Lliberació de Esmirna
La lliberació de Esmirna (Plantilla:Lang-tr) o la repren/reprén turca de Esmirna va marcar el final de la guerra greco-turca del 1919-1922 i va constituir la culminació de la Guerra d'Independència turca. El 9 de setembre de 1922, despuix de la retirada precipitada de l'eixèrcit grec després de la seua derrota en la Batalla de Dumlupinar i la seua evacuació d'Anatolia occidental, el 5.º Cos de Cavalleria de l'Eixèrcit Turc, baix el mando del major general Fahrettin Altay i en el marc de l'ofensiva dirigida per Mustafa Kemal Pashá va entrar en la ciutat d'Esmirna (İzmir) posant fi a tres anys d'ocupació grega.[1]
Antecedents
[editar | editar còdic]l'ocupació de Esmirna per les forces gregues el 15 de maig de 1919 va ser un acontenyiment determinant en l'inici de la Lluita Nacional turca.[2] Fins a eixa data, la resistència contra les ocupacions estrangeres en Anatolia es mantenia dispersa tant en térmens de pensament com d'organisació. L'ocupació de Esmirna va intensificar el sentiment de resistència i oposició en la població generant una série de manifestacions de protesta en Estambul que pronte es varen estendre inclús a les regions més remotes de Anatolia. Este clima d'indignació ademés va contribuir a la caiguda del govern de Damad Ferid Pashá.
Esmirna ya es va convertir en un símbol fonamental del moviment de resistència en Anatolia i cada any en l'aniversari de la seua ocupació s'organisaven manifestacions en diverses ciutats i pobles per a mantindre viva la causa en l'agenda política i social.[2]
En el transcurs de la Lluita Nacional turca, es varen conseguir importants alvanços en batalles clau com la Primera Batalla d'İnönü, Segona Batalla d'İnönü, Aslıhanlar-Dumlupinar i la Batalla de Sakarya. Estos enfrontaments varen consolidar la resistència turca i varen preparar el terreny per a la Gran Ofensiva que culminaria en la lliberació de Esmirna i el fi de l'ocupació grega.
Història
[editar | editar còdic]La Gran Ofensiva (Büyük Taarruz) llançada per l'eixèrcit turc el 26 d'agost de 1922 va ser l'última fase de la Guerra d'Independència turca. El resultat definitiu es va alcançar en cinc dies. El 30 d'agost des del seu quarter general en Çalköy el comandant en cap Mustafa Kemal Pashá va emetre un comunicat a les forces donant el històrica orde: «¡Eixèrcits, el vostre primer objectiu és el Mediterràneu! ¡Alvance!».[3]
En esta orde d'atac les unitats de l'eixèrcit turc varen començar el seu alvanç cap a Esmirna. Al front de la vanguarda es trobava el 5.º Cos de Cavalleria, baix el mando del general Fahrettin Altay. Tres divisions de cavalleria (la 1ª, 2ª i 14ª) varen marchar en distintes direccions competint entre sí mentres alvançaven cap a Esmirna.[4] Les primeres unitats que varen aplegar a la ciutat varen ser les que en el matí del 9 de setembre varen issar la bandera turca en diversos punts clau com el tossal Kadifekale, Sarıkışla, Karşıyaka, l'Oficina de Correus i l'Edifici del Govern proclamant aixina la lliberació de Esmirna.[4]
Entrada de la cavalleria en la ciutat i elevació de la bandera turca en Esmirna
[editar | editar còdic]
- Issat de la bandera turca en les muralles de Kadifekale
Les unitats de cavalleria turca dividides en diferents divisions varen alvançar competint entre sí fins a aplegar a Kadifekale a on varen issar conjuntament la bandera turca en les muralles de la fortalea. Els oficials que varen issar la bandera en el tossal Kadifekale varen ser el tinent Celil Bey de les forces alvançades de la 1.ª Divisió de Cavalleria, el tinent Besim Bey de la Divisió de Cavalleria del Caucas i el comandant del 4.º Regiment de la 2.ª Divisió de Cavalleria el major Ali Reşat Bey.[4]
- Issat de la bandera turca en Karşıyaka
En Karşıyaka la bandera turca va ser issada per la 14ª Divisió de Cavalleria baix el mando del coronel Suphi. Es trobava el heroïna Kara Fatma qui va anar una de les primeres en aplegar a Çiğli.[5]
- Issat de la bandera turca en Sarıkışl'i l'Oficina de Correus
Un grup de cavalleria baix el mando del capità Zeki Bey va aplegar a Konak en les primeres hores del matí issant la bandera turca en Sarıkışla. Al mateix temps el tinent Selahattin també de la 1.ª Divisió de Cavalleria va issar la bandera en l'Oficina de Correus.
- Issat de la bandera turca en l'Edifici del Govern de Esmirna
La 2.ª Divisió de Cavalleria va continuar el seu alvanç cap a Konak liderada pel comandant adjunt del 4.º Regiment el capità Şerafettin. Durant el seu alvanç el grup va ser atacat per dispars provinents de la fàbrica de Tuzakoğlu en Punta lo que va resultar en la mort de 4 soldats els qui varen ser enterrats en el lloc.[6][7]
A pesar de les ferides sofrides pel capità Şerafettin per una granada llançada per un grec prop de Pasaport, el capità va seguir alvance i va aplegar a l'Edifici del Govern al voltant de les 10:30.[8] Al mateix temps, el tinent Ali Rıza va aplegar a l'edifici va despenjar la bandera grega i va issar la bandera turca feta a mà. Quan el capità Şerafettin va aplegar a l'edifici junt en els seus oficials varen issar també la bandera del regiment proclamant oficialment la lliberació de Esmirna.[9][10]
Arribada de Mustafa Kemal Pashá, Fevzi Pashá i İsmet Pashá a Esmirna
[editar | editar còdic]
El comandant Mürsel Paşa de la 1.ª Divisió de Cavalleria va informar a Ankara sobre l'entrada en Esmirna a través d'un radi d'un barco de guerra francés. El 10 de setembre el comandant en cap Mustafa Kemal Pashá acompanyat per Fevzi Pashá i İsmet Pashá va aplegar a Esmirna i es va reunir en Fahrettin Pashá. Junts es varen dirigir a l'Edifici del Govern a on Mustafa Kemal Pashá va pronunciar un breu discurs des del balcó dedicant la victòria al poble turc.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Smith, Michael Llewellyn (1973). Ionian Vision: Greece in Àsia Minor, 1919–1922, New York: St. Martin's Press, pp. 293–300.
- ↑ 2,0 2,1 «İzmir’in Kurtuluşunun Anadolu Basınındaki Yansımaları 319» (en tr). International Periodical For The Languages, Literature and History of Turkish or Turkic Cil 9/4 Bahar 2014. Consultat el 10 de setembre de 2016.
- ↑ Atalay, Kerrar Esat. «İzmir'in Işgali veu Mustafa Kemal». Yeniçağ 9 de setembre de 2014. Consultat el 10 de setembre de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Aksoy, Yaşar. «İzmir'in Kurtuluş Destanı» (en tr). Dokuz Eylül | Güncel İzmir Haberleri. Consultat el 30 de agusto de 2023.
- ↑ Kaya, Sedat. «Kurtuluş Savaşı veu bir kahpe hançer» (en tr). Haver Hürriyeti. Consultat el 30 de agusto de 2023.
- ↑ Demirci, Mehmet. «Cumhuriyete Böyle Geldik». Yeniasır 29 d'octubre de 2012. Archivat des d'el original, el 2016-09-17. Consultat el 11 de setembre de 2016.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.Cimrin, Hüseyin. «İzmir'in kurtuluşunda Antalyalı şehit: Hakkı Çavuş». Sabah 23 de març de 2015. Archivat des d'el original, el 19 de agusto de 2016. Consultat el 11 i setembre de 2016.
- ↑ Arı, Kemal. «Yüzbaşı Şerafettin Kimdir veu Yüzbaşı Şerafettin'i Yazılan Bir Mektup». Yeni Söke 8 d'octubre de 2015. Consultat el 10 de setembre de 2016.
- ↑ «Buhara’donen İzmir Fatihi’ne: Bir kayıp kılıç». www.izmirdergisi.com. Consultat el 29 de agusto de 2023.
- ↑ Kiliç, Mehmet. “Büyük Taarruz Başkomutan Muharebesi veu Atatürk'ün Askeri Dehası” (tr) 6 (3): 647-661. doi:. ISSN 2587-2621.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liberación de Esmirna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.