Llogaret de Tulor

Llogaret de Tulor.

Habitació en Tulor.

El Llogaret de Tulor és un dels llocs arqueològics sedentarios més antics del nort de Chile, situat a uns 7,7 km al suroest de Sant Pedro de Atacama, entre l'emblemàtica Cordillera de la Sal i les dunes d'arena que evidencien la progressiva dessecació d'este entorn. Els primers restants varen ser trobats en 1956 pel pare jesuïta Gustavo Li Paige. Les excavacions varen continuar en 1980 per part de l'arqueòloga Ana María Baró.

Ubicada entre l'aillu de Tulor i el de Coyo, el Llogaret està compost per una série d'estructures circulares interconectadas entre sí i que posseïen diversos usos i funcions d'acort a les activitats quotidianes que es desenrollaven en el seu interior. La seua arquitectura compartix moltes similituts en l'observada entre les cultures precolombinas dels Vages: Centre-Sur: Bolívia (Wankarani), Valls Occidentals (Guatacondo, Caserones) i Noreste Argentí (Potrero Gran, Camp Colorat).

En este llogaret es produïx la consolidació d'un nou modo de vida més productor que depredador dels recursos naturals de l'entorn, lo que es complementa a una milenària tradició de pastoralisme. Les aigües del riu Sant Pedro, que en eixa época desaguaban naturalment en els voltants del lloc, varen permetre el desenroll de les pràctiques agrícoles, lo que deriva en una vida més sedentaria i en la transformació social de la comunitat que va habitar en este conglomerat habitacional, sorgint com a conseqüència d'això l'estratificació del grup social.

L'intens comerç i intercanvi de productes portat a terme per habitants de Tulor es grafica clarament en els rebujos arqueològics que són possibles d'observar hui en dia: gran cantitat de contes fets en closques del Pacífic, ceràmiques intrusivas (estil Vaquerías) i atres bens culturals que reflectixen l'alt grau de movilitat articulat per estes poblacions i el seu important rol de intermediadores entre les cultures del sector (Àrea Centre-Sur Andina). És per açò que este llogaret, durant l'inici de l'era cristiana, va deure haver-se constituït en un important port de tràfic i intercanvi de bens que a través del Caravaneo de Flames permetia integrar un ampli territori (Altiplano, Puna, Desert de Atacama i Costa), hui enclavado en les rodalies del depòsit salino més gran del de Chile: El Salar de Atacama.

Els materials arqueològics recuperats en este lloc donen conte del significatiu intercanvi cultural, explicat entorn a les estratègies econòmiques articulades per estes poblacions precolombinas i s'expressen en diversos soports materials com l'argila, la fusta, l'os, el cuiro i els textils.

La ceràmica present en el lloc habitacional es vincula a pràctiques quotidianes de preparació d'aliments i transport de líquits destacant principalment els tipos grisos poliments grossos o alisados. També es troben els fragments dels clàssics eixemplars definits com a negre poliments i que permeten conjeturar l'ocupació del lloc fins a el V moment en el qual irrompen les influències culturals del Estat de Tiwanaku provinent del Llac Titikaka (actual Bolívia), que encara no han segut detectats en Tulor.

El Llogaret de Tulor, i els llocs arqueològics que la componen, estan sent testics dels efectes acumulatius dels canvis climàtics que s'han desenrollat durant estos últims dos mil anys.

L'alvanç de la duna d'arena que a ritme silenciós, pero no menys efectiu, conjugat en els efectes de la pluja i el vent, han constituït els factors responsables de l'actual estat de conservació del lloc, als que se sumen els causats per la presència humana. En 2005, el programa World Monuments Watch va declarar al llogaret com un dels 100 llocs arqueològics més amenaçats del món.

Hui en dia, el Llogaret de Tulor constituïx la primera experiència en Chile de traspàs i maneig d'un ben patrimonial cultural a una organisació indígena, que a lo llarc dels anys ha donat clars signes de confiabilidad i autosustentabilitat, procés que ha segut reconegut públicament pel Estat de Chile, durant l'any 2002, en concedir-li a la comunitat Atacameña de Coyo el Premi a la Conservació dels Monuments Nacionals. Lo anterior es desenrolla en el marc d'una aliança estratègica en la que participen la Comunitat Indígena de Coyo, la Corporació Nacional Forestal (CONAF), el Consell de Monuments Nacionals (CMN) i la Corporació Nacional de Desenroll Indígena (CONADI) tendientes a fomentar la protecció i posada en valor d'este milenari Llogaret precolombina.