Llum colimada
Es denomina llum colimada a la llum els rajos de la qual són paralels entre sí, lo que es pot conseguir de diferents formes, sent la més senzilla fer-la incidir en un espill cóncau des d'una font situada en el foc. Se sol dir que la llum colimada està enfocada en l'infinit.
Es diu que un fes de llum està colimado si la divergència del vector de Poynting corresponent és nula. El fluix de l'energia és unidireccional, de modo que cada raig del fes pot considerar-se paralel a qualsevol un atre. Dins de certes aproximacions sobre la font primordial pot obtindre's un fes colimado per mig d'un sistema de dos lents: una primera lent fa convergir tots els rajos en la focal de la segona, de manera que finalment ixen paralels.
El làser sol estar colimado, degut a que es genera en l'interior d'una cambra entre dos espills d'este tipo, ademés de ser coherent.
La llum de les estrelas, inclós el Sol, pot considerar-se colimada (para casi qualsevol propòsit) degut a que estan a distàncies molt grans.
Un espill parabòlic de precisió durà els rajos paralels a un foc en un únic punt. Els espills esfèrics són més senzills de construir que els parabòlics i solen utilisar-se per a produir llum més o menys colimada. Per a produir llum colimada útil, la font de llum deu acostar-se a un punt; és dir, deu ser chicoteta sobre el sistema òptic, com l'image que forma un espill d'una estrela. La desventaja és que, ya que la lluminositat de la majoria de fonts és baixa, dit sistema òptic no pot produir molta energia òptica. El làser és una excepció important a esta regla general.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Luz colimada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.