Llibre Genealògic de la Raça Vacuna de Lidia
El Llibre Genealògic de la Raça Vacuna de Lidia (LGRBL) és un registre depenent del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació d'Espanya destinat a protegir, conservar i millorar la criança i selecció del bou de brega, segons les característiques pròpies d'esta raça ganadera.[1] Es tracta d'una política emmarcada dins de la normativa europea que pretén salvaguardar les característiques d'aquelles espècies animals consideres com de pura raça, entre les que es troba el bou de brega.[2]
El Llibre Genealògic
[editar | editar còdic]El Llibre Genealògic de la Raça Vacuna de Lidia forma part de les mides polítiques adoptades pels distints governs d'Espanya destinats a millorar la ganaderia extensiva en el país, especialment d'aquelles espècies consideres com a autòctones i que disponen d'un alt valor zootécnico i migambiental.[3]
La creació d'este llibre es remonta al 17 de giner de 1980 quan la Direcció general de la Producció Agrària, dependent del Ministeri d'Agricultura, resol l'aprovació d'un llibre genealògic dispost a reconéixer les particularitats del bou de brega aixina com el sistema de selecció i criança determinat pels ganaders; establint la necessitat d'assentar una série de senyes elementals per a tindre coneiximent de l'evolució de l'espècie dins del camp brau espanyol:[4]
La raça vacuna de brega constituïx una singular branca de la ganaderia, conseqüent a un quefer secular desenrollat inteligentment pels criadors espanyols que, a través d'una ingent llabor de selecció de factors psíquics i somàtics, ha aportat una de les més rellevants conquistes de la zootecnia mundial.
El Llibre Genealògic, per tant, naixia en la finalitat de "realisar el seguiment de les estirps conseguides pels diferents criadors i la possibilitat de contrastar els resultats del procés d'crío en el seu conjunt".[4] Es tractava d'una normativa i una política disposta a superar les llimitacions que imponia l'ordenament jurídic anterior a on l'únic control que es tenia era el del naiximent de les reses sense entrar a valorar el procés de selecció aixina com l'orige genètic de cada u dels animals de la cabanya brava.[5]
A partir d'este moment, els continguts propis del Llibre Genealògic de l'a Raça Vacuna de Lidia han variat a lo llarc dels anys segons l'evolució de la normativa existent. No obstant, la primera dotació de continguts es remonta a 1992, quan s'establix una reglamentació específica.[6]
Característiques
[editar | editar còdic]Segons l'orde presentada pel Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, a on s'establia que "la raça vacuna de brega constituïx una singular branca de la ganaderia espanyola, ya que és una de les més representatives del sistema d'explotació extensiu".[6] Per este motiu, el llegislador, s'encarregaria de consignar aspectes elementals destinats a conéixer el coneiximent de les reses de brega, sabent d'on procedien, quins eren les seues senyes de naiximent aixina com la possibilitat de tindre descendència.
Les normatives següents, que varen ser complementant la norma inicial, varen seguir aportant camps específics, destinant a preservar tècniques i métodos propis de les formes del camp, com la forma de fer el marcat de les reses o conéixer, per eixemple, els mèrits que acreditaven cada una de les reses a lo llarc de la seua vida, frut del seu comportament en el desenroll de la brega.
El destí de les reses va ser també un dels elements específics destinats a regular dins del Llibre Genealògic, interessant-se per tant no solament en el naiximent sino també en la forma de mort de cada una de les reses: mort natural, durant la brega o per sacrifici. Lo mateix que el método o forma de reproducció, les estadístiques que presentava el camp brau o atres variables d'interés per a conéixer el desenroll i la situació de la ganaderia brava en Espanya.[7]
Fins a 2019, quan es deroga la normativa sobre especificidad entorn als llibres genealògics de les races vacunes en Espanya, els continguts mínims per als registre del bou de brega eren els següents:[8]
- Determinació de les característiques de la raça, inclosa la seua denominació, el prototip racial i el sistema de calificació.
- Métodos específics usats en l'identificació dels animals, en el seu cas.
- Divisió del llibre genealògic, en cas d'existir diverses condicions d'inscripció dels animals en el llibre o diferents procediments de classificació dels animals inscrits en el llibre.
- Requisits per a l'inscripció dels animals en el llibre genealògic.
- Mides establides per a garantisar la fiabilitat de la filiació o control de parentesc.
- En cas de solicitar el reconeiximent per a la gestió del llibre genealògic d'una nova raça, indicació de la duració del periodo de temps durant el qual és possible l'inscripció d'animals en el registre fundacional.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació. «Real Decret 45/2019, de 8 de febrer, pel que s'establixen les normes zootécnicas aplicables als animals reproductors de raça pura, porcins reproductors híbrits i el seu material reproductiu, s'actualisa el Programa nacional de conservació, millora i foment de les races ganaderes i es modifiquen els Reals Decrets 558/2001, de 25 de maig; 1316/1992, de 30 d'octubre; 1438/1992, de 27 de novembre; i 1625/2011, de 14 de novembre». www.boe.es. Consultat el 2020-11-08.
- ↑ Parlament i Consell Europeu. «Reglamente (UE) 2016/1012 del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2016, relatiu a les condicions zootécnicas i genealògiques per a la crío, el comerç i l'entrada en l'Unió d'animals reproductors de raça pura, porcins reproductors híbrits i el seu material reproductiu» (en en). eur-lex.europa.eu. Consultat el 2020-11-08.
- ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient. «Real Decret 2129/2008, de 26 de decembre, pel que s'establix el Programa nacional de conservació, millora i foment de les races ganaderes». www.boe.es. Consultat el 2020-11-08.
- ↑ 4,0 4,1 Ministeri d'Agricultura. «Resolució de la Direcció general de la Producció Agrària per la que s'aprova la reglamentació específica del Llibre Genealògic de la Raça vacuna de brega».
- ↑ Presidència del Govern. «Orde de 4 d'abril de 1968 per a l'entrada en vigor del Registre de Naiximent de Reses de Brega».
- ↑ 6,0 6,1 Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació. «Orde de 12 de març de 1990 per la que s'aprova la Reglamentació Específica del Llibre Genealògic de la Raça Vacuna de Lidia». www.boe.es. Consultat el 2020-11-08.
- ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient. «Orde AAA/1945/2013, d'11 d'octubre, per la que s'aproven les reglamentacions específiques dels llibres genealògics de les races vacunes Parda de Montanya, Limusina, Berrenda en Colorat, Berrenda en Negre i Lidia; races ovines Merina, Segureña i Rasa Aragonesa; races caprino Blanca Celtibérica, Malaguenya i Murcià-Granadina, i races porcines Landrace Belga, Pietrain, Duroc, Hampshire, Large White i Landrace». www.boe.es. Consultat el 2020-11-08.
- ↑ Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí. «Real Decret 2129/2008, de 26 de decembre, pel que s'establix el Programa nacional de conservació, millora i foment de les races ganaderes». www.boe.es. Consultat el 2020-11-08.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Libro Genealógico de la Raza Bovina de Lidia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.