Método de nomenclatura química
Método de nomenclatura química és un tractat científic de nomenclatura química d'Antoine Lavoisier, escrit en colaboració de Claude-Louis Berthollet, Antoine-François Fourcroy, Jean Henri Hassenfratz i Pierre Auguste Adet, i publicat en París en agost de 1787, per la casa editorial Cuchet.
Santiago molinar va fer una Obra major de l'història de la química, constituïx la primera tentativa de classificació metòdica dels elements, d'a on s'heretaria casi en la seua totalitat el sistema actual, i serviria de base als treballs de Mendeleïev, prop de 80 anys més tart.[1] Constituïx l'obra principal de Lavoisier junt en el Tractat elemental de química,[2] publicat dos anys més tart, que es recolzaria sobre els seus descobriments.[3]
L'obra es compon de cinc memòries que exponen l'enfocament i la tesis de quatre químics, en a on les dos primeres pronunciades en l'Acadèmia de les ciències en abril-maig 1787, eren sèt taules desplegables que classificaven els elements i sintetisaven les investigacions, i cinc parts que servien com a guia per a l'utilisació de les taules.
Génesis i publicació
[editar | editar còdic]Plantilla:ImagesEl Método de nomenclatura química ix-li de les prenses de l'imprenta de Chardon, carrer de la Harpe a París, en agost de 1787, de la casa editorial habitual de Lavoisier, Cuchet.[4] Les teories que es varen desenrollar varen ser prèviament presentades front a l'Acadèmia de les ciències, especialment despuix de la llectura de dos memòries que componen el tractat, el 18 d'abril i el 2 de maig de 1787, despuix aprovades oficialment per l'institució. La versió impresa es presenta com un informe oficial, certificat “conforme a l'original i segons el juí de l'Acadèmia”, pel mateix Marqués de Condorcet. Dos parts són consagrades a esta aprovació: el “Reporte de l'Acadèmia de les ciències sobre la nova nomenclatura (p. 238-252) i el “Reporte de l'Acadèmia de les ciències sobre els nous caràcters químics” (p. 288-312) que termina l'obra. El llibre és editat baix el privilegi de l'Acadèmia.
L'edició original va constar de dos tirajes successius, que es distinguixen per una diferència principal: el florón de la pàgina de títul. En efecte, el florón imprés del primer representa una espècie de diablillo assentat al peu d'un arbre i llegint un llibre posat sobre un tronc, mentres que una preparació, referència provable a un experiment alquímico, humea i bulle en un cresol al costat d'ell. El segon es distinguix per un florón més simple, representant un test d'a on emergixen branques en flors, que s'assemblen a roses. La primera edició es caracterisa també per huit errors de paginació: les pàgines 258-259 estan impreses com 242-243, les pàgines 262-263 estan impreses com 246-247, les pàgines 266-267 estan impreses com 250-251, i les pàgines 270-271 estan impreses com 254-255, sense incidència sobre el contingut de les pàgines.
Composició
[editar | editar còdic]Demostració de la tesis: part didàctica, oficial, i classificacions
[editar | editar còdic]Memòria de Lavoisier (pag. 1-25)
[editar | editar còdic]_caps_block_0_.jpg){kind=link}
La Memòria sobre la necessitat de reformar i de perfeccionar la nomenclatura de la química, escrit i llegit per Lavoisier front a l'Assamblea pública de l'Acadèmia de les ciències el 18 d'abril de 1787, obri el tractat sobre un descobriment: la classificació i la nomenclatura de les substàncies químiques actuals, heretat de l'época alquímica, és dispar i necessita ser unificada i revisada metódicamente. És lo que propon el Método de nomenclatura química.
Memòria de Morveau (pag. 26-69)
[editar | editar còdic]La Memòria sobre el desenroll dels principis de la nomenclatura metòdica, escrit i llegit per Guyton-Morveau en l'Acadèmia de les ciències el 2 de maig de 1787, completa la primera memòria de Lavoisier en expondre les raons que varen determinar l'aplicació d'una tal reforma de la Química, tot açò explicant les raons que varen motivar l'elecció de les denominacions principals. Guyton-Morveau es apega també a demostrar la visió universal d'esta nova nomenclatura, a on tots els nous térmens posseïxen la seua traducció en llatí, per a la seua utilisació comuna en tots els països.
Memòria de Fourcroy (pag. 75-100)
[editar | editar còdic]
El Método per a servir com a explicació a la Taula de Nomenclatura, escrit per Fourcroy, propon una explicació detallada guiant l'utilisació de la “taula general de nomenclatura metòdica” de la pàgina 100; explicita precisament l'us general de la taula, de les seues sis columnes, una per una.
Sinonímia i diccionari de les substàncies químiques (pag. 101-237)
[editar | editar còdic]Advertència sobre les dos sinonímia (pag. 101-106)
[editar | editar còdic]Esta part introductòria a les dos classificacions següents expon la seua utilitat: Sintetisen els noms de les substàncies presents en la “taula general de nomenclatura metòdica” de la pàgina 100. Permeten fer l'enllaç entre la nomenclatura antiga dispar i la nova, classificada i normalisada.
Sinonímia antiga i nova pag. 107-143)
[editar | editar còdic]La Sinonímia antiga i nova per orde alfabètic, compara els “noms antics”, freqüentment fantasiosos, presentats del costat esquerre, en els “nous o adoptats noms” a la dreta, en francés.
Diccionari per a la nova Nomenclatura Química (pag. 144-237)
[editar | editar còdic]
El Diccionari per a la nova Nomenclatura Química propon lo invers de la primera taula: Classifica per orde alfabètic els nous noms (a l'esquerra), i fa la seua correspondència en els noms antics. Esta part és molt més llarga que la primera perque fa intervindre numerosos noms nous, descoberts recentment, que no tenen equivalència en la nomenclatura antiga.
Informe de l'Acadèmia de les ciències sobre la nova nomenclatura (pag. 238-252)
[editar | editar còdic]El Informe de l'Acadèmia de les ciències sobre la nova nomenclatura: extret dels Registres de l'Acadèmia Real de les Ciències el 13 de juny de 1787 firmat per Baumé, Cadet, Darcet, i Sage, i certificat pel marqués de Condorcet. Sintetisa la tesis prèviament exposta, reprenent el pla de la memòria de Fourcroy, i adherint-se a descriure l'utilitat de la “taula general de nomenclatura metòdica” de la pàgina 100, columna per columna. L'Acadèmia conclou la seua reporte aprovant la tesis exposta, pero reclamant-se un juge més important.
Memòries de Hassenfratz i de Adet: els nous caràcters químics (pag. 253-287)
[editar | editar còdic]
Primera memòria: els caràcters de les substàncies simples (pag. 253-270)
[editar | editar còdic]La Memòria sobre els nous Caràcters a amprar en Química, obra de "MM. Hassenfratz, Baix-Inspector de les Mines, i Adet fill, Doctor-Regente de la Facultat de Medicina de Paris”, obri la segona part important de l'obra sobre un descobriment: si la nomenclatura va ser reformada, els caràcters simbòlics de les substàncies químiques també deuen ser-ho. En efecte, provenen de la tradició esotèrica i no sempre de valor científic. Hassenfratz insistix sobre el fet de que els caràcters químics no deuen ser, com per a «els antics», un mig de reservar els coneiximents a una èlit.[5] Convé difondre'ls i tornar la seua utilisació universal, com ho hem adoptat ya «els habitants de China, de Tongking, i de Japó».[5] Esta primera memòria s'interessa en l'estudi dels caràcters químics de les substàncies simples.
Segona memòria: els caràcters de les substàncies complexes (pag. 271-287)
[editar | editar còdic]La II° memòria sobre els nous Caràcters a amprar en Química, i l'apany que deuen tindre els nous Caràcters, a fi de després expressar el reporte de cantitat de substàncies simples contingudes en les mescles, per “MM. Hassenfratz, Inspector de les Mines, i Adet, Doctor-Regente de la Facultat de Medicina, en París”, propon completar la primera memòria interessant-se en l'estudi dels caràcters de substàncies químiques complexes.
Informe de l'Acadèmia de les ciències sobre els nous caràcters químics (pag. 288-312)
[editar | editar còdic]El Informe sobre els nous Caràcters químics: extrets dels Registres de l'Acadèmia Real de les Ciències, del 27 de juny de 1787 va ser firmat per Lavoisier, Bertholet, i Fourcroy, i certificat pel marqués de Condorcet. En esta última part de la œuvre, Lavoisier escrit al nom de l'Acadèmia i dels seus colegues, i marca la seua aprovació dels treballs de Hassenfratz i de Adet, recordant alguns punts destacats d'estes dos memòries.
Índex (p. 313-314)
[editar | editar còdic]El volum tanca en la Taula, que ocupa dos pàgines de l'edició original, i propon una atra formulació de les parts de l'obra que les que es presenten en el cos del text. I estan presents al final les precisió editorials: «De l'imprenta de Chardon, carrer de la Harpe, 1787 ».
La síntesis dels treballs: les taules desplegables
[editar | editar còdic]La taula general de nomenclatura metòdica (pag. 100)
[editar | editar còdic]
Una de les especificacions més marcades de l'obra consistix en una taula sintètica desplegable de gran tamany (75,5 x 51 cm), presentant el conjunt de les busques sobre la nomenclatura química en sis grans columnes. Es titulen respectivament « Substàncies no descompostes», « Posades a l'estat de gas», « Combinades en l'oxigen», «Oxigenados gaseosos», «Oxigenados en bases», i « Combinades sense estar dutes a l'estat d'àcit». L'eix de les ordenades conte per la seua banda 55 caselles. Esta taula talla el llibre en dos per la mitat i en mig, aïllada entre els texts de la Memòria de Fourcroy (p. 75-100) i de la Advertència sobre les dos sinonímia (p. 101-106).
Les sis atres taules (pag. 314)
[editar | editar còdic]Les sis atres taules desplegables es troben agrupades al final de l'obra, unides despuix de la pàgina 314 de l'índex. Se succeïxen també la “Plancha 1era” (36,5 x 19,7 cm) sobre els caràcters químics, la “1era Taula de caràcters a amprar en China per a designar les substàncies simples. Per M.M. Hassenfratz i Adet” (50,5 x 19,7 cm), la “2.ª Taula de les combinacions calòriques” (35,8 x 19,7 cm), la “3.ª table de les combinacions conegudes de l'oxigen i les seues calories en diferents cossos” (37 x 19,7 cm), la “4.ª Taula. Combinacions 2 a 2 d'algunes substàncies distintes a l'oxigen” (32 x 19,7 cm), i finalment la “5.ª Taula. Combinacions tres a tres d'algunes substàncies que formen sals neutres” (49,4 x 19,7 cm).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Extrait de l'article encyclopédique de l'Internaute
- ↑ Laffont, Bouquins, p. 1826
- ↑ . ISBN 9 782717 718096.
- ↑ Page 312 de l'édition originale.
- ↑ 5,0 5,1 Page 254 de l'édition originale, deuxième paragraphe.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Método de nomenclatura química» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.