Mànega
En nàutica, la mànega és el major esgambi d'un buc. Esta dimensió es medix en la cuaderna mestra a l'altura de la llínea del fort. També es diu de la d'un dic i de qualsevol de les divisions d'a bordo, com de la cambra, del sollado, etc.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]La mànega intervé directament en l'estabilitat i en la resistència a l'alvanç, ya que en un barco més ample el braç adrizante serà major, pero també aumentarà la resistència a l'alvanç.
Tipos
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que en l'eslora, poden existir variacions d'esta dimensió depenent de les formes del barco i a on siga mida, tenint:
- Mànega màxima: és la màxima mida que té l'embarcació en el sentit travesser de la flotació.
- Mànega en flotació: és aquella que és medida en la llínea de flotació d'el navío.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Navarrete, Martín Fernández de (1831). google. hn/books/about/Diccionario_mar%C3%ADtimo_espa%C3%B1ol. html? id=DT4Kzd55sKkC&redir_esc=y Diccionari marítim espanyol (en és), Imprenta real.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manga (náutica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.