Anar al contingut

Louis Sullivan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:LouisSullivan.jpg
Louis Sullivan

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Unsubst». Louis Henry Sullivan (Boston, 3 de setembre de 1856-Chicago, 14 d'abril de 1924) va ser un arquitecte i teòric nortamericà de la Escola de Chicago (1870-1893). En Dankmar Adler va fundar el estudi d'arquitectura Adler & Sullivan, que va començar una corrent que seria la base de la arquitectura moderna.[1] En el seu Auditorium Building, de Chicago, tenia el seu estudi i allí es va començar a gestar la talentosa carrera del reconegut arquitecte Frank Lloyd Wright.

Biografia

[editar | editar còdic]

Naixcut en Boston en 1856, era fill de pare irlandés i de mare suïssa, pero d'orige francés, emigrats a Estats Units.[2] Sullivan va passar la seua joventut en els yayos en la campiña de Boston. Va estudiar en el Institut Tecnològic de Massachusetts, en Cambridge; va assistir a l'estudi de Frank Furness Hewitt en Filadèlfia, i va ser alumne en Chicago de l'ingenier William Li Baron Jenney.

Entre 1874 i 1876 va viure en París, a on va assistir a la École dones Beaux Arts, als cursos de Joseph Auguste Émile Vaudremer, seguidor de Viollet-li-Duc; durant la seua estància en Europa va visitar també atres països. De tornada a Estats Units, va dur en si el rebuig per l'academicisme convencionalista arquitectònic imperant llavors en Europa, pero també l'entusiasme i l'admiració pel rigorós método racionaliste de concepció de proyectes i composició introduït per l'Escola francesa.

Es va establir en Chicago, a on s'estava portant a terme la reconstrucció de la ciutat destruïda pel gran incendi de 1871, i es va amprar en l'estudi de l'ingenier Fredrik Baumann, ocupant-se sobretot de problemes estructurals relatius a les grans obres, com a ponts i viaductes. En 1879 va entrar a formar part del gabinet de proyectes de Dankmar Adler, del com es convertiria en soci en 1881, iniciant una colaboració que durara fins a 1895.

Les ambicions de Sullivan es plasmen en les seues primeres obres, tals com Rotschild Building de 1881, en una decoració desmesurada a pur de fundició i pedra esculpida. En 1886 la firma Adler & Sullivan rep l'encàrrec de construir en el Wabash Avenue un complex que continguera un auditórium, diverses sales per a reunions, un hotel i locals per a oficines; entre els primers proyectes esbossats per Sullivan i el definitiu hi ha una gran diferència, deguda provablement a l'influència del Marshall, Fueld & Co. Warehouse, inaugurat en 1887.


A partir de 1890, Sullivan estudia en l'aplicació als rascacels estos principis de composició: el seu primer intent, com atesta Wright, en l'obra Wainwright Building de Sant Luis (1890-1891). La característica constitucional d'un rascacels radica en l'existència de molts pisos iguals. De fet, prescindint d'un o dos pisos inferiors i l'últim, els pisos intermijos són tants que no es poden diferenciar volumétricamente sense incórrer en greus contradiccions estructurals, pero la possibilitat de dominar-ho arquitectónicamente en els mijos mencionats depén, precisament, de la superació de ritme repetitiu; Sullivan pensa, en conseqüència, tractar tota la zona intermija en un element unitari i, en això, subrallar les divisions verticals per a contrapondre-les a la zona del basamento i de l'àtic, que són horisontals. Naix aixina el verticalismo, característic dels rascacels de Sullivan. En 1896 Sullivan fa una exposició teòrica d'esta manera de proyectar en vertical. La seua màxima «la forma se subordina a la funció» sintetisa el seu adheriment als principis de l'arquitectura moderna.[3]

Escola de Chicago

[editar | editar còdic]

L'escola de Chicago sorgix despuix de l'incendi de 1871 que arrasa la ciutat. Chicago era una ciutat floreciente en la que l'especulació feya elevar els preus dels terrenys enormement. Es podria dir llavors que els edificis comercials en altura varen sorgir a raïl de la pressió dels preus per àrea del sol.

Pero un edifici d'oficines no podia superar l'altura imposta per les escales sense un mig de transport vertical. Esta pressió va actuar sobre el cervell dels ingeniers mecànics, que en la seua imaginació varen donar vida al concepte de l'ascensor. No obstant els materials que s'utilisaven per a la construcció dels edificis va fer que apareguera un nou top per a l'altura. Els murs cada volta més grossos ocupaven en la planta baixa i en els pisos, un espai de preu cada volta més alt.

Aixina que l'idea de que una estructura d'acer en protecció contra incendis va permetre als especuladors dels solars edificar fins a l'altura òptima: "l'ascensor va duplicar l'altura dels edificis i l'estructura d'acer la va duplicar de nou".

Sullivan va criticar als seus contemporàneus, i va escomençar a distinguir-se i a crear una arquitectura personal, com a alternativa a la corrent, ilustrant les seues intencions no solament en les obres que construïx, sino també en els seus escrits teòrics; per això Sullivan és posicionat des d'una atra perspectiva històrica, junt a H.H. Richardson i Frank Lloyd Wright, és dir, junt als artistes de vanguarda, en polèmica en les tendències dominants del seu temps i del seu entorn, que miren cap a Europa i debat que allí té lloc, pero aspiren a distinguir-se dels europeus i crear un art netament americà.

Ya en esta época se li considera com un exponent destacat de l'Escola de Chicago, és dir, del que seria un dels més importants moviments protorracionalistas de l'arquitectura moderna, junt en John Root, D. H. Burnham, Martin Roche, ademés del precursor Li Baron Jenney. Va tindre com a alumne a Frank Lloyd Wright, que llavors contava en 19 anys i havia entrat en 1887 en l'estudi de Adler com a dissenyador, despuix d'haver abandonat els estudis d'Ingenieria civil iniciats en l'Universitat de Madison i d'haver treballat en el convencional arquitecte J. C. Silsbee en Chicago. Lloyd Wright durant tota la seua vida va tindre en alta estima i respecte a Sullivan a qui considerava el seu mentor.

Wright va permanéixer junt al seu mestre durant tot el periodo de l'intensa i important activitat arquitectònica de l'estudi Adler, fins a 1894, l'any següent a la Gran Exposició Colombina de Chicago que, marcant la restauració i el triumfo del neoacademicismo i neoclassicisme arquitectònics, va representar la derrota oficial del funcionalisme de l'Escola de Chicago i, conseqüentment, la crisis professional de l'estudi de Adler.


En 1895, Sullivan es va separar del seu soci i, havent-se donat a la beguda, va passar els seus últims vinticinc anys oblidat casi per complet en un menut hotel de Chicago, a on Wright i algun atre amic anaven a visitar-ho per a discutir sobre temes d'arquitectura. En este periodo, aparte d'una série de menudes pero encantadores construccions, l'activitat de Sullivan es va centrar en la reflexió teòrica sobre la pròpia experimentació arquitectònica. Aixina i tot, en 1904 va finalisar els almagasens Carson Pirie Scott, la que es considera la seua obra més perfecta.[3]

Sullivan va fallir en Chicago en 1924.

Selecció de proyectes importants

[editar | editar còdic]

Edificis entre 1887–1895 d'Adler & Sullivan:

  • Charlotte Dickson Wainwright Tomb, Bellefontaine Cemetery, St. Louis (1892), llistada en el National Register of Historic Plaus (a la dreta),[4][5][6] es considera un triumfo arquitectural major americà,[7] un model d'arquitectura eclesiàstica,[8] una "obra mestra",[9] i li l'ha cridat "el Taj Mahal de St. Louis." El nom de la família no apareix en ninguna parte de la tomba[10]
  • Union Trust Building (now 705 Olive), St. Louis (1893; street-level ornament heavily altered in 1924)
  • Guaranty Building (formerly Prudential Building), Buffalo (1894)

Edificis de 1887–1922 de Louis Sullivan: (total entre encàrrecs i proyectes 256)

  • Springer Block (posteriorment Bay State Building and Burnham Building) and Kranz Buildings, Chicago (1885–1887)
  • Selz, Schwab & Company Factory, Chicago (1886–1887)
  • Hebrew Manual Training School, Chicago (1889–1890)
  • James H. Walker Warehouse & Company Store, Chicago (1886–1889)
  • Warehouse for I. W. Blatchford, Chicago (1889)
  • James Charnley House (també conegut com el Charnley–Persky House Museum Foundation i la sèu nacional de la Society of Architectural Historians), Chicago (1891–1892)
  • Residència d'Albert Sullivan, Chicago (1891–1892)
  • McVicker's Theater, segon remodelat, Chicago (1890–1891)
  • Bayard Building, (en l'actualitat Bayard-Condict Building), 65–69 Bleecker Street, New York City (1898). L'únic edifici de Sullivan en New York, en un mur cortina acristalado que mostra la estrcutura d'acer darrere.
  • Commercial Loft of Gage Brothers & Company, Chicago (1898–1900)
  • Holy Trinity Russian Orthodox Cathedral and Rectory, Chicago (1900–1903)

Bancs

[editar | editar còdic]

Edificis perduts

[editar | editar còdic]
  • Grand Opera House, Chicago, 1880, demolit en 1927
  • Washington Elementary School, Marengo, Illinois, Adler & Sullivan, demolit en 1993
  • Poble Opera House, Poble, Colorat, 1890, destruït per incendi en 1922
  • New Orleans Union Station, 1892, demolida en 1954
  • Dooly Block, Salt Lake City, Utah, 1891, demolit en 1965
  • Chicago Estoc Exchange Building, Adler & Sullivan, 1893, demolit en 1972
  • Zion Temple, Chicago, 1884, demolit en 1954
  • Troescher Building, Chicago, 1884, demolit en 1978
  • Transportation Building, World's Columbian Exposition, Chicago, Adler & Sullivan, 1893–94, un edifici d'exposició erigit per a durar un any
  • Louis Sullivan and Charnley Cottages, Ocean Springs, Mississipi, destruït en el Huracà Katrina; Frank Lloyd Wright also claimed credit for the design
  • Schiller Building (later Garrick Theater), Chicago, Adler & Sullivan, 1891, demolit en 1961[13]
  • Third McVickers Theater, Chicago, Adler & Sullivan, 1883? demolit en 1922
  • Thirty-Ninth Street Passenger Station, Chicago, Adler & Sullivan, 1886, demolit en 1934
  • Standard Club, Chicago, Adler & Sullivan, 1887–88, demolit en 1931
  • Hotel Sant Nicolás, Sant Luis, demolit en 1873
  • Pilgrim Baptist Church, Chicago, Adler & Sullivan, 1891, destruïda per incendi el 6 de giner de 2006
  • Wirt Dexter Building, Chicago, Adler & Sullivan, 1887, destruït per incendi el 6 d'octubre de 2006
  • George Harvey House, Chicago, Adler & Sullivan, 1888 destruïda per incendi el 4 de novembre de 2006

Llibres

[editar | editar còdic]

Entre 1901 i 1902 va publicar, en el Journal of the American Association of Architects, els Kindergarten Chats, diàlecs en els quals dos personages ideals i imaginaris -el mestre i un alumne- discutixen sobre les teories arquitectòniques de Sullivan. En 1922-1923 va publicar, per entregues en el mateix periòdic, la primera redacció de la seua obra teòrica de major alcanç, L'autobiografia d'una idea ("The Autobiography of an Idea"), en la qual, de forma autobiogràfica, Sullivan traçava el desenroll de la seua pròpia busca, lligada ideal i simbòlicament a la tradició pionera i a les aspiracions democràtiques de la nova societat americana.


La segona i definitiva redacció de l'obra en un volum únic va ser publicada en 1924, el mateix any en que va vore la llum en Washington l'últim treball de Sullivan, ilustrat en una esplèndida série de dèneu dibuixos, Un sistema d'ornament arquitectònic ("A System of Architecture Ornament according with a Philosophy of a Man's Power").

Un esperit de profunda unitat caracterisa les teories de Sullivan, en les quals l'estructura, la composició i la decoració partixen d'una mateixa idea funcionalista, casi de naturalea simbòlica, que penetra i integra l'edifici sancer fins a en els seus més mínims detalls. La perfecció i clasicidad formal dels seus volums urbanístics distinguixen a Sullivan dels atres exponents de l'Escola de Chicago, la producció de la qual està més directa i unívocamente determinada per les estructures de ferro i pels imperatius econòmics del nou urbanisme/arquitectura comercial, que cada volta oferia un espai menor a les refinades construccions de Sullivan, caracterisades en canvi per la estereométrica purea de volums en profunts clavills en la seua superfície, dotats de potents rebancs i decorats en llaugeres trames decoratives.

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Louis Sullivan i l'Escola de Chicago» (en és-és). masdearte. Informació d'exposicions, museus i artistes. Consultat el 2024-04-11.
  2. ↑ Sullivan, Louis H. Autobiography of an Idea. Mineola, New York: Dover Publications, 2009 (reprint of 1924 edition), p. 31. This reference illustrates Sullivan's adoption of the "Henri" spelling of his middle name towards the end of his life. (anglés)
  3. ↑ 3,0 3,1 Watson (2007). Història intelectual de el xx, Barcelona: Editorial Crítica, pp. 95-96. ISBN 978-84-8432-805-6.
  4. ↑ «Architectural Plans for Wainwright tomb, The Steedman Exhibit.». Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2021.
  5. ↑ «Wainwright Tomb - St. Louis, Missouri - American Guide Séries on Waymarking.com».
  6. ↑ Historic Americal Buildings Survey, MO-1637A, Wainwright Tomb. (anglés)
  7. ↑ Apple, R. W. Jr. "On the Road: St. Louis: The River Runs by It, History Through It The New York Claves (April 16, 1999) (anglés)
  8. ↑ Abeln, Mark Scott. «Two by Sullivan».
  9. ↑ Chase, Theodore. (ed.) Markers V Journal of the Association for Gravestone Studies Lapham Maryland: University Press of America, 1988, at Internet Archive
  10. ↑ St. Louis' Historic Cemeteries Offer Final Rest for the Rich and Famous. (anglés)
  11. ↑ «Tusculum College». Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2009. Consultat el 27 de novembre de 2021.
  12. ↑ Twombly. Robert, Louis Sullivan: His life and work, Elisabeth Sifton Books, New York, 1986 p. 458 (anglés)
  13. ↑ «Home». Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2012.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Louis_Sullivan&oldid=614247»