Anar al contingut

MS Zenobia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
MS Zenobia

El MS Zenobia va ser un transbordador de tipo Ro-Ro de classe Challenger construït en Suècia, botat en 1979, que va bolcar i es va afonar en el mar Mediterrànea, prop de Larnaca, Chipre, en juny de 1980.[1][2] Ara descansa sobre el seu costat de babor en aproximadament 42 metros (138 peus) d'aigua i va ser nomenat per The Times, i molts uns atres, com un dels dèu millors llocs de bucege en naufragis del món.[1][3][4]

Afonament

[editar | editar còdic]
Zenobia: el Lada blau marí del capità, l'únic coche a bordo, cap a setembre de 2017.
Derelicte del buc.

El Zenobia va ser construït en la drassana Kockums Varv AB en Suècia i va ser entregat als seus propietaris Rederi AB Nordö a finals de 1979.[2] Va eixir de Malmö, Suècia, en destí a Tartous, Síria, el 4 de maig de 1980, carregat en 104 tractocamiones en càrrega destinada al Mediterràneu i Orient Mig.[5] Va passar pel Estret de Gibraltar el 22 de maig de 1980, parant primer en Heraklion, Creta i després en El Pireo, Atenes, Grècia.[5] En el camí a Atenes, el capità va notar problemes de direcció i el Zenobia va començar a escorar cap a babor.[5] Despuix dels controls, es va determinar que l'escora va ser causada per l'excés d'aigua que s'havia bombejat als tancs de llastre; esta aigua va ser bombejada i després va partir cap a la seua penúltima parada en Larnaca, Chipre abans d'aplegar a Síria.[5]

El 2 de juny de 1980, va aplegar a Larnaca, a on el problema del llastre havia tornat a ocórrer. Els ingeniers varen descobrir que el sistema de bombeig computarizado estava bombejant aigua en excés als tancs de llastre laterals per un error de software, lo que empijorava progressivament l'escora. El 4 de juny, el Zenobia va ser remolcat fòra del port de Larnaca per a evitar que es convertira en una obstrucció en cas que ocorreguera lo pijor i es va deixar ancorat aproximadament a 1-1,5 milles (1,6-2,4 km) de la costa. El 5 de juny, en el barco escorat a uns 45°, el capità va despedir als ingeniers i a la tripulació de manteniment i va solicitar permís per a tornar el barco al port de Larnaca. Les solicituts varen ser denegades.

Al voltant de les 2:30 am del 7 de juny de 1980, Zenobia va bolcar i es va afonar en la baïa de Larnaca a 34°53.5′N 33°39.1′I (a 1.500 m, 4.900 peus de la costa) a una profunditat d'aproximadament 42 metros (138 peus)[5], duent-se en si el seu carregament valorat en 200 millons de lliures esterlines..[5][6] No va haver víctimes en el desastre.


Un documental de Discovery Channel va investigar la teoria de si Zenobia va ser sabotejada pel Mossad i el MI6.[7][8]

Dels seus dos barcos bessons, el Wawel seguix operatiu en giner de 2021; el SeaFrance Cézanne va ser desguazado en octubre de 2011.

Derelicte

[editar | editar còdic]

El derelicte es classifica constantment com un dels 10 millors llocs de bucege recreatiu en tot lo món.[9][10][11][12] Com a lloc de bucege, el naufragi del Zenobia oferix una àmplia gama de desafius per als buceadores, des d'una immersió prou simple a 16 metros (52 peus) de profunditat a lo llarc del costat de estribor del barco (adequat per a buceadores recent calificats); passant a una immersió més alvançada dins de la coberta superior de l'automòvil i el bloc d'estage, fins a immersions extremadament aventureres dins de la coberta inferior de l'automòvil o la sala de màquines (que solament són adequades per a buceadores molt experimentats).[13][14][15][16]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]