Anar al contingut

MacOS

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
MacOS


Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

Plantilla:Títul minúscula


macOS (prèviament Mac VOS X, després VOS X) és una série de sistemes operatius gràfics desenrollats i comercialisats per la companyia Apple des de 2001. És el sistema operatiu principal per a la família de computadores Macintosh (també cridades Mac) d'Apple. Dins del mercat de computadores d'escritori, portàtils, hogareñas i per mig de l'us de la web, va anar per anys el segon sistema operatiu d'escritori més utilisat, despuix de Microsoft Windows, fins a 2021.[1][2]

macOS és la segona série important de sistemes operatius Macintosh. El primer es diu coloquialmente el Mac VOS «clàssic», que es va introduir en 1984, i el llançament final del qual va ser Mac VOS 9 en 1999. La primera versió d'escritori, Mac VOS X 10.0, es va llançar en març de 2001, en la seua primera actualisació, 10.1, aplegant més vesprada eixe any. Despuix d'açò, Apple va començar a posar noms dels grans felinos en els seus llançaments, que va durar fins a VOS X 10.8 Mountain Lion. Des de VOS X 10.9 Mavericks, les versions han segut nomenades en fites en Califòrnia.[3] Apple va acurtar el nom a «VOS X» en 2012 i després ho va canviar a «macOS» en 2016, adoptant la nomenclatura que estaven usant per als seus atres sistemes operatius, iOS, watchOS i tvOS. L'última versió estable és macOS Tahoe, llançada al públic en setembre de 2025.[4]

Entre 1999 i 2009, Apple va vendre una série separada de sistemes operatius cridada Mac VOS X Server. La versió inicial, Mac VOS X Server 1.0, es va llançar en 1999 en un interfaç d'usuari similar a Mac VOS 8.5. Despuix d'açò, es varen presentar noves versions al mateix temps que la versió d'escritori de Mac VOS X. A partir de Mac VOS X 10.7 Lion, les funcions del servidor es varen posar a disposició com un paquet separat en Mac App Store.[5]

macOS es basa en tecnologies desenrollades entre 1985 i 1997 en NeXT, una companyia que el cofundador d'Apple, Steve Jobs, va crear despuix de deixar la companyia. La «X» en Mac VOS X i VOS X és el número romà per al número 10 i es pronuncia com a tal. La X va ser una part prominent de l'identitat de marca i comercialisació del sistema operatiu en els seus primers anys, pero gradualment va retrocedir en importància des del llançament de Snow Leopard en 2009. Es va conseguir la certificació UNIX 03 per a la versió Intel de Mac VOS X 10.5 Leopard[6] i tots els llançaments de Mac VOS X 10.6 Snow Leopard fins a la versió actual també tenen la certificació UNIX 03.[7][8][9][10][11][12][13][14] macOS compartix el seu núcleu basat en Unix, cridat Darwin, i molts dels seus frameworks en iOS,[15] tvOS i watchOS. Una versió molt modificada de Mac VOS X 10.4 Tiger es va utilisar per a la primera generació d'Apple TV.[16]

Les versions de Mac VOS X de 1999 a 2005 poden eixecutar-se solament en els Mac basats en PowerPC d'eixe periodo de temps. En acabant de que Apple anunciara que canviarien a CPUs d'Intel a partir de 2006, es va fabricar i va distribuir una versió separada de Mac VOS X 10.4 Tiger exclusivament en les primeres Mac basades en Intel; incloïa un emulador conegut com Rosetta, que permetia als usuaris eixecutar la majoria de les aplicacions PowerPC en equips Mac basats en Intel Mac VOS X 10.5 Leopard va ser l'única versió que es va crear com un binario universal, lo que significa que el disc d'instalació va admetre processadors Intel i PowerPC. Mac VOS X 10.6 Snow Leopard va ser la primera versió disponible exclusivament per a equips Mac basats en Intel. En 2011, Apple va llançar Mac VOS X 10.7 Lion, que ya no soportava processadors Intel de 32 bits i tampoc incloïa a Rosetta. Totes les versions del sistema llançat des de llavors s'eixecuten exclusivament en CPU Intel de 64 bits i no són compatibles en les aplicacions PowerPC. En 2020, Apple va anunciar que, escomençant en 2020, els Mac nous tindran els seus propis CPUs, basats en l'arquitectura ARM. Estos macs seguixen soportant aplicacions d'Intel, i noves versions de macOS tindran el software d'emulació Rosetta 2. macOS Big Sur és la primera versió de macOS que soporta Macs basats en ARM i Intel i macOS Golden Gate és la primera versió de macOS en sol ser compatible en macs en Apple Silicon.[17][18]

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de Mac VOS.

Mac VOS X va ser desenrollat a partir de NEXTSTEP, que a la seua volta es va basar en el còdic del núcleu Mach de l'Universitat Carnegie Mellon i de 4.4 BSD, la versió gratuïta i oberta d'Unix de l'Universitat de Berkeley.[19] Certes parts de FreeBSD i NetBSD també varen ser incorporades en NEXTSTEP.[20] Mentres Jobs estava en NeXT, fòra d'Apple, la companyia va intentar crear un sistema de «pròxima generació» a través dels proyectes Taligent, Copland i Gershwin, en poc èxit.[21]

Finalment el sistema de NeXT (en eixe llavors denominat OPENSTEP) va ser seleccionat per a ser la base del pròxim sistema operatiu d'Apple, per la qual cosa la companyia de Cupertino va adquirir NeXT en la seua totalitat.[22] Steve Jobs va retornar a Apple com CEO interí, i després va assumir el càrrec de ple, acompanyant la transformació d'OPENSTEP en un sistema privatiu i d'apariència més polida per a ser adoptat per al mercat primari d'Apple: usuaris de llar i els professionals multimèdia.[19] El proyecte va ser conegut inicialment com Rhapsody i després va adoptar el nom de Mac VOS X.[23] Apple seguix publicant la base de còdic obert, ara cridada Darwin, a la que després es adiciona l'interfaç gràfic privativa i es comercialisa com Mac VOS.[24]

Mac VOS X Server 1. x era incompatible en el software dissenyat per al software original i no disponia de soport per al port IEEE 1394 (FireWire). Mac VOS X 10. x va dur en si major compatibilitat i funcionalitat en incloure la Carbon API de la mateixa manera que soporte per a FireWire. En l'evolució del sistema, va abandonar el llegat de Mac VOS cap a un émfasis d'estil de vida digital en les aplicacions, tal com va ocórrer en iLife, iWork i el mija center Front Row.[25] Cada versió incloïa modificacions a l'interfaç general, com l'apariència metàlica agregada en la versió 10.3, la barra de títuls sense ralles en la versió 10.4 i el removiment en la versió 10.5 de l'apariència metàlica en favor d'un estil de finestra unificat en gradient.[26][27]

Descripció

[editar | editar còdic]

Mac VOS X és la dècima versió del sistema operatiu d'Apple per a computadores Macintosh. Les versions prèvies varen usar una numeració cardinal, p. j. Mac VOS 8 i Mac VOS 9. La lletra X en el nom Mac VOS X es referix anunciación correcta és «dèu» en este context, encara que pronunciar-ho com «equis» és molt comú.[28] El centre del Mac VOS X és compatible en POSIX construït sobre el núcleu XNU, en facilitats UNIX disponibles en l'interfaç de llínea de comandos (terminal). Apple va lliberar esta família de software com un sistema operatiu lliure i de còdic obert, baix el nom de Darwin, pero parcialment es va ser tornant còdic tancat. Sobre Darwin, Apple va colocar varis components, incloent l'interfaç d'usuari Aqua i el Finder, per a completar l'interfaç en la que estava basat Mac VOS X.

Mac VOS X va introduir un bon número de noves funcions per a proveir una plataforma més viable i estable que la seua predecessora, el Mac VOS 9. Per eixemple, la multitarea preventiva i la memòria protegida varen millorar l'habilitat del sistema per a eixecutar múltiples aplicacions simultàneament sense interrupcions.[29] Molts aspectes de l'arquitectura del Mac VOS X es deriven d'OpenStep, el qual va ser dissenyat per a ser portable, en l'objectiu de facilitar la transició d'una plataforma a una atra. Per eixemple, Nextstep va ser portat d'estacions de treball Next basades en processadors 68k a x86 i atres arquitectura ans que NeXT anara adquirit per Apple, i OpenStep va ser després portat a l'arquitectura PowerPC com a part del proyecte Rhapsody.

El canvi més visible va ser l'inclusió de l'interfaç Aqua. La mateixa feya us de vores suaus, colors translucidos i ralles -similar al disseny de l'hardware dels primers iMac- va dur més textura i color a l'interfaç d'usuari en ser comparat en el VOS 9 o el VOS X Server 1.0. Va haver recepcions trobades respecte al nou interfaç. Bruce Tognazzini (qui va fundar l'Apple Human Interface Group inicial) va afirmar que l'interfaç Aqua en Mac VOS X v10.0 va representar un pas arrere en la usabilidad comparat en l'interfaç original del Mac VOS.[30][31] Mentrestant, John Siracusa, un dels editors d'Ars Technica, va dir que la introducció d'Aqua i la seua eixida del llavors convencional look va ser un trement èxit.[32] A pesar de la controvèrsia pel nou interfaç, els desenrolladors d'aplicacions varen començar a produir pells per a aplicacions personalisades per a Mac i atres sistemes operatius que imitaven a Aqua.

Notes

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «com/? options=%7B%22filter%22:%7B%22$and%22:%5B%7B%22deviceType%22:%7B%22$in%22:%5B%22Desktop/laptop%22%5D%7D%7D%5D%7D,%22dateLabel%22:%22Trend%22,%22attributes%22:%22share%22,%22group%22:%22browser%22,%22sort%22:%7B%22share%22:-1%7D,%22aneu%22:%22browsersDesktop%22,%22dateInterval%22:%22Monthly%22,%22dateStart%22:%222017-05%22,%22dateEnd%22:%222018-04%22,%22segments%22:%22-1000%22%7D Market share for mobile, browsers, operating systems and search engines | NetMarketShare» (en en). netmarketshare. com. Consultat el 8 de maig de 2018.
  2. ↑ «archive. org/web/20110530110643/http://gs. statcounter. com/all-vos-ww-monthly-201109-201508 StatCounter Global Stats - Browser, VOS, Search Engine including Mobile Usage Share» (en en). StatCounter Global Stats. Archivat des d'el statcounter. com/all-vos-ww-monthly-201109-201508 original, el 30 de maig de 2011. Consultat el 8 de maig de 2018.
  3. ↑ «archive. org/web/20170709214256/https://techcrunch. com/2013/06/10/vos-x-mavericks/ Apple Has A New, Califòrnia-Based Naming Scheme For VOS X, Starting With VOS X Mavericks – TechCrunch» (en en-us). techcrunch. com. Archivat des d'el com/2013/06/10/vos-x-mavericks/ original, el 9 de juliol de 2017. Consultat el 8 de maig de 2018.
  4. ↑ «apple. com/es/newsroom/2025/09/new-versions-of-apples-software-platforms-llaure-now-available/ Les noves versions de les plataformes de software d'Apple ya estan disponibles - Apple Newsroom (ÉS)» (en és-és). Apple Newsroom. Consultat el 2026-05-17.
  5. ↑ «archive. org/web/20180609063919/https://itunes. apple. com/us/app/macos-server/aneu883878097? l=en&mt=12 macOS Server on the Mac App Store» (en en-us). Mac App Store. Archivat des d'el apple. com/us/app/macos-server/aneu883878097? l=en&mt=12 original, el 9 de juny de 2018. Consultat el 8 de maig de 2018.
  6. ↑ «archive. org/web/20080511222112/https://www. opengroup. org/openbrand/register/brand3555. htm Open Brand» (en en). www. opengroup. org. Archivat des d'el opengroup. org/openbrand/register/brand3555. htm original, el 11 de maig de 2008. Consultat el 8 de maig de 2018.
  7. ↑ «archive. org/web/20141116122629/https://www. opengroup. org/openbrand/register/brand3581. htm Open Brand» (en en). www. opengroup. org. Archivat des d'el opengroup. org/openbrand/register/brand3581. htm original, el 16 de novembre de 2014. Consultat el 8 de maig de 2018.
  8. ↑ «archive. org/web/20200419230311/http://movies. apple. com/media/us/osx/2012/docs/osx_for_unix_users_tb_july2011. pdf VOS X for UNIX Users». Archivat des d'el apple. com/media/us/osx/2012/docs//OSX_for_UNIX_Users_TB_July2011. pdf original, el 19 d'abril de 2020. Consultat el 8 de maig de 2018.
  9. ↑ «archive. org/web/20141116121907/https://www. opengroup. org/openbrand/register/brand3591. htm Open Brand» (en en). www. opengroup. org. Archivat des d'el opengroup. org/openbrand/register/brand3591. htm original, el 16 de novembre de 2014. Consultat el 8 de maig de 2018.
  10. ↑ «archive. org/web/20131104072633/https://www. opengroup. org/openbrand/register/brand3602. htm Open Brand» (en en). www. opengroup. org. Archivat des d'el opengroup. org/openbrand/register/brand3602. htm original, el 4 de novembre de 2013. Consultat el 8 de maig de 2018.
  11. ↑ «archive. org/web/20141110131010/https://www. opengroup. org/openbrand/register/brand3607. htm Open Brand» (en en). www. opengroup. org. Archivat des d'el opengroup. org/openbrand/register/brand3607. htm original, el 10 de novembre de 2014. Consultat el 8 de maig de 2018.
  12. ↑ «archive. org/web/20151015001306/https://www. opengroup. org/openbrand/register/brand3612. htm Open Brand» (en en). www. opengroup. org. Archivat des d'el opengroup. org/openbrand/register/brand3612. htm original, el 15 d'octubre de 2015. Consultat el 8 de maig de 2018.
  13. ↑ «archive. org/web/20161002105135/https://www. opengroup. org/openbrand/register/brand3627. htm Open Brand» (en en). www. opengroup. org. Archivat des d'el opengroup. org/openbrand/register/brand3627. htm original, el 2 d'octubre de 2016. Consultat el 8 de maig de 2018.
  14. ↑ «archive. org/web/20170928150433/https://www. opengroup. org/openbrand/register/brand3632. htm Open Brand» (en en). www. opengroup. org. Archivat des d'el opengroup. org/openbrand/register/brand3632. htm original, el 28 de setembre de 2017. Consultat el 8 de maig de 2018.
  15. ↑ «com/gadgets/2010/09/apple-tv-definitely-running-ios-could-be-jailbreak-target/ ». Consultat el 8 de maig de 2018 (en en-us).
  16. ↑ «com/20070321/pc-tv-via-apple/ ». Consultat el 8 de maig de 2018 (en en-us).
  17. ↑ «macrumors. com/2026/06/10/macos-golden-gate-last-to-support-intel-apps/ macOS 27 Golden Gate Is the Last to Support Intel Apps via Rosetta 2» (en en). MacRumors. Consultat el 2026-07-28.
  18. ↑ «com/gadgets/2026/06/macos-27-requires-apple-silicon-as-apple-draws-down-the-intel-mac-era/ macOS 27 requires Apple Silicon, as Apple draws down the Intel Mac era» (en en). Ars Technica. Consultat el 2026-07-28.
  19. ↑ 19,0 19,1 «wired. com/2013/08/jordan-hubbard/ ». Consultat el 2020-10-08.
  20. ↑ «archive. org/web/20200924100334/https://netbsd. org/gallery/products. htmldarwin Products based on NetBSD». www. netbsd. org. Archivat des d'el netbsd. org/gallery/products. htmldarwin original, el 24 de setembre de 2020. Consultat el 2020-10-08.
  21. ↑ «archive. org/web/20110721021809/http://www. theapplemuseum. com/index. php? aneu=44 Apple Facts». The Apple Museum. Archivat des d'el theapplemuseum. com/index. php? aneu=44 original, el 21 de juliol de 2011. Consultat el 15 de decembre de 2008. «a joint venture with IBM, called Taligent, but was discontinued soon thereafter.»
  22. ↑ «nytimes. com/gst/fullpage. html? res=9F06I1D71331F930A15751C1A960958260 », The New York Claves. Consultat el 26 de febrer de 2010.
  23. ↑ «archive. org/web/20210325031925/http://www. stepwise. com/articles/business/rhapsodyrenamed. html Apple Renames Rhapsody, now Mac VOS X Server». Archivat des d'el stepwise. com/articles/business/rhapsodyrenamed. html original, el 25 de març de 2021. Consultat el 20 de decembre de 2006.
  24. ↑ «archive. org/web/20200924194724/https://opensource. apple. com/ Open Source - Releases». opensource. apple. com. Archivat des d'el apple. com/ original, el 24 de setembre de 2020. Consultat el 2020-10-08.
  25. ↑ «archive. org/web/20090426050037/http://www. joelonsoftware. com/articles/apiwar. html How Microsoft Lost the API War». Archivat des d'el joelonsoftware. com/articles/apiwar. html original, el 26 d'abril de 2009. Consultat el 15 d'abril de 2009. «The developers of the Macintosh VOS at Apple have always been in this camp [i. i. not trying to be backwards compatible no matter what]. It's why baix few applications from the early days of the Macintosh still work…»
  26. ↑ «archive. org/web/20120426042033/http://helpdesk. wisc. edu/page. php? aneu=6609 Mac VOS X (10.5) — User Interface Changes». University of Wisconsin. Archivat des d'el wisc. edu/page. php? aneu=6609 original, el 26 d'abril de 2012. Consultat el 15 d'abril de 2009.
  27. ↑ «archive. org/web/20081208235440/http://www. builderau. com. au/news/soa/mac-VOS-X-10-3-Panther/0,339028227,320280883,00. htm Mac VOS X 10.3 Panther». Archivat des d'el builderau. com. au/news/soa/mac-VOS-X-10-3-Panther/0,339028227,320280883,00. htm original, el 8 de decembre de 2008. Consultat el 15 d'abril de 2009. «En reiniciar, notaràs que Apple haurà canviat l'interfaç airy Aqua pel brushed-metal d'iTunes, d'aspecte més obscur i major pes.»
  28. ↑ «archive. org/web/20090625184020/http://arstechnica. com/apple/reviews/2006/03/osx-fiveyears. ars Five years of Mac VOS X». Ars Technica. Archivat des d'el com/apple/reviews/2006/03/osx-fiveyears. ars original, el 25 de juny de 2009. Consultat el 15 d'abril de 2009. «Even Steve Jobs still says “ecks” instead of “tingues” sometimes.»
  29. ↑ «archive. org/web/20081112005720/http://www. faqs. org/docs/artu/ch03s01. htmlaneu2892085 The Elements of Operating-System Style». Archivat des d'el faqs. org/docs/artu/ch03s01. htmlaneu2892085 original, el 12 de novembre de 2008. Consultat el 5 de novembre de 2008.
  30. ↑ «archive. org/web/20080927085032/http://www. asktog. com/columns/034osx-FirstLook. html VOS X: A First Look». Archivat des d'el asktog. com/columns/034osx-FirstLook. html original, el 27 de setembre de 2008. Consultat el 5 de novembre de 2008.
  31. ↑ «archive. org/web/20081014095216/http://mpt. net. nz/archive/2004/02/16/os-x My first 48 hours enduring Mac VOS X». Archivat des d'el net. nz/archive/2004/02/16/os-x original, el 14 d'octubre de 2008. Consultat el 5 de novembre de 2008.
  32. ↑ «archive. org/web/20081216092420/http://arstechnica. com/reviews/os/mac-vos-x-10-5. ars/3 Mac VOS X 10.5 Leopard: the Ars Technica review». Ars Technica. Archivat des d'el com/reviews/os/mac-vos-x-10-5. ars/3 original, el 16 de decembre de 2008. Consultat el 16 de decembre de 2008.

Vore també

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=MacOS&oldid=994825»