Macula (geologia planetària)
En la nomenclatura planetària, el terme macula (llatí, «taca»)[1] es referix a llocs especialment obscurs en la superfície d'un planeta o un satèlit natural.[2] Estan presents en les superfícies gelades de Plutó, Europa (satèlit de Júpiter), Titán (satèlit de Saturn), Salamandra (satèlit de Neptú) i Caronte (satèlit de Plutó).
Es va adoptar el terme per a la nomenclatura planetària quan les imàgens d'alta resolució d'Europa varen revelar noves característiques superficials inusuals.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Descriptor Terms (Feature Types)». Consultat el 12 de giner de 2016.
- ↑ Greeley, Ronald; Batson, Raymond M. (2007). Planetary Mapping, p. 116. ISBN 0-521-03373-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Macula (geología planetaria)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.