Anar al contingut

Mòmies de Guanajuato

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:MuseumWallCemeteryGTO.JPG
Mòmies de Guanajuato
Mòmia d'un fill
Mòmia d'un fill.
L'enterrat mort? no estava viu
Mòmia, que per la seua postura, sembla haver segut enterrada viva.

Les mòmies de Guanajuato són un conjunt de cossos momificados naturalment, les quals han segut descobertes despuix de l'exhumació en tombes del Cementeri de Santa Paula, Guanajuato, Mèxic. Sent actualment una de les majors atraccions turístiques d'eixe estat mexicà, les mòmies són exhibides en el Museu de les Mòmies de Guanajuato. En l'actualitat són més de cent les mòmies que formen part de l'inventari del museu. Conta en una exhibició temàtica que anualment atrau centenars de mils de visitants.

Orige de les mòmies

[editar | editar còdic]
Archiu:Momia de Guanajuato Atraxis.jpg
Mòmia de Guanajuato en exhibició

En Mèxic, es requerix el pagament a les autoritats d'un impost pel dret a sepultura a fi de mantindre una tomba en els restants dels difunts. Quan una tomba és abandonada o l'impost no es paga, les autoritats locals ordenen l'exhumació dels restants a fi de lliberar la tomba i puga ser utilisada per a un atre difunt, pràctica administrativa que ha segut realisada des dels inicis de la conformació d'un cementeri.[1] Els cementeris de Guanajuato capital no varen ser l'excepció i és en l'any de 1865, quan en eixa ciutat el govern va escomençar a implementar dit impost per sepeli, i del Panteón de Santa Paula, baixe l'administració directa del govern, es va exhumar el primer cos momificado, ya que la fossa en la que yacer no tenia registrats els pagaments pertinents, corresponent al cos del mege francés Dr. Remigio Leroy. Des de llavors i fins a 1958 varen continuar els descobriments de cossos momificados per les especials condicions del subsol del lloc, sumades a la presència de nitrat i alum. Segons el lloc d'internet del museu es conta en 111 cossos de dònes, hòmens i chiquets momificados els que conformen la colecció del Museu de les Mòmies de Guanajuato, tots exhumats entre 1861 i 2002.[2]

Museu de les Mòmies de Guanajuato

[editar | editar còdic]
Archiu:TicketsMomiasGTO.JPG
Entrada al museu de les mòmies de Guanajuato.
Archiu:Las Momias, Guanajuato.jpg
Sala del museu de les mòmies de Guanajuato.

El museu de les mòmies es localisa en l'esplanada del panteón de Santa Paula. El seu orige es remonta al descobriment de les primeres mòmies en el panteón de Santa Paula en 1865, en l'interés per part de habitants i visitants en observar el resultat de la momificació natural dels cossos. En un inici les mòmies descobertes varen ser almagasenades en les catacumbes del cementeri, les quals podien ser visitades acompanyats pel sepulturero. L'entrada a les catacumbes era a través d'una escala de caragol des de l'interior del cementeri. Els cossos momificados es trobaven de peu recarregats en els murs de les catacumbes de tal forma que els visitants passaven pel centre, existint la possibilitat de tindre contacte directe en els cossos.


El número de visitants que volien vore les mòmies de Guanajuato es va incrementar considerablement despuix de ser mostrades en la película "El Sant contra les mòmies de Guanajuato" en 1970, protagonisada pel mític lluitador El Sant, l'emmaixquerat d'argent. Les catacumbes varen resultar insuficients per a atendre la demanda de visitants i aünat a la necessitat de mantindre les mòmies en un entorn protegit i en condicions ambientals adequades, el govern local va iniciar la construcció d'un museu.[3]

Des de la conformació del Museu de les Mòmies de Guanajuato, les seues instalacions varen tindre escasses modificacions, fins que per iniciativa del president municipal Eduardo Romero Hicks, va sofrir una remodelació substancial. La reinauguraació va tindre lloc el 21 de març de 2007, sent important resaltar que la modificació i dignificació d'espais museográficos, es va realisar en menys de 60 hores, significant un verdader repte per als treballadors de Guanajuato.[4]


Sales del Museu [5]

Archiu:Momia de un hijo.JPG
La mòmia més chicoteta del món
  • Sala de Proyecció: La visita inicia en una sala a on es mostra un vídeo en l'introducció al museu.
  • Històric Artística: En la segona sala es mostren els orígens del museu i el treball d'alguns artistes importants referent a les Mòmies de Guanajuato.
  • Recreació Orígens: En esta sala es mostra una reconstrucció de la forma en que estaven exhibits els cossos momificados des de la segona mitat de el XIX.
  • La Veu dels Morts: En esta sala es mostra el història d'alguns dels integrants més representatius de la colecció.
  • Angelitos: Esta és una de les sales més impactants del museu, a on es mostren mòmies de bebés, vestides d'acort a la tradició dels “Angelitos”.
  • Imagenología: Sala en la que es mostren els resultats interessants d'alguns estudis realisats als cossos momificados d'un home i una dòna.
  • Morts Tràgiques: Sala en la que es mostren els cossos momificados de persones que varen perdre les seues vides en successos estremecedores.
  • Vestits Típics: Sala d'interés històric particular, en mostrar mòmies que varen ser sepultades en trages típics.
  • Mare i Fill: Indubtablement la sala en la peça més important del museu, a on es troba la Mòmia més chicoteta del món, el cos momificado d'un feto.
  • Santa Paula: Ahí es mostra una reconstrucció de les casetes del panteón d'on varen ser exhumades les mòmies del museu de la mateixa manera que s'exhibixen cossos de diferents etapes de la colecció.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Presidència Municipal de Guanajuato(1991).Consultat el 30 de juny de 2015.
  2. Museu de les mòmies de Guanajuato(2012).Consultat el 30 de juny de 2015.
  3. Periòdic AM(2013).Consultat el 30 de juny de 2015.
  4. Mexico lindo i volgut(2009).Consultat el 30 de juny de 2015.
  5. Museu de les mòmies de Guanajuato(2012).Consultat el 30 de juny de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBradbury1995">Bradbury (1995). «Borracho i a càrrec d'una bicicleta», Zen en l'art d'escriure, Barcelona: Minotaure, pp. 57. ISBN 84-450-7193-9.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]