruixa

En pediatria, el terme llet de bruixa és utilisat per a descriure una secreció temporal dels peçons d'un recent naixcut, tant en varons com en dònes, com a resposta a l'elevació d'estrògens materns i tendix a desaparéixer dins de les dos primeres semanes de vida tan pronte com els nivells d'hormonas provinents de la mare comencen a descendir. El nom prové de l'idea en el passat de que esta secreció mamària del neonato era un intent pels poders d'esperits familiars de furtar les fonts de nutrició materna als chiquets desatesos. La llet de bruixa, també cridada galactorrea del recent naixcut, només apareix en bebés a terme i no en bebés prematurs. No es recomana l'apretar, masajear o intentar extraure estes secrecions dels recent naixcuts per l'alta incidència d'infeccions com a resultat de tals maniobres.