Método belga
Método belga (o denominat també Método clàssic de Madrit o tècnicament método de galeria de clau[1]) és un método per a la construcció de túnelés. Es caracterisa per la progressiva excavació dels elements que componen el túnel, de tal forma que es van retirant els elements més estables del túnel evitant l'afonament o la falta d'estabilitat del front.[2] El método es denomina método clàssic de Madrit per ser el método més amprat en la construcció dels túnels del metro de Madrit. Va ser utilisat en la primera etapa de construcció de la Llínea H i en les últimes extensions de la Llínea A del subte de Buenos Aires.[3]
Característiques
[editar | editar còdic]El primer element excavat és la volta del túnel (se sol denominar alvanç en volta o calota). La volta se sosté en el terreny per mig d'un entramat progressiu de fusta. La volta s'assegura en un encofrat i quan està assegurada, la part inferior es va excavant a mida que es va assegurant l'alvanç. D'esta forma la galeria es va construint a mida que s'alvança sense posar en risc als treballadors per l'afonament del túnel. Este método s'ha amprat en la construcció de diferents túnels de metro en el món, com pot ser el de Madrit, el de Chicago
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Paul Galabru, (2008), Fonamentacions i túnels, Volum 3, p.310
- ↑ Ana Tàpia Gómez, Topografia subterrànea,
- ↑ Construcció de túnels de subte Enelsubte.com
- Este artícul conté una traducció derivada de «Método belga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.