Lufengpithecus
Lufengpithecus és un gènero d'homínit pongino extint que va viure en China i Tailàndia fa aproximadament huit millons d'anys.[1]
Espècies
[editar | editar còdic]Lufengpithecus lufengensis és un fòssil de simi recuperat de lignit (carbó bla) en la localitat Shihuiba en el Comtat de Lufeng, Yunnan (China), en nom de catàlec IVPP PA644, que data de l'última etapa del Mioceno. Originalment es va pensar que representaven dos espècies distintes,Sivapithecus yunnanensis, que es va creure que era un antepassat de Pose (els orangutanes), i Ramapithecus lufengensis considerat com un dels primers ancestros dels humans. El reconeiximent en la década de 1980 de que els fòssils de "Ramapithecus" eren femelles de Sivapithecus va dur a la creació del nou gènero i espècie Lufengpithecus lufengensis per a donar cabuda a la gran colecció de fòssils d'homínits recuperats en Lufeng en la década de 1970. L'espècie va ser reconeguda per tindre un molt alt grau de dimorfisme sexual, comparable a l'observat en les mones Cercopithecinae. Els restants fòssils de Shihuiba incloïen un número relativament alt de cràneus complets, pero severament esclafats d'eixemplars d'abdós sexes.[1][2]
En les décades de 1980 i 1990, fòssils similars varen ser excavats en un gran número de localitats de Yuanmou, Yunnan, China, generalment atribuïts a una nova espècie, L. yuanmouensis. Els espècimen incloïen un gran número de dents, mandíbules i fragments maxilars i l'esquelet facial d'un eixemplar jove, comparable en edat dental al famós chiquet de Taung, un Australopithecini de Suràfrica.
El material dels homínits anteriors recollits en la década de 1950 en el lloc de la mina de carbó Keiyuan en Yunnan i que fora atribuït a Drypopithecus keiyuanensis seria assignat posteriorment a L. keiyuanensis.
Un fragment mandiblular únic en P4 i M1 en el lloc de Longgupo en Sichuan, China, originalment assignat al gènero Homo, s'ha considerat com a similar al Lufengpithecus lo que sugerix que este gènero pot haver sobrevixcut fins a tan recentment com dos millons d'anys, possiblement solapándose en Gigantopithecus i Pose antics en la regió (Etler et al. 2001). Com Sivapithecus, Lufengpithecus té un esmalt molar gros i dents caninos relativament baixos, especialment en les femelles. Els premolars inferiors tenen a voltes un tercer cim, que denota un canvi de la seua funció principal de dents talladors com en atres espècies de simis.
Una espècie relacionada de Tailàndia, Lufengpithecus chiangmuanensis, ha segut recentment descoberta. D'esta espècie només es coneixen les dents, pero estos semblen ser intermijos en térmens de morfologia entre Sivapithecus i els últims orangutanes. En 10 millons d'anys, els fòssils poden tindre ancestros comuns en els Pose (Chaimanee et al. 2003). Esta espècie va ser després reclasificada en el gènero Khoratpithecus.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2013) «Lufengpithecus and Hominoid Phylogeny: Problems in Delineating and Evaluating Phylogenetically Relevant Characters», David R. Begun, Carol V. Ward i Michael D. Rose (ed.). Function, Phylogeny, and Fossils: Miocene Hominoid Evolution and Adaptations (en anglés), Springer Science & Business Mija, pp. 363-387. ISBN 9781489900753.
- ↑ John Hawks. «Lufengpithecus :: overview» (en anglés). john hawks weblog. Consultat el 20 de juliol de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lufengpithecus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.