Loma del Tio Ginés

Vista del lloc en el que se situa el jaciment

Loma del Tio Ginés és un poblat en planura de l'época argárica. Es localisa en el municipi de Port Lumbreras (Regió de Múrcia, Espanya), en el parage de la Cañada, en un relleu alomado en el llímit de l'estribaació oriental de Penya Blanca. S'identifica en un chicotet poblat la base del qual de subsistència estaria basada en l'explotació dels recursos de l'entorn i que es va desenrollar en el moment d'apogeu argárico el surest, en un periodo cronològic que comprendria des del 1970 fins al 1700 a. C.

El poblat

Loma del Tio Ginés va ser descobert casualment en 1980 en efectuar-se un desfone en el terreny per a la construcció d'un almagasén, localisant-se un enterrament en cista que va ser depositat en el Museu Arqueològic de Múrcia. La professora Ayala Juan senyala que en eixos mateixos treballs “varen ser trobades tres lajas dispostes verticalment que tancaven tres ramals” d'una conducció d'aigua o canal de rec, una séquia que seria similar a la documentada en un atre poblat argárico de planura com és Racó de Almendricos

En 1994 es va realisar una campanya d'excavació en el jaciment en motiu de la construcció de l'Autovia del Mediterràneu que afectava a part dels restants arqueològics. Únicament es varen excavar dos unitats habitacionales, una completament desarticulada i una atra de la que es va poder reconéixer la seua planta completa, si ben el poblat va deure estar constituït per un mínim de sis vivendes. Es tractaria d'un poblat en un hàbitat dispers i cases disseminades dins d'un espai determinat, formant unitats familiars independents pero carents de protecció o defenses generals a tot l'assentament.

La vivenda

Estava excavada en el terreny natural, en una llongitut d'11 metros i dos metros d'esgambi, en zócalos de mampostería i alçats d'atobó. No es varen documentar forats de poste per a la sustentació de la coberta de la casa, si ben els restants arqueològics estaven afectats pel laboreo agrícola. En el seu interior només es va poder definir el sol de la vivenda, de dos o tres centímetros de groso, una zona en restants de combustió que va ser interpretada com una possible llar, i part de l'aixovar domèstic compost majoritàriament per materials ceràmics (bols, tulipas i vasijas d'almagasenament), escassa indústria lítica tallada (alguna lasca laminar i làmines sense retocar), fragments de molí i una possible molga, aixina com llavors carbonizadas que podrien ser gramíneas o leguminosas.

Enterrament

Es varen excavar dos enterrament, un en doble urna i un atre en fossa en coberta de tipo tumular, este últim un tipo d'enterrament que no és comú dins de la cultura argárica. Es tracta d'una fossa de forma ovoide, en una profunditat màxima de 55 cm i coberta en una estructura de forma tumular de pedres travades en un sediment de margas arcillosas. Destaca l'absència en el seu interior d'aixovar funerari i restants antropològics, per lo que els seus excavadors apunten la possibilitat que es tractara d'un cenotafio, un monument funerari en el que no es va depositar el cadàver de la persona a la que va ser dedicat, si ben no descarten la possibilitat de que es tractara d'una estructura de tipo cultual o social.

El segon enterrament es localisa en una fossa a on es varen depositar dos urnes (forma 5), en posició horisontal, en les boques encaixades i sagellades en fanc arcilloso. Tampoc es varen trobar restants òsseus ni aixovar, per lo que també va ser interpretat com un cenotafio. En este sentit destaca l'absència de restants faunísticos en el poblat, per lo que és possible que les característiques químiques de la terra contribuïren a la destrucció dels restants òsseus.

Bibliografia

• Ayala Juan, Mª.M. el%20Argar%20en%20la%20província%20de%20Múrcia.pdf “La cultura del argar en la província de Múrcia”, Anals de l'Universitat de Múrcia. Filosofia i Lletres , Múrcia, vol.38, n.º 4, 1979-1980.
• Ayala Juan, Mª.M. El poblament argárico en Lorca. Estat de la qüestió, Múrcia, 1991.
• Lull, V. el%20argar.pdf La cultura del Argar. Un model per a l'estudi de les formacions econòmic-socials prehistòriques, Madrit, 1983.
• Martínez Sánchez, C. El poblat argárico de Loma del Tio Gines, Memòries d'Arqueologia 10, Múrcia, 2000.