Lliberació o L'humanitat es llibera de la misèria
Lliberació o L'humanitat es llibera de la misèria és un mural pintat per Jorge González Camarena en 1963 que es troba resguardat en el Palau de Belles arts de la Ciutat de Mèxic.
Descripció
[editar | editar còdic]González Camarena va realisar una recreació del desaparegut mural Díptic per a la vida realisat en 1941 en l'edifici Guardiola del Banc de Mèxic.[1] Esta volta va realisar la composició en tres seccions evolutives que mostren una interpretació plàstica de l'Història de Mèxic.[2]
L'obra és una composició dividida en tres seccions que mostren una interpretació plàstica de la història de Mèxic. La primera part aborda l'esclavitut i critica les polítiques agràries posteriors a la Revolució Mexicana en utilisar la figura d'un llaurador en un ataüt nugat en cordes i una dòna en diversos tatuages en el cos que són símbols dels prejuïns i prohibicions. En la segona secció succeïx un acte de lliberació en el que varis hòmens es lleven les lligaces en representació de tota l'humanitat. La tercera i última secció una dòna mestiza en una llavor de dacsa que és símbol de saber i vida va en direcció a la lliberació espiritual.[3]
El mural va ser fet per encàrrec de Miguel Álvarez Acosta[4] i és una de les obres més interessants de González Camarena, de significat més profunt en la seua vasta obra pictòrica.
Interpretacions
[editar | editar còdic]En el mural Lliberació convergixen les conviccions estètiques i les idees polítiques del pintor i permet vàries possibilitats de llectura visual encara que hi ha un acort en que es tracta d'una interpretació de l'esclavitut física i moral del home i la dòna que són capaces de lliberar-se per mig del coneiximent i la veritat. En este sentit González Camarena propon una lliberació espiritual, no per mig de la violència revolucionària, gràcies a l'eliminació de l'ignorança i per mig de trencar les lligaces ideològiques de qualsevol tipo, d'esta forma l'artiste va rebujar l'art revolucionari representat pels cridats "tres grans" del moviment muralista (José Clemente Orozco, Diego Rivera i David Alfaro Siqueiros).[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ En 1941, Gonzalez Camarena va pintar un mural en l'edifici Guardiola del Banc de Mèxic que va generar gran controvèrsia, representava a el home i la dòna com a “amos de la força còsmica que respira l'humanitat”. En 1957 un terremot va provocar un llauger clavill en el mural lo que va servir com a pretext per a destruir-ho.
- ↑ Museu del Palau de Belles arts. «Lliberació o L'humanitat es llibera de la misèria.». Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2013. Consultat el 19 de febrer de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 Murals del Museu del Palau de Belles arts, fullet editat per l'Institut Nacional de Belles arts i Lliteratura, 2010.
- ↑ Els murals del Palau de Belles arts, Institut Nacional de Belles arts i lliteratura, Mèxic, 1995
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liberación o La humanidad se libera de la miseria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.