Anar al contingut

Llindar 24 de Yaxchilán

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Yaxchilan Lintel 24.jpg
Llindar 24 de Yaxchilán

El Llindar 24 és com els moderns arqueòlecs criden a una talla de calcàrea maya antiga, procedent de Yaxchilán, en lo que hui és Chiapas, Mèxic. El llindar data d'entre els anys 723 i 726,[1] colocant-ho dins del periodo clàssic tardà. El text de jeroglífics mayas indica que l'escena representada és un ritual de derramamiento de sanc que va tindre lloc en 5 Eb 15 Mac (28 d'octubre) de 709. El governant, Escude Jaguar II, sosté una antorcha, mentres que la seua esposa, la senyora K'anb'al Xook, o Xoc, tira d'una corda quallada de lo que ara es creu que són esquirlas d'obsidiana a través de la seua llengua per a conjurar una serp de la visió.

El Llindar 24 està considerat una obra mestra del art maya i ha segut triat com un dels cent objectes arqueològics del programa de la BBC Radi 4 Una història del món en cent objectes.

Forma part d'un grup de tres llindars que estaven en l'Edifici 23, damunt de la porta surest. Uns fulls de paper de corfa doblades en forma de biombo es troben en una cistella davant de la princesa; sobre el paper goteaba la sanc derramada, després es cremava per a que el fum en el sacrifici ascendira. El llindar té traces de pigments roig i blau maya.

Descobriment i trasllat

[editar | editar còdic]

El llindar 24 es va trobar en el seu context original junt en els llindars 25 i 26 en l'estructura 23 de Yaxchilán. Alfred Maudslay va furtar el llindar en 1882 i ho va embarcar al Regne Unit, a on encara permaneix hui en dia, en el Museu Britànic de Londres. El llindar 25 va fer el viage en 1883. El llindar 26 va ser descobert en 1897 per Teobert Maler. Va ser retirat i dut al Museu Nacional d'Antropologia (MNA) en 1964. Des de llavors, l'estructura 23 s'ha derrocat.

Inscripcions

[editar | editar còdic]

“El text està format per dos frases, una relacionada en l'Escut Jaguar, l'atra en la seua esposa. Els primers tres glifos documenten l'acontenyiment i la data, “ell està derramant sanc,” en glifos adicionals aparentment especificant el particular context ritual. El nom d'Escut Jaguar comença en I2b, en un títul que nos diu que ell era un “4-Katun ahpo”--- que ell havia aplegat al seu quarto katun, en l'época de l'acontenyiment. El seu nom personal està format per un escut que s'assenta sobre un cap de jaguar. La frase del nom conclou nomenant-ho “el captor d'Ah-Ahaual” i “un senyor de sanc de Yaxchilán.” Les accions de la dòna estan documentades en el marc més chicotet darrere de l'Escude Jaguar... Els tres últims glifos documenten la frase del seu nom.”[2]

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. "The Yaxchilan Lintels" en la pàgina web del Museu Britànic.
  2. Basat en una traducció en Schele, Lindo, i Mary E. Miller. The Blood of Kings: Dynasty and Ritual in Maya Art. Fort Worth: Kimbell Art Museum, 1986, pág. 187.

Referències

[editar | editar còdic]
Miller, Mary Ellen (1999). Maya Art and Architecture, Londres i Nova York: Thames & Hudson. OCLC 41659173. ISBN 0-500-20327-X.
Miller, Mary (2004). Courtly Art of the Ancient Maya, Londres: Thames & Hudson. OCLC 54799516. ISBN 0-500-05129-1.
Schele, Lindo (1992). Blood of Kings: Dynasty and Ritual in Maya Art, 2.! edició en rústica, reeditada en correccions edició, Nova York: George Braziller. OCLC 41441466. ISBN 0-8076-1278-2.
Tate, Carolyn E. (1992). Yaxchilan: The Design of a Maya Ceremonial City, Austin: University of Texas Press. OCLC 23464300. ISBN 0-292-77041-3.


Referències

[editar | editar còdic]