Magnetita
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La magnetita és un mineral de ferro constituït per òxit ferroso-diférrico (Fe2+Fe3+2O4). Provablement deu el seu nom a l'antiga regió grega de Magnesia. No obstant, una faula de Plinio el Vell atribuïx el nom al d'un pastor de nom Magnes que va descobrir este mineral en el mont Anada, observant que s'adheria a les taches del seu calcer.[1][2] Atres noms que rep este mineral són ferroferrita i morpholita.[3]
La varietat de magnetita rica en cromo, Fe2+(Fe3+,Cr3+)2O4, és coneguda com ishkulita.[4] Aixina mateix, una atra varietat particular d'este mineral la constituïx la valentinesita, combinació de magnetita en cuarzo.[5]
Propietats
[editar | editar còdic]La magnetita és un mineral opac de color negre grisàceu o negre ferro i lluentor metàlica. És fràgil, té una durea entre 5,5 i 6,5 en l'escala de Mohs i una densitat de 5,175 g/cm³.[2][3] És molt soluble en àcit clorhídric concentrat.[6]
Cristaliza en el sistema cúbic, classe hexaoctaédrica (4/m Plantilla:Overline 2/m). Pertany al grup de l'espinela (AFe2O4),[7] i forma séries mineralógicas en la jacobsita i la magnesioferrita, en les quals el Mn2+ i el Mg2+ substituïxen, respectivament, al Fe2+.[8][9]
El seu fort magnetisme es deu a un fenomen de ferrimagnetismo: els moments magnètics dels distints cationes de ferro del sistema es troben fortament acoplats, per interaccions antiferromagnéticas, pero de manera que en cada cela unitat resulta un moment magnètic no compensat. La suma d'estos moments magnètics no compensats, fortament acoplats entre sí, és la responsable de que la magnetita siga un iman.
Morfologia i génesis
[editar | editar còdic]La magnetita forma cristals de fins a 25 cm que habitualment són octaèdrics —menys freqüentment dodecaédricos— en estriaciones paraleles a [0Plantilla:Overline1] en {011}. Molt rarament s'observen cristals cúbics.[10] Es presenta també en masses granuladas, grans solts o arenes de color pardo obscur.
És un mineral magmático accessori en casi totes les roques bàsiques, format per diferenciació magmática o metamorfisme de contacte. Pot tindre també orige hidrotermal i sedimentario.[1] Pot trobara associat a cromita, ilmenita, ulvöespinela, rútil i apatito (orige ígneo); a pirita, calcopirita, pentlandita, blenda i hematites (orige hidrotermal i metamòrfic).[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Magnetita (UNED)
- ↑ 2,0 2,1 Magnetite mineral data (Webmineral)
- ↑ 3,0 3,1 Magneitite (Mindat.org)
- ↑ Ishkulite (Mindat.org)
- ↑ Busquen ferro en Valentines
- ↑ Magnetite (Mineralienatlas)
- ↑ Spinel Group (Mindat.org)
- ↑ Jacobsite-Magnetite Séries (Mindat.org)
- ↑ Magnesioferrite-Magnetite Séries (Mindat.org)
- ↑ 10,0 10,1 Magnetite (Handbook of Mineralogy)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Magnetita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.