Luminaria (artificio)
El terme «luminaria» té una accepció històrica com «fòc de artificio».[1][2] De forma oficial, el terme (luminaria) s'accepta solament en el sentit de tea ardint[3] i aixina la seua accepció com "fòc de artificio" ha segut rebujada (o oblidada) per historiadorés i filòlecs a lo llarc de décades.[4][5] La referència històrica directa existent en la traducció de les Memòries de Philippe de Commines feta pel inquisidor Juan Vitrian avala este atre significat de "fòc de artificio".[2] Hi ha notes de despeses "repetitius i elevats" en "lluminàries" en els archius de les despeses de les festes de Jaime II (1310).
Luminarias de la victòria
[editar | editar còdic]Durant la segona guerra de Nàpols en la batalla de Ceriñola (1503) varen esclatar, a plena llum del dia, dos carros en toneles de pólvora, generant unes "lluminàries" en una gran explosió i allumenament en el cel", esglayant als soldats dels terçs, el Gran Capità els va animar dient: Bon anunci amics, que estes són les lluminàries de la victòria .[6][7][8]
- Luminarias de la victòria
En este passage el Gran Capità dona el nom de lluminàries a unes explosions impressionants " a la llum del dia", i és de tots conegut que unes lluminàries de " tea ardint" o de " cera i oli ", a la llum del dia, ni es veuen ni es poden sentir. Una volta guanyada la batalla es va fer una gran celebració (d'ahí l'expressió " fer chirinola ").[1]
Festes de lluminàries de Venècia
[editar | editar còdic]La traducció feta per Juan Vitrián de les Memòries de Philippe de Commines (1447 - 1511) cita " lluminàries " en l'accepció de " fòc de artificio ", ya que a banda de la descripció ( " que en els boladoras en l'aire volen com a aus" ), són universalment conegudes les famoses festes de lluminàries de Venècia:[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Universitat Nacional de l'argent. Institut de Filologia (1.971). Romànica, Institut de Filologia Romànica, Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació, Universitat Nacional de l'Argent.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Philippe de Commines (sieur de Argenton) (1713). Les memòries de Felipe de Comines senyor de Argenton,, H. i C. Verdussen, pp. 295.
- ↑ Sebastián de Covarrubias (1611). Tesor de la llengua castellana, o espanyola, Luis Sanchez, pp. 2 -.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «Luminaria». L'Enciclopèdia.cat.
- ↑ Juan de Mariana (1650). Història general d'Espanya, Carlos Sanchez, pp. 466 -.
- ↑ Juan de Mariana (1854). Obres, M. Rivadeneyra, pp. 289 -.
- ↑ Juan de Mariana (1852). Història general d'Espanya: la composta, esmenada i anadido, Gaspar i Roig, pp. 166 -.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Luminaria (artificio)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.