Lorenzo Pericás Ferrer

Lorenzo Pericás Ferrer Alcoy (Alacant) 1868-Alacant 1912. Va ser un pintor espanyol del sigle XIX i el sigle XX. A pesar de ser alcoyà de naiximent es crie, va viure i va morir en la ciutat d'Alacant.

De la seua pintura podem dir que seguint els cànons del seu mestre i amic, Lorenzo Casanova, va manejar be els claroscuros i l'us de colors intensos, va abordar el retrat, va dominar la reproducció de flors i va saber abordar la pintura costumista, relegant sempre el paisage (les poques voltes que ho va pintar) a un segon pla, despuix de les seqüències de la vida de la gent senzilla que va captar magistralment.

Biografia

De família molt humil, era fill d'un hojalatero. Pronte va destacar per la seua inteligència i la seua innata afició a la pintura. Es va formar en l'Acadèmia de Belles arts del pintor alcoyà Lorenzo Casanova Ruiz qui ho va prendre baix el seu mant protector en 1885, també alcoyà, també introvertit.

En 1890 va obtindre beca de la Diputació junt en els seus companyers Vicente Bañuls, José López, Rafael Hernández per a continuar estudiant en l'Acadèmia de Casanova, a on es convertiria en l'alumne més aventajat del grup.

Va participar en la Magna Exposició Província de 1894 que va organisar la Societat Econòmica d'Amics del País que va ser instalada en el Teatre Principal junt en trentasset pintors alacantins, treinta y dos valencians i #sengles de Barcelona, Càdis, Madrit i Múrcia. Varen triumfar els de la escola casanovista: Bañuls medalla d'or en escultura -Fernando Cabrera Va cantar en Pintura-; Pericás medalla d'argent i Heliodoro Guillén Pedemonti, també medalla d'argent, i Adelardo Barbacoa diplomar. Serien les estreles de l'event Joaquín Sorolla i Ignacio Pinazo, tal i com va recordar l'important revista de la capital d'Espanya “L'Ilustració Espanyola i Americana”.

Conegudes pintures seues són “Ensajant una missa” I i II, pintats en la sacristia de l'Iglésia de Santa María d'Alacant o en la seua entrada, junt a l'altar major. Formen part de la colecció de la Caixa d'Aforros Provincial i de la Diputació d'Alacant o de coleccions particulars, com “Corrillo despuix de la boda”; també “El lañador” (Diputació d'Alacant) en plena reparació de cazuelas, per a l'Orfeó d'Alacant; “Carreters en la Venda de Muchamel”, colecció particular; “Alacantí” i “Alacantina”, Diputació d'Alacant; la major part de les #fresca del Cassino d'Alacant; El relojero, colecció particular; Chiquets i flors de la Caixa d'Aforros d'Alacant; Retrat d'una dama, un de colecció particular i un atre de l'Ajuntament d'Alcoy; “Gitana” de la Caixa i en la Diputació d'Alacant; “Valencianes en el jardí” del Círcul Industrial d'Alcoy; “De cháchara. Port d'Alacant”, colecció particular; els tapissos del palauet dels comtes de Gómez-Tortosa (pontifici) en Novelda hui propietat municipal i un sinfín de bodegones, flors, retrats…, en una elaborada tècnica de la que no va voler desprendre's i evolucionar, va pintar dins del Romanticisme, en tocs impressionistes.

Es presumix que a la mort del seu mentor, el pintor Lorenzo Casanova, ocorreguda en març de 1900 es va fer càrrec de la seua Acadèmia de Belles arts.

Persona de salut precària, sense dubte per les estrecheces passades durant la seua chiquea, va sofrir una #virulent malaltia progressiva que li impedia la movilitat, especialment terrible per a un pintor quan afectava a les seues mans com era el seu cas. Gràcies a l'escritor Gabriel Miró, antic alumne de l'Acadèmia, va poder subsistir els seus últims anys aplegant inclús a fer una crida pública per a que s'organisara una campanya de recollida de fondos per a ajudar-li a Pericás a sobreviure puix la malaltia ya no li permetia treballar.

Va fallir a l'edat de 44 anys en Alacant, i va rebre una menció honorífica pòstuma en l'Exposició Nacional de 1912.

Bibliografia

Catàlec de Pintura i Escultura. Obres d'art propietat de la Excma Diputació Provincial d'Alacant, Diputació 1972. Dr Enrique Llobregat, director del Museu Provincial; Dr Adrían Espí, professor d'Història de l'Art en el CEU i Sr Garín LLobart, director del Museu de Belles arts de Valéncia.

Sigle i mig de pintura alacantina, edita la Caixa d'Aforros del Surest d'Espanya en 1973, per a l'Exposició realisada en Alacant del 5 al 30 de novembre.