Llista Cahra

La llista Cahra (de les sigles en anglés conflict-affected and high-risk arees) és una llista indicativa i no exhaustiva de zones afectades per conflictes i d'alt risc a nivell mundial elaborada per l'organisació RAND baix l'encàrrec de la Comissió Europea. La llista té l'objectiu de facilitar els esforços de diligència deguda dels importadors de l'Unió Europea de minerals i metals inclosos en el Reglament sobre els minerals de conflicte de la UE (Reglament (EU) 2017/821) per a impedir la finançació de grups armats i forces de seguritat en estes zones riques en recursos a través de la producció, extracció, processament, transport o comerç dels quatre minerals de conflicte que contempla la Regulació. Estos minerals són els denominats 3TG, composts per la casierita, la wolframita, el coltán i l'or. Este grup de minerals és més conegut per les sigles en anglés dels seus metals derivats més utilisats: tin (estany), tungsten (tungsteno), tantalio (tàntal) i gold (or).

l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic (OCDE) ha creat unes directrius denominades 'Guia de diligència deguda', que són la base del Reglament sobre els Minerals de Conflicte de la UE, i que té com a referent la llista CAHRA per a identificar les zones de conflicte, encara que també senyala que poden existir atres conflictes no inclosos en la llista rellevants per al compliment de la diligència deguda del reglament dels minerals de conflicte.

Característiques

La Guia de la OCDE definix les àrees de conflicte i alt risc en els següents térmens: “Les àrees afectades per conflictes i d'alt risc s'identifiquen per la presència de conflictes armats, violència generalisada o atres riscs de dany a les persones. Els conflictes armats poden adoptar diverses formes, com un conflicte de caràcter internacional o no internacional, que pot involucrar a dos o més Estats, o pot consistir en guerres de lliberació, o insurgencia, guerres civils, etc. Les zones d'alt risc poden inclouen àrees d'inestabilitat o repressió política, debilitat institucional, inseguritat, colapse de l'infraestructura civil i violència generalisada. Estes zones solen caracterisar-se per abusos generalisats dels drets humans i violacions del dret nacional o internacional.

Esta llista és un encàrrec de la Direcció general de Comerç de la UE a Rand Europe iniciat en 2019 en l'objectiu de complir en l'Artícul 14(2) de la (Regulació (EU) 2017/821) segons el qual la Comissió Europea recorrerà a experts externs per a proporcionar una llista indicativa, no exhaustiva i actualisada periòdicament de les zones de conflicte i d'alt risc que afecten al comerç dels 3TG en la UE. Este encàrrec va ser ampliat en la Recomanació 2018/1149. La primera llista va ser publicada el 17 de decembre de 2020, poc abans d'entrar en efecte l'1 de giner de 2021 la Regulació sobre els Minerals de Conflicte, i s'actualisa de forma trimestral.

La llista contempla tant conflictes de caràcter nacional com subnacional, i pot incloure inclús aquelles situacions en les que l'estat de guerra no és reconegut per una de les parts involucrades, comprenent aixina possibles insurgencia, guerres civils, guerres de lliberació i ocupacions armades. No obstant, la definició emfatisa clarament que les qüestions de tensions internes, disturbis i actes esporàdics de violència no deuen contribuir a l'identificació d'una regió com CAHRA. Inclou conflictes o zones d'alt risc que estiguen incloses en el Barómetro de Conflictes de Heidelberg del Institut Heidelberg o reconeguts com a part d'un país actualment en conflicte armat internacional o no internacional per l'Acadèmia de Dret Internacional Humanitari i Drets Humans de Ginebra en el seu informe periòdic Estat de Dret en Conflictes Armats (Proyecte RULAC). També inclou aquells conflictes en més de 50 morts en els últims 12 mesos i que haja segut inclós en l'Armed Conflict Location and Event Data Project (ACLED) o en el Programa de senyes sobre conflictes de Uppsala (UCDP). També s'inclouen zones fràgils posconflicto o part d'un Estat fallanc.

Atres fonts de senyes són les organisacions sobre els drets humans, i analisa les publicacions d'ACNUDH, el Banc Mundial, Amnistía Internacional, Human Rights Watch, Global Witness, Mines and Communities (MAC) i el Departament de Treball dels Estats Units, l'Índex d'Estats Fràgils i l'Índex de Llibertat del Institut Catón.

Crítiques

L'absència d'una regió en la llista Cahra no implica que esta regió no estiga lliure de la producció de minerals de conflicte, de fet els socis comercials d'or més importants de la UE (Suïssa, Estats Units, Canadà, Austràlia i Rússia) no estan inclosos en la llista CAHRA a pesar de que tenen un sector de refineria o fundició en importacions significatives de països d'alt risc. La llista pot donar l'impressió als importadors de 3TG de que si eviten les regions llistades ya han complit en la seua deure pero la diligència deguda implica que deuen revisar tots els passos de la cadena de producció.Aixina i tot, la informalidad de la mineria artesanal i de menuda escala seguix sent un obstàcul important per a l'establiment d'un sistema creible de diligència deguda.

L'inclusió d'una regió en la llista Cahra contribuïx a l'aument del contrabando d'estos minerals ya que, al no estar incloses les regions confrontants, els minerals procedents de zones de conflicte s'exporten illegalment a països veïns, a on després es beneficien d'una image de minerals lliures de conflicte i d'una evaluació menys exhaustiva del seu orige per part dels compradors.