Macrolepiota procera
Macrolepiota procera, també conegut com apagador,[1] cucurril, parasol, matacandil o galamperna,[2] és un fonc basidiomiceto del orde Agaricales.
Descripció
[editar | editar còdic]Capell marró pàlit, tancat de jove, que en el temps s'obri, alcançant un diàmetro de fins a 30 cm. Presenta escamas aplanadas i obscures, que irradian des del centre, a on se situa un umbón obscur. Làmines lliures, blanques i apretades. Peu llarc en un anell doble també cobert de escamas, i que se separa fàcilment del capell.[3][4] El seu capell pot aplegar a medir 40 cm d'ample i el seu peu 20 cm. Presenta anell mòvil i un mamelón.
Hàbitat i época
[editar | editar còdic]Habita en boscs de frondoses i coníferes.[5] Fructifica d'estiu a finals d'autumne en herbes, prats, clars de boscs o junt a camins.[3][4]
Comestibilidad
[editar | editar còdic]Comestible excelent, sent un bolet molt apreciat i rica.
No obstant convindria no confondre este bolet en la Macrolepiota rhacodes que aparentment en poques cantitats no sol ser tòxica. A excepció, de les ya de més dubtosa comestiblidad, Macrolepiota rhacodes var. bohemica, hortensis i derivades, a on es pot apreciar un to rojós al brot en la primera, per eixemple, encara que li les distinguix per la seua menor altura.
També existixen les Lepiota d'aspecte similar com pero de molt menor tamany (<10 cm diàmetro) que poden provocar la mort del que les consuma.[3][4]
Varietats
[editar | editar còdic]- M. procera var. procera (Scop.) Singer 1948
- M. procera var. pseudo-olivascens Bellù & Lanzoni 1987[6][7]
Galeria
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA. (1984). , Barcelona: Blume, p. 28. ISBN 84-87535-11-9.
- ↑ «micoValdorba. Macrolepiota procera». Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2011. Consultat el 18 de decembre de 2010.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Associació Micológica Zamorana (ed.) (2005). , Adisac La Veu.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Evans, S.; Kibby, G. (2004). , Omega. ISBN 84-282-1089-6.
- ↑ Garnweidner, Edmund (1992). , Everest S.A.. ISBN 84-226-5802-X.
- ↑ Asturnatura.com. «Macrolepiota procera var. pseudoolivascens». Consultat el 18 de decembre de 2010.
- ↑ Plantilla:Cita Indexfungorum
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Macrolepiota procera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.